Els factors urbanístics i els processos de transformació territorial són l´origen de l´augment del soroll ambiental que es pateix a les nostres ciutats. Aquests nivells sònics han augmentat vertiginosament en els últims vint anys i en aquest marc, l´elaboració del mapa de soroll es planteja com una eina imprescindible per a conèixer la gravetat del problema del soroll i ajudar a la seva resolució.

L´àmbit municipal és l´escala idònia per aconseguir millores significatives en la qualitat acústica, en tant que l´administració local pot incidir directament sobre la planificació urbanística, la mobilitat i, a través de programes d´educació ambiental pot reforçar determinades pautes de comportament social i d´ implicació ciutadana. Per aquest motiu, i prenent com a referència la base municipal,  l´informe de treball es basarà en la realització d´un mapa de soroll. Aquest mapa permetrà conèixer els nivells sònics dels carrers de la ciutat i facilitar la futura gestió i control del soroll, així, com fer de suport a qualsevol tipus de planificació, implantació de zones verdes, distribució del trànsit, etc. i predir l´impacte sonor que poden produir les noves activitats.  

L´energia i el model no sostenible d´organització territorial.  L'aprovisionament d'energía a les ciutats i grans àrees urbanes, necessari pel desenvolupament i benestar de la comunitat, provoca una sèrie d'impactes que afecten negativament a l'ecosistema  i a la població, i això ocasiona la inviabilitat a mitjà termini dels models de creixement econòmic entorn als quals es genera el procés d'urbanització.

La societat s'ha de concienciar de la impossibilitat de mantenir aquest model en el temps i en l'espai i, haurà de prendre decisions sobre el consum i la producció d'energía en el marc del projecte de la sostenibilitat.  

La centralització urbana. Si ens plantegem la ciutat en termes d'ecosistema constatem que aquesta  demana fluxes constants d'energia i nutrients per poder mantenir-se estable.

Els habitants que entren i surten de la ciutat cada dia sumats als desplaçaments interns, es veuen complementats per camions, vaixells i avions que surten i entren per autopistes, rutes maritimes i pasadissos aeris. A tot això hem de sumar els litres d'aigua que s'utilitzen cada dia i que circulen pel clavegueram. Cal afegir el consum d'electricitat i gas, les estacions de TV i ràdio i milions de trucades telefòniques, que ens donen una idea clara de que la pròpia ciutat pot considerar-se com a un tipus especial d'ecosistema, pel que fa a la captació d'energia.

A l'igual de les conques fluvials, les regions necessiten d'un fluxe constant d'energia per mantenir-se, però, en canvi, degut a la seva dinàmica i estructures de captació energètica, necessiten  ampliar cada vegada més la seva àrea de captació d'energia cap a zones remotes, contribuint així a l'augment de l'entropia global i a l'aprofundiment dels desequilibris econòmics a escala mundial.

Energies alternatives. Una política urbana basada en la eficiència  energètica, entesa aquesta de manera ecològica, ha de promoure l'ús racional de les energies no renovables, i potenciar el consum d'energies alternatives renovables, constituint-se així en una de les bases fonamentals per a la protecció del medi ambient i el benestar de la població.