Les metodologies més importants que es fan servir en el decurs de la realització de les EcoAuditories Municipals (EM) depenen dels objectius que es proposen i també del moment del procés en el que està l'EM.

OBJECTIUS

Els objectius principals d'una EM són els següents:

1. Realitzar un informe de l’estat actual de la situació ambiental del municipi, centrat especialment en la detecció de les problemàtiques locals enteses com a problemàtiques pròpies de degradació (erosió, contaminació, etc.).
2. Conèixer les activitats econòmiques locals des de la perspectiva dels seus efectes mediambientals en l’escala local, regional o global. El grau d'aprofundiment d'aquesta anàlisi pot variar segons les circumstàncies, però, en tot cas, les EM haurien de proporcionar informació per decidir la conveniència de la realització de posteriors estudis o ecoauditories específiques per a temes d´especial rellevància.
3. Investigar els àmbits de la intervenció municipal des de la perspectiva dels seus impactes ambientals per tal d'informar de les possibilitats existents per modificar les pràctiques municipals incorrectes i substituir-les per mesures correctores.
4. Informar dels canvis que haurien d'acomplir els agents econòmics i la població de cara a millorar la qualitat ambiental. Lligat a això caldria promoure iniciatives per a la preocupació de les problemàtiques ambientals i del projecte de sostenibilitat.
5. Ajudar els agents i l’administració local a trobar els mecanismes d´articulació amb altras agents i institucions públiques amb competències en àmbits territorials d´ordre superior i que tinguin més capacitat d´intervenció. Així es resoldria, en part, el fet que molts dels problemes de la gestió ambiental depassen les competències municipals, com per exemple el tema de les aigües, els boscos o la contaminació industrial.
6. Facilitar el disseny d'un programa de canvi que es pugui concretar en un pla d'actuació municipal a curt i mitjà termini on es detallin les mesures a iniciar per poder assolir els anteriors objectius, així com per preveure el seguiment dels objectius i processos iniciats amb motiu de l’ecoauditoria.

El primer objectiu posa l’accent en el caràcter individualitzador dels documents per a cada àrea auditada i en la voluntat de fer emergir les problemàtiques ambientals. Aquest caràcter específic dels documents s'ha d'entendre des de la dimensió territorialitzadora de la mà de la qual es busca conèixer el feix de relacions socioeconòmiques i territorials que envolten la degradació ambiental. Així mateix, també hi resta incorporada la dimensió temporal i evolutiva d'aquesta situació i que permet incloure en les EM la consideració dels canvis que haurien de produir-se en un futur més o menys immediat atenent a la dinàmica legislativa i a l’augment de la preocupació ciutadana en l’àmbit de la qualitat ambiental.

Com a contrabalanç del primer objectiu més ambientalista, ens trobem, en segon lloc, davant la necessitat d´abordar el tema de les activitats econòmiques locals i del seu paper en la conformació de les problemàtiques ambientals. Se sobreentén que també s´inclouen aquí aquelles activitats que poden, tot i estar ubicades fora del municipi, estar relacionades amb algunes de les problemàtiques detectades. Cal recordar que en relació amb aquest tema, malgrat que les EM no tinguin efectes jurídics amb vista a assenyalar responsabilitats privades, i que els ajuntaments no posseeixin moltes vegades competències per afrontar determinats problemes, es considera del tot indispensable la identificació de les possibles causes dels problemes.

D'aquesta reflexió es desprèn que les EM s'orienten cap a la incentivació de l’exercici de l’autocrítica local i la recerca de perspectives d´actuació més respectuoses per al medi ambient. L’administració municipal, en el seu paper de defensora dels interessos del territori, ha d´utilitzar les eines que li són pròpies per cercar la procedència dels diferents problemes que pateix el territori i aprofundir en la seva arrel.

Complementàriament al segon objectiu, el tercer posa l’accent en la importància dels àmbits d´intervenció de l’administració municipal, tant des de la perspectiva del seu probable paper en el conjunt de fets que actuen com a factors generadors dels problemes, com des de l’òptica de la seva probable i desitjable transformació. Per aquest motiu el procés de l’EM preveu l’anàlisi de l’activitat municipal i encara que alguns problemes no siguin competència directa de l’administració local, hem de ser conscients que aquesta es converteix moltes vegades en un "agent causal" de determinades problemàtiques. Respecte a la resta d´agents o focus generadors d´impacte ambiental, s´ha de tenir present que encara que l’EM no tingui com a objectiu determinar responsabilitats, sí que ha d´estudiar quines poden ser les causes dels problemes. En aquesta línia, tractarà d´explicar a l’Administració quins seran els canvis que caldria adoptar per tal de millorar la seva gestió en tot allò que estigui relacionat amb l’origen dels problemes.

Els objectius quart i cinquè reforcen aquesta finalitat de reforma municipal, explicant el paper dels ajuntaments com a impulsors dels canvis ambientals sobre la base de les seves relacions amb la ciutadania i els agents econòmics i proposant les iniciatives necessàries que s´haurien d´articular amb altras sistemes de gestió, com són les institucions públiques superiors, amb més capacitat d´intervenció.

Finalment, l’objectiu sisè destaca el fet que les EM no han de plantejar-se de manera aïllada i puntual sinó com una iniciativa dins d´un procés de canvi continuat en el temps que permetria, d´una banda, abordar els nous problemes que anessin sorgint i, de l’altra, suposaria un major grau d´estructuració de la gestió i de la cohesió col·lectiva.

Al cap i a la fi, podem concloure que les EM, tot i no ser instruments per detectar amb precisió les causes i gravetat dels problemes, sí que poden donar informació que ajudi a valorar-los i a proposar iniciatives per resoldre´ls. També cal comptar amb el fet que el seu caràcter obert els permet implicar el màxim de població, cosa que facilita obrir vies de debat que esclareixin les possibles línies d´intervenció.