2ges

"1986"

Enrere

Extret del llibre de G.GRASS: El meu segle, Barcelona, Edicions 62, 1999. pag: 304-306.

 

Diuen que els de l'Alt Palatinat rares vegades protestem, però això va ser massa. Primer Wackersdorf, on volien reciclar aquella cosa del dimoni, i després per postres ens va caure Txernobil a sobre. Fins ben avançat el maig hi va hever el núvol escampat damunt de tota la Baviera. També al damunt de Francònia i qui sap on més,

...

Però a casa nostra a Amberg el jutge de primera instància sempre a estat en contra de la central de reciclatge, la WAA, que dit tot sencer s'anomenava Wiederaufbereitungsanlage. Per això, als nois i noies que estaven acampats davant la tanca del reciclatge i feien soroll amb barres de ferro contra la tanca ... els diumenges els portava un bon berenar

...

Jo també hi vaig anar. Però no va ser fins que va arribar el núvol de Txernobil i es va col.locar sobre l'Alt Palatinat i el Bosc de Baviera que és tant bonic. Hi vam anar tota la familia. Deien que a mi, a les velleses, això no m'hauria d'haver preocupat gaire, però com que a la tardor sempre hem anat a buscar bolets, com és tradició, ara deien que calia vigilar, o més aviat donar l'alarma. I com que aquesta cosa del dimoni que es diu cesi havia anat caient dels arbres amb la pluja i havia carregat amb molta radioactivitat el sòl del bosc, tant si era molsa com si era bosc de coníferes o caducifòlies, jo també em vaig despertar i me'n vaig anar a la tanca amb una serra de metall, encara que tots els meus nets cridessin: "Deixa-ho estar, avi, això no és per a tu!".

Pot ser que fos veritat. Perquè una vegada que m'havia barrejat amb tota aquella gent jove i cridàvem "Cuina de plutoni, cuina de plutoni!, el canó d'aigua que els senyors de Ratisbona ens havien enviat expressament em va llençar a terrar de ple. I a l'aigua hi havia una substància de les que en diuen irritants, un verí miserable, tot i que no era tant dolent com aquell cesi que va anar degotant del núvol de Txernobil sobre els nostres bolets i ara no se'n va de cap de les maneres.

Per això després al Bosc de Baviera i a tots els boscos del voltant de Wackersdorf van mesurar la radiioactivitat de tots els bolets, no només dels comestibles, com el saborós apagallums i els pets de llop, perquè els animals salvatges mengen tota mena de rússules que a nosaltres no ens agraden i d'aquesta manera s'han contaminat. A nosaltres, que volíem anar a buscar bolets fos com fos, ens van ensenyar taules que deien que el cigró bai que ve a l'octubre i és especialment saborós ha absorvit la màxima concentració de cesi. El que sembla tenir-ne més poc deu ser el pollancró, perqué no surt del sòl del bosc, sinó que creix de les soques dels arbres com un paràsit. I el bolet de tinta, que quan és tendre és ben bo, també s'ha salvat. Però enguany i tot tenen una concentració molt alta els surells castanys, els mataparents de cama roja, els rovellons, que solen trobar-se sota coníferes joves, fins i tot el morelló, no tanta els abrons, però per desgràcia la tenen molt forta els rossinyols, que en diuen carn de gallina i a altres bandes picornells. Així mateix ha rebut fort el cep, que també s'anomena bolet de bou, i que és una veritable benedicció quan el trobes.

Bé, a la fi no se'n va fer res de Wackersdorf, perquè els senyors de la indústria nuclear poden fer reciclar aquella cosa del dimoni a França a més bon preu i no els molesten tant com a l'Alt Palatinat. ... Però la meva família, tots els néts, ja no van mai a buscar bolets, encara que d'aquesta manera la nostra tradició s'acabi.

Jo sí que encara hi vaig. La residència de la tercera edat on m'han posat els fills està envoltada de bosc. Allà hi aplego tot el que trobo...Els faig saltejats a la meva cuineta minúscula per mi i alguns altres vells ... Tots passem dels setanta de molt. Què ens pot fer encara el cesi, ens preguntem, si tant per tant els nostres dies estan comptats.

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Objectius, fases i metodologies de participació de la població en els processos d'Ecoauditories Municipals (EM)

 

Les metodologies més importants que es fan servir en el decurs de la realització de les EcoAuditories Municipals (EM) depenen dels objectius que es proposen i també del moment del procés en el que està l'EM.

OBJECTIUS

Els objectius principals d'una EM són els següents:

  1. Realitzar un informe de l’estat actual de la situació ambiental del municipi, centrat especialment en la detecció de les problemàtiques locals enteses com a problemàtiques pròpies de degradació (erosió, contaminació, etc.).
  2. Conèixer les activitats econòmiques locals des de la perspectiva dels seus efectes mediambientals en l’escala local, regional o global. El grau d'aprofundiment d'aquesta anàlisi pot variar segons les circumstàncies, però, en tot cas, les EM haurien de proporcionar informació per decidir la conveniència de la realització de posteriors estudis o ecoauditories específiques per a temes d´especial rellevància.
  3. Investigar els àmbits de la intervenció municipal des de la perspectiva dels seus impactes ambientals per tal d'informar de les possibilitats existents per modificar les pràctiques municipals incorrectes i substituir-les per mesures correctores.
  4. Informar dels canvis que haurien d'acomplir els agents econòmics i la població de cara a millorar la qualitat ambiental. Lligat a això caldria promoure iniciatives per a la preocupació de les problemàtiques ambientals i del projecte de sostenibilitat.
  5. Ajudar els agents i l’administració local a trobar els mecanismes d´articulació amb altras agents i institucions públiques amb competències en àmbits territorials d´ordre superior i que tinguin més capacitat d´intervenció. Així es resoldria, en part, el fet que molts dels problemes de la gestió ambiental depassen les competències municipals, com per exemple el tema de les aigües, els boscos o la contaminació industrial.
  6. Facilitar el disseny d'un programa de canvi que es pugui concretar en un pla d'actuació municipal a curt i mitjà termini on es detallin les mesures a iniciar per poder assolir els anteriors objectius, així com per preveure el seguiment dels objectius i processos iniciats amb motiu de l’ecoauditoria.

El primer objectiu posa l’accent en el caràcter individualitzador dels documents per a cada àrea auditada i en la voluntat de fer emergir les problemàtiques ambientals. Aquest caràcter específic dels documents s'ha d'entendre des de la dimensió territorialitzadora de la mà de la qual es busca conèixer el feix de relacions socioeconòmiques i territorials que envolten la degradació ambiental. Així mateix, també hi resta incorporada la dimensió temporal i evolutiva d'aquesta situació i que permet incloure en les EM la consideració dels canvis que haurien de produir-se en un futur més o menys immediat atenent a la dinàmica legislativa i a l’augment de la preocupació ciutadana en l’àmbit de la qualitat ambiental.

Com a contrabalanç del primer objectiu més ambientalista, ens trobem, en segon lloc, davant la necessitat d´abordar el tema de les activitats econòmiques locals i del seu paper en la conformació de les problemàtiques ambientals. Se sobreentén que també s´inclouen aquí aquelles activitats que poden, tot i estar ubicades fora del municipi, estar relacionades amb algunes de les problemàtiques detectades. Cal recordar que en relació amb aquest tema, malgrat que les EM no tinguin efectes jurídics amb vista a assenyalar responsabilitats privades, i que els ajuntaments no posseeixin moltes vegades competències per afrontar determinats problemes, es considera del tot indispensable la identificació de les possibles causes dels problemes.

D'aquesta reflexió es desprèn que les EM s'orienten cap a la incentivació de l’exercici de l’autocrítica local i la recerca de perspectives d´actuació més respectuoses per al medi ambient. L’administració municipal, en el seu paper de defensora dels interessos del territori, ha d´utilitzar les eines que li són pròpies per cercar la procedència dels diferents problemes que pateix el territori i aprofundir en la seva arrel.

Complementàriament al segon objectiu, el tercer posa l’accent en la importància dels àmbits d´intervenció de l’administració municipal, tant des de la perspectiva del seu probable paper en el conjunt de fets que actuen com a factors generadors dels problemes, com des de l’òptica de la seva probable i desitjable transformació. Per aquest motiu el procés de l’EM preveu l’anàlisi de l’activitat municipal i encara que alguns problemes no siguin competència directa de l’administració local, hem de ser conscients que aquesta es converteix moltes vegades en un "agent causal" de determinades problemàtiques. Respecte a la resta d´agents o focus generadors d´impacte ambiental, s´ha de tenir present que encara que l’EM no tingui com a objectiu determinar responsabilitats, sí que ha d´estudiar quines poden ser les causes dels problemes. En aquesta línia, tractarà d´explicar a l’Administració quins seran els canvis que caldria adoptar per tal de millorar la seva gestió en tot allò que estigui relacionat amb l’origen dels problemes.

Els objectius quart i cinquè reforcen aquesta finalitat de reforma municipal, explicant el paper dels ajuntaments com a impulsors dels canvis ambientals sobre la base de les seves relacions amb la ciutadania i els agents econòmics i proposant les iniciatives necessàries que s´haurien d´articular amb altras sistemes de gestió, com són les institucions públiques superiors, amb més capacitat d´intervenció.

Finalment, l’objectiu sisè destaca el fet que les EM no han de plantejar-se de manera aïllada i puntual sinó com una iniciativa dins d´un procés de canvi continuat en el temps que permetria, d´una banda, abordar els nous problemes que anessin sorgint i, de l’altra, suposaria un major grau d´estructuració de la gestió i de la cohesió col·lectiva.

Al cap i a la fi, podem concloure que les EM, tot i no ser instruments per detectar amb precisió les causes i gravetat dels problemes, sí que poden donar informació que ajudi a valorar-los i a proposar iniciatives per resoldre´ls. També cal comptar amb el fet que el seu caràcter obert els permet implicar el màxim de població, cosa que facilita obrir vies de debat que esclareixin les possibles línies d´intervenció.

 

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Campanyes i projectes de protecció del medi litoral i marí local i nacional

 

Campanyes i projectes de protecció del medi litoral i marí local i nacional (C), per Helena Perxachs.

En aquest apartat presentem un seguit de projectes i campanyes que s'estan realitzant per procurar la protecció del litoral de diversos països d'àmbit mediterrani. L'escala de treball serà principalment la local i la nacional, fins i tot en un cas, haurem de contemplar una escala interestatal. A més de la informació telemàtica redactada en el document complert, adjuntem unes fitxes tipus per a cada cas concret.

 

A continuació es mostra la informació sobre el casos de protecció del litoral i de la mar Mediterrània seleccionats a partir de la cerca per la xarxa.

De la informació telemàtica obtinguda per cada cas se n'ha elaborat una fitxa tipus. Les escales de treball dels casos són principalment la local i en menor grau la nacional. Es dóna també un cas (La creació del Santuri del Cap Ligur) de protecció d'un espai que es troba inclòs en diversos països, aquesta actuació necessitarà d'un consens interestatal però la seva acció és local. Els casos que es presenten es consideren projectes i campanyes. Més endavant es definiran ambdós termes.

Es vol puntualitzar aquí, la diferenciació que s'estableix en el present estudi entre projectes i programes. El terme programa s'emprarà en actuacions de protecció àmplies que continguin el conjunt de la Mediterrània o diversos països, en canvi per projecte es considerarà una actuació més concreta en un àmbit nacional o local.

 

Etiquetas: 

Etiquetas: 

Páginas

Suscribirse a RSS - 2ges