1990 Mobilització contra el Pla de Residus

 

Altres mobilitzacions

 

 

Mobilització contra el Pla de Residus 

Paraules clau Pla de Residus, tractament finalista

Objectiu

Retirada del Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials de Catalunya (PDGRIC), aprovat l’any 1990 pel Govern de la Generalitat.

Àmbit d'actuació

Catalunya, però amb especial incidència a les comarques de l’Alt Camp, Conca de Barberà, Anoia i Baix Llobregat (nacional).

Components

Mobilització popular sorgida de forma espontània i formada per col·lectius ecologistes i nombrosos grups informals de l’àmbit de la pagesia, el comerç i les professions lliberals. La major part de la població dels municipis afectats pel PDGRIC s’hi va adherir amb el suport de col·lectius locals ciutadans, ajuntaments, col·lectius ecologistes d’àmbit català i col·lectius ciutadans i ecologistes europeus.

Durada

La mobilització s’inicia el gener del 1990 i es dissolt l’any 1991 un cop retirat el PDGRIC.

Antecedents

Als inicis dels anys vuitanta la Generalitat de Catalunya i la Corporació Metropolitana de Barcelona van decidir instal·lar abocadors al Baix Llobregat i Baix Penedès per a resoldre la problemàtica que suposaven els abocaments incontrolats de residus. Aquesta mesura va propiciar la constitució en aquestes comarques de coordinadores anti-abocadors formades per col·lectius ecologistes i grups de veïns. L’any 1987 ambdues coordinadores varen organitzar les Primeres Jornades sobre Residus Industrials, en les quals es va intentar avançar en la recerca de solucions en la línea de la minimització i reciclatge dels residus.

Des de llavors s’inicià un procés d’estructuració i consolidació d’un grup contrari al tractament finalista dels residus que aglutinava a ciutadans i professionals i que assessorava als col·lectius de veïns que s’oposaven a la instal·lació d’abocadors en el seu poble. També es va anar generant un extens coneixement i consciència de la problemàtica que suposen les instal·lacions de tractament finalista dels residus.

Estat actual

La mobilització es va dissoldre l’any 1991 un cop retirat el PDGRIC.

Desenvolupament

El 1990 s’aprova el PDGRIC, el qual preveia la introducció a les comarques interiors de Catalunya d’una àmplia xarxa d’infraestructures de tractament finalista dels residus industrials. A les comarques afectades s’organitzaren llavors grups locals d’oposició que no volien que el seu territori es convertís en lloc d’emmagatzematge dels residus que fonamentalment es generaven als sectors urbans del litoral. Tot i que sempre van mantenir la independència de la seva actuació, el conjunt de grups locals que rebutjaven el pla es van coordinar en una única mobilització ciutadana que va acabar transcendint al conjunt de Catalunya. Aquesta mobilització s’estructurava en tres comissions: comissió tècnica, comissió política (constituïda pels alcaldes dimitits) i comissió econòmica. Paral·lelament es duien a terme reunions setmanals en cadascun dels pobles afectats per a debatre la situació i acordar les mesures que calia emprendre.

Entre els actes que es van organitzar de forma unitària destaquen les Segones Jornades sobre Residus Industrials realitzades el mes de juny de 1990 a Barcelona, Castellbisbal i el Pla de Santa Maria. En aquestes Jornades diversos especialistes i representants de les entitats anti-Pla de Residus van debatre el document aprovat per la Generalitat i van presentar línees alternatives d’actuacions.

La intensitat de la mobilització generà un greu problema polític al Govern de la Generalitat, que es va veure obligat a retirar el Pla un any després de la seva aparició. Però les conseqüències de la mobilització van anar molt més enllà atès que a partir d’aquell moment el problema dels residus adquirí un gran protagonisme en la política catalana, raó per la qual es van començar a articular solucions. Això explica l’aparició des de mitjans dels anys noranta de nombrosos plans i programes l’objectiu dels quals era abordar la qüestió dels residus de forma global: Pla de Sanejament, Programa de Gestió dels Residus Industrials, Programa de Gestió del Residus Municipals, de la Construcció, Ramaders, etc. Per tant, la mobilització contra el PDGRIC no només aconseguí l’objectiu immediat de la retirada del Pla, sinó també convertir el tema de la gestió dels residus en un assumpte central de l’agenda política catalana.   

Fonts d'informació

ALIÓ, M.A.; BRU, J. L’esquerda ecològica: residus industrials i Geografia humana http://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/viewFile/41529/52356

Pàgina web