|
Moviment contra el Projecte de l'Abocador del Garraf |
|
| Paraules clau |
Moviment contra un abocador, contra les agressions al medi físic i contra la salut. |
|
Objectiu |
Tancar l'Abocador del Garraf, llavors en funcionament, situat a la Vall d'en Joan. |
|
Àmbit d'actuació |
Garraf (Local-Comarcal). |
|
Components |
Coordinadora per a la Defensa del Massís del Garraf. |
|
Durada |
El moviment s'inicia al 1986 amb una vigorosa mobilització cívica liderada per vàries associacions mediambientals de diferents localitats, i que s'aplegaven sota el nom de "Coordinadora per a la Defensa del Massís del Garraf". El moviment continua actiu, ja que l'abocador es manté en funcionament. |
|
Antecedents |
El propietari de l'abocador és l'Ajuntament de Barcelona que el gestiona a través d'una empresa privada a qui se li adjudicà la concessió a l'any 1974. El projecte aprovat aleshores proposava una vida activa de 10 anys (1.974-1.984). Malgrat tot, aquesta data i les següents s'han anat violant contínuament. |
|
Estat actual |
Des de 1995 prop de 30 associacions cíviques i mediambientals d'aquesta zona van fundar la Coordinadora "Salvem el Garraf", que ha mobilitzat milers de persones i també ha presentat tres recursos per agressió mediambiental contra l'administració, els quals han estat acceptats a tràmit i portats al Tribunal Suprem. |
|
Desenvolupament |
El febrer de 1981 l'administració metropolitana va aprovar un Pla Especial per a l'Eliminació dels Residus S òlids, que preveia tancar l'abocador a la fi de 1986. Un any després es van publicar diversos plans per a construir una planta de processament de metà i una planta depuradora per als lixiviats. Malgrat tot, cinc anys després, el 1986, ni l'abocador estava tancat, ni la planta processadora de metà construïda, ni els lixiviats es depuraven. El 1986 la repercussió de la mobilització liderada per la Coordinadora per a la Defensa del Massís del Garraf va aconseguir que es redactés un Pla Especial per a la Protecció del Medi Físic i del Paisatge del Massís del Garraf que prorrogava la vida de l'abocador indefinidament per als residus no orgànics. Més encara, el 17 de Juliol es va aprovar un altre Programa Metropolità de Gestió dels Residus Urbans. Aquest contemplava prorrogar la vida de l'Abocador fins el 31 de desembre de 1999 per als residus orgànics. Després d'aquesta data, en teoria, l'abocament d'escombraries orgàniques va ser prohibit. Tot i amb això, cada any s'hi colocaran 60.000 tones d'escòries i 50.000 tones de compost de baixa qualitat. El 1996 i 1997, la Coordinadora Salvem el Garraf va posar dos contenciosos contra les ampliacions i pròrrogues de l'abocador, respectivament. Els dos contenciosos per els quals ja hi ha sentència, fan referència a l'ampliació de perímetre aprovada el 1995, i a la negativa de l'alcalde de Gavà, Dídac Pestaña, a clausurar l'abocador del Garraf tot i que no tenia llicència municipal d'activitats. Dijous 15 de febrer de 2001, la secció tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya falla a favor de la Coordinadora Salvem el Garraf. |
|
Fonts d'informació |
Grup Ecologista Quercus. Butlletí electrònic de l'AEEC. |
|
Pàgina web |
