Aturar la planta incineradora llavors en funcionament de Montcada i Reixac.

Montcada i Reixac, Cerdanyola i Ripollet. (Local).

Grup de Medi Ambient-Ecologistes en Acció de Montcada i Reixac, Federació d'Associacions de veïns de de Montcada, Agrupacions de veïns de Ripollet i Cerdanyola, Ecologistes en Acció de Catalunya, Greenpeace, Depana, CEPA i Favmir.

S'inicia el moviment a finals dels anys 80 amb les primeres reunions i mobilitzacions. Finalitza quan es tanca la incineradora el 30 de setembre de 2004.

A l'any 1974 es va construir la Planta Incineradora de Montcada, que va entrar en funcionament al maig de 1975, sense cap tipus de filtre, sense cap control sobre la combustió, sense cap noció sobre la dispersió de gasos, amb una curta ximenèia que fumejava per tot l'entorn i amb una capacitat de 18.000 Tm/any. La incineració començava a plantejar problemes a altres països de la UE, per això van començar les mobilitzacions contra la incineradora. Arran d'una alarma social envers les toxines emesses per aquest tipus d'instal·lacions.

Aquesta mobilització de veins i entitats diverses s'ha transformat actualment , algunes d'elles, en la mobilització contra l'Ecoparc II, que és la instal·lació de tractament de residus que es va col·locar en lloc de la incineradora.

A finals dels anys 80 els veïns de les poblacions afectades per la inicneradora de La Ferreria van començar a manifestar-se i a protestar en contra la incineradora. Aquesta incineradora es va posar en funcionament al 1975. Al 1992 es va demostrar desprès d'un estudi dels d'anys que produeixen aquest tipus de plantes de tractament finalista dels residus, i els diferents partits polítics van començar unificar un mateix missatge en contra la incineradora. Al 1995 les diverses mobilitzacions participants van realitzar una manifestació conjunta reivindicant el tancament de la incineradora (buscar data).

1999- Els ciutadans per a lluitar contra aquesta incineradora duent a terme la ILP (Iniciativa Legislativa Popular). L'unica eina democràtica que podia permetre el seu tancament. Fou la primera presentada en tot Catalunya, i finalitzà amb un clar fracàs dels polítics que van trangiversar el text i no van saber escoltar la veu de les 100.000 firmes recollides.