A la recerca de nous coneixements ambientals en àrees urbanes: El potencial de la participació ciutadana en l'aplicació de l'A21L als municipis de la regió de Barcelona
Aportacions a la Conferència Internacional Transdiciplinar. Zurich 2000
Proceding to International Transdisciplinarity 2000 Conference. Zurich 2000.
Mª Àngels Alió (Universitat de Barcelona). Albert Gallego (Universitat de Barcelona). Katrine Raleigh (CIS. EcoConcern).
· Resum
Junt amb el criteri de la sostenibilitat, l'introducció dels mètodes participatius s'ha transformat en els últims anys en un repte de la planificació urbana i ambiental en general. En clara oposició als seixanta i vuitanta, quan els criteris del creixement econòmic i de l'objectivitat racional del coneixement, conformaven el centre argumental i justificatiu de la intervenció pública, aquests dos nous criteris han irrumpit amb força fins el punt d'haver-se constituit en un component essencial del paradigma de les noves propostes per a la intervenció pública.
No ha d'estranyar, per tant, que les intervencions i projectes que intenten recollir aquests plantejaments s'estiguin transformant actualment en un punt de confluència en el que afloren les contradiccions associades, d'una banda, als intents de mantenir els interessos territorials i econòmics consolidats i, de l'altra, a les expectatives de transformació que genera la formulació d’aquests mateixos criteris.
L'objectiu d'aquesta comunicació consisteix en explicar alguns aspectes d’un projecte de recerca que s’ha realitzat fa poc i que fan referència al procés de formació de nous coneixements ambientals. Aquest treball tenia com objectiu aprofundir en el coneixement de la realitat participativa municipal i havia de contribuir a millorar l’aplicació de l’A21L, de manera tal que en aquest projecte es combinaven els aspectes teòrics i pràctics, associats a la planificació i la gestió ambentals.
· Hipòtesis
Al començar aquesta recerca vam formular una sèrie de hipòtesis que feien referència als mecanismes i processos de conformació del coneixement i que passem a resumir tot seguit:
- Molts dels problemes ambientals contemporanis són complexos. Així mateix, també es considera que posseeixen una important càrrega social, sobre tot en el què fa referència als seus impactes locals. Per aquest motiu, la població dels llocs afectats té tota una sèrie de coneixements sobre aquests problemes.
- Aquest coneixement local està associat, en part, a les experiències personals, qüotidianes i també als mecanismes de transmisió cultural populars (tradició oral, familiar, etc.).
- D'altra part, i sobre tot en determinats segments socials i municipis que han viscut mobilitzacions ecologistes o de defensa de la natura, aquest coneixement s'ha enriquit per la introducció de conceptes i punts de vista utilitzats pels membres ecologistes presents en les coordinadores ciutadanes que van responsabilitzar-se de les mobilitzacions.
- Pot passar que, en molts municipis, la reflexió sobre la degradació de l'enorn natural per part de la població, hagi portat a la formulació d’ imatges mentals que tenen més a veure amb un model de municipi alternatiu, i que és diferent al que existeix en la major part de les àrees periurbanes.
- L'A21L, així com d'altres figures associades, per exemple les Auditories Ambientals Municipals, poden ser un marc idoni per a incorporar i ajudar a realitzar aquests nous plantejaments sobre les prioritats a considerar en la planificació i l’ordenació territorial.
- Tant els treballs de recerca com els de planificació -tipus A21L- han de possibilitar la participació de la gent interessada de manera tal que les seves aportacions siguin tingudes en compte en un procés en el que es considera que tothom -polítics, tècnics i ciutadans- té alguna cosa a dir i alguna cosa a aprendre.
· Disseny del procés de recerca
Dos objectius principals del nostre estudi eren: a) copsar les condicions, dificultats i expectatives que podien generar-se en el decurs de l'aplicació de l'A21L en els municipis de l'àrea de Barcelona, que es preveia que poguessin ser diferents, ateses les diferents situacions territorials municipals i b) constatar la possibilitat d'integrar dinàmiques participatives en el decurs del procés del nostre treball. Per aquest motiu vam preveure un treball que es centrava especialment en col.lectius i entitats ciutadanes, en la mesura que se les considerava representatives d'una determinada forma d'organització civil de participació, i que volia adreçar-se a un gran ventall de possibilitats associatives -des de les agrupacions ecologistes, a les de veïns, esportives, culturals, passant per les de comerciants, pagesia i altres interessos econòmics.
El desenvolupament del treball, dividit en quatre fases, preveia diferents formules de relació associacions-equip de recerca (Figura 1). La primera i la segona fase estaven integrament dedicades a la recerca d'informació entre la població. En canvi, el diseny de la tercerca fase estava especialment pensat per a ser el màxim interactiu possible. Amb aquest objectiu l'equip enviava totes les entitats que havien participat fins aleshores un borrador de l'informe amb els resultats de les dues fases anteriors i les convocava a una reunió per a discutir-los i comentar altres aspectes que volguessin afegir. Després d’aquesta reunió s'elaboraba l'informe final, que incloia un apartat el qual incorporava una ressenya sobre el desenvolupament de la reunió i les conclusions de l'equip de recerca.
Tot aquest procés es va repetir nou vegades, una per cada un dels municipis que es van oferir per realitzar l'experiència.
· El coneixement ambiental de la població
Els resultats d'aquest treball poden ser interpretats des de distints temes o punts de vista. Seguint els interessos d'aquest seminari, i d'acord amb les hipòtessis que hem enunciat abans, exposem a continuació els resultats que poden semblar més rellevants pel que fa els processos de conformació dels nous coneixements ambientals.
Societats ambientalment diferenciades: entitats interessades i entitats indiferents
En primer lloc, constatar que l'interès pel medi ambient està restringit a uns determinats núclis o grups de la població. Així, si es pren com a referència la proporció entre les enquestes enviades i les que es van contestar resulta que la mitjana de participació ha estat d'un 30%. Tanmateix, s'han de considerar dos factors:
a) Depenent de circumstàncies diverses, aquesta mitjana pot oscil.lar entre un màxim del 50% de participació i un mínim del 18%. Es tracta d'unes circumstàncies relacionades tant amb els condicionants territorials (municipis grans o petits, semi rurals o totalment urbans) com amb la gravetat dels problemes ambientals i les experiències recents en mobilitzacions ecologistes, així com també amb el clima de relacions cívico-institucionals de cada municipi. En tot cas, aquesta proporció assenyala una diferenciació molt clara entre sectors més o menys sensibilitzats i la resta de la població, a la qual, amb excepcions podem considerar ambientalment indiferent.
b) En tots els municipis aquest nucli de població va participar en les dues fases posteriors; de manera majoritària en les entrevistes i amb proporcions variables en les reunions que, de totes maneres, van ser sempre interessants i profitoses per tots els assistents.
Caracterització dels grups interessats
L'anàlisi dels tipus d'entitats participants (Figura 2) permet conèixer més bé algunes de les raons del perquè i el com de la participació. En dades absolutes interessa remarcar que la participació es va recolzar, preferentment, en les entitats conservacionestes i ecologistes, seguides de les associacions de veïns i dels centres locals d'estudis i culturals en general.
Aquests resultats permeten constatar una impresió més o menys coneguda amb anterioritat: la de la implicació dels grups ecologistes que, en el cas d'aquest estudi, van contestar en la seva absoluta totalitat i que, amb l'excepció d'un sol grup, van participar activa i intensament en les entrevistes i reunions.
D'altra banda destaca el predomini relatiu dels grups de ciutadans vinculats als barris i a les associacios culturals. Probablement, aquesta dada indiqui els primers senyals del que podria ser un procés de difusió ambiental entre la població en el context de les preocupacions específiques d'aquest tipus d'entitat: el seu poble i el seu barri.
Quins temes i plantejaments
A l'hora de explicar quines són les aportacions més rellevants de tots els col.lectius que van respondre l’enquesta poden apuntar-se els següents temes i plantejaments:
a) El predomini relatiu de les preocupacions centrades en els processos d'urbanització territorial que redueixen la qualitat ambiental i provoquen la pèrdua d'espais naturals (Figura 3). Es tracta, com es despren, de tota una sèrie de temes íntimament relacionats amb les experiències qüotidianes de la població sobre el seu medi local, i que es corresponen amb la principal tendència territorial del pais.
b) El reconeixement positiu de les actuacions de l'administració en l'àmbit del medi ambient, reconeixement que no exclou, però la presència de consideracions crítiques de cara a determinades actuacions.
c) L'escassa comprensió del concepte de sostenibilitat unida a un cert escepticisme quan se’ls hi demana que considerin la possibilitat de la seva aplicació al municipi. Tanmateix, les respostes deixen entreveure la vinculació entre aquest concepte i els estils de vida, així com la necessitat d'introduir canvis associats a l'educació ambiental entre la població.
d) No passa el mateix, en canvi, amb el concepte de la prevenció, el qual s'accepta i enten sense problemes en àmbit dels residus domèstics, industrials i el trànsit privat.
e) Només en alguns cassos, que tendeixen a concentrar-se en els municipis on s'han trobat més problemes de participació, s'ha detectat una més àmplia presència de respostes tòpiques i errònies en determinats cassos.
· Assajant noves conclusions
Per acabar, voldríem afegir algunes idees que poden desprendre's del que hem anat apuntant en aquest escrit i que es relacionen amb els processos de conformació del nou pensament ambiental.
En primer lloc, el tema de la percepció de l'espai local, que es interpretat en un context en el que l’expansió metropolitana provoca la pèrdua d’ ecosistemes naturals i de la qualitat ambiental. Es tracta d'un fenomen freqüent en les regions urbanes i que s’està transformant en un dels nuclis dels projectes mentals o models de municipi que poden anteposar-se als plantejaments que es fan servir en els plans econòmics i d'urbanisme convencionals.
En segon lloc, verificar l'hipòtessis de les mobilitzacions ecologistes com a vehicle de difusió dels nous coneixements-pensament ambiental. Efectivament, s'ha pogut constatar la presència de paralel.lisme entre els municipis més participatius i amb el nivell més elevat de continguts en els municipis que han viscut recentment algun tipus d'experiència reivindicativa en temes de medi ambient.
La qual cosa ens porta finalment a la consideració de les connexions que s’estableixen entre alguns d’aquests continguts i el procés general de formació del nou paradigma ambiental. En aquest sentit pot pensar-se que, com ja ha succeït en altres moments en la història de la ciencia, la conformació actual del nou pensament ambientalista també va íntimament unida a un procés de canvi de mentalitats entre la població, al qual hauria contribuit de manera palesa el moviment ecologista i que ara podria començar a veure’s recolzat des de l’administració en el supòsit d’una aplicació correcta i decidida de la sostenibilitat ecològica i dels altres criteris afins.
