Mobilització contra l'abocador de la Fontsanta 

Moviment contra un abocador, residus inerts, agressió contra la salut pública.

Clausurar l'abocador.

Al 1979 es va decidir construir l'abocador, però no va ser fins el 1982 que es va reconèixer públicament que seria un abocador de residus industrials. Sense cap estudi ambiental previ, el 1983 s'inicia l'explotació legalitzada de l'abocador.

El 1985 es comencen a produir les primeres molèsties per males olors i irritacions de pell i ulls de molts nens de l'escola Lola Anglada- localitzada a pocs metres de l'abocador- i de veïns de la zona. El 1986 la Coordinadora Antiabocadors Químics, va intervindre en el Ple de l'Ajuntament d'Esplugues del Llobregat , per demanar la clausura de l'abocador pel seu perill sobre la salut. També van demanar que es duguessin a terme diferents informes tècnics per determinar la toxicitat dels gasos, la situació de la combustió interna, els seus efectes en la contaminació de les aigües. La mort de dos joves del CRIS, en el moment que estaven realitzant anàlisis en un dels pous va dinamitar la situació. La Comissió Antiabocadors de Residus Químics del Baix Llobregat , membres de l' Associació de Veïns del barri de La Plana (Sant Joan D'espí) i membres de la Comissió de Seguiment de l'Abocador de la Fontsanta es van querellar en contra la Mancomunitat Intermunicipal i la Coorporació Metropolitana de Barcelona. La querella es va acompanyar d'una sèrie d'accions populars ( concentració de més de 1000 persones a l'abocador) que pretenien la clausura i la descontaminació de les zones que havien estat afectades. L'última mesura de protesta es va realitzar el 1988, quan l'entitat ecologista CEPA va presentar una demanda a la Comissió de les Comunitats Europees per la construcció d'un jardí públic a la zona afectada sense la necessària desinfecció prèvia.