Mort en un país estrany

 

Extret del llibre de D.LEON: Mort en un país estrany, Barcelona, Edicions  62, 2001. (Edició original 1993)

 

A dalt hi deia “Informe mèdic”, i a sota hi havia la informació del nom ... El dia 8 de juliol la doctora havia visitat al nen … deia que l’erupció era d’origen desconegut, però que li havia sorgit després de sortir de càmping amb els seus pares … Tres dies després l’erupció havia empitjorat i tenia febre alta… al cap de només dos dies van tornar a portar el nen (p. 207)

Un tal doctor Grancheck havia recomanat que el transferissin immediatament a l’hospital militar d’Alemanya … la doctora Peters havia fet amb llapis una petita anotació ... hi deia PCB, i seguia a continuació: FPJ, març (p. 208).

...

Ho va trobar a la pàgina seixanta-dos … una nena petita de sis anys que havia jugat en un solar buit i havia posat els peus en el que ella es pensava que era un bassal que havia vessat algun cotxe. El líquid li va mullar el mitjó. L’endemà tenia una erupció al peu, que aviat va canviar d’aspecte fins assemblar-se molt a una cremada, i que es va anar estenent cap a dalt de la cama. La nena tenia molta febre (p. 208). Tot i que les cremades se li van anar curant, els metges que la portaven tenien por del que li podria passar en el futur, pels trastorns neurològics i genètics que sovint s’havia observat en experiments fets amb animals amb substàncies que contenien PCB.

...

Semblava que molts d’aquells productes eren essencials en molts dels processos de què l’home modern repetia: refrigeradors , oli per a transformadors ... però els PCB eren només una flor aïllada en el pom mortífer que la industria ofrenava a la humanitat. Llegí els noms dels químics amb dificultat, les fórmules amb incomprensió. El que sí que quedava eren les xifres que es donaven com a mitjana de vida involucrada, en alguns casos de centenars d’anys. En d’altres de milers.

Durant dècades, el Tercer Món havia estat l’abocador d’escombraries de les nacions industrialitzades, hi portaven carregaments sencers de vaixells de substàncies tòxiques, que eren escampats per les seves pampes, sabanes i altiplans. Però ara es negaven a continuar servint d’abocador (p. 213 -214).

...

Va començar a fer una llista de totes les empreses sospitoses d’embarcar residus tòxics i una altra amb les que  estaven acusades formalment. Va anar a la part final (del llibre) i va mirar-se un mapa regió per regió,  on es mostraven els llocs on s’havien trobat abocaments il·legals. A la província de Vicenza i Verona n’hi havia molts, especialment a la falda dels Alps (p. 217).

...

-¿No va sortir una vegada alguna cosa als diaris, fa uns anys, sobre un vaixell, el Karen B o alguna cosa semblant, que va arribar fins a Àfrica però el van fer tornar i va acabar a Gènova?

...

Va sortir a la carretera i va seguir al camió, el camí s’acabava al caire de un petit cingle. Els dos homes van anar junts fins a la vora del marge i van mirar cap avall. Sota seu s’estenia una zona de la mida d’un camp e futbol, gairebé tota coberta de plantes enfiladisses .

A la banda que els quedava més a prop hi havia almenys un centenar de barrils metàl·lics. Barrejades entremig hi havia unes bosses de plàstic grans i negres, de tipus industrial i precintades per un costat. No es podia dir fins on arribaven els barrils coberts, no hi havia manera de poder-los comptar. Van baixar junts pel pendent .

Va anar cap els barrils, vigilant on posava els peus, va examinar les tapes i el que es veia dels costats. El fang que tenia als peus ara era més que pastós, s’havia format una fina de capa de fang oliós que li sortia pels costats de les soles de les sabates. El barril que hi havia a tocar tenia una etiqueta de paper penjant: U.S.Air Force. Rams (tein). Es va ajupir per examinar els escrits que portaven les llaunes i les capses ASSUMPTE GOVERNAMENTAL NO HO REVENGUEU NO PER A ÚS PARTICULAR  (p. 249-252).

-I per què no ho porten en vaixell cap a América?

-Nosaltres provem d’abocar els nostres residus als països del Tercer Mon. Pels americans potser nosaltres som el Tercer Món (p.255)