|
Mobilització pel tancament de l'abocador de Vacamorta a Cruïlles |
|
| Paraules clau | |
|
Objectiu |
Aturar la posada en funcionament de l'abocador de Vacamort. |
|
Àmbit d'actuació |
Cruïlles, Puigventós , Monells, Sant Sadurní d'Heura, Corçà i La Bisbal d'Empordà. (Comarcal).
|
|
Components |
La Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC), l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), L'Associació de veïns, el Grup de Defensa del Ter, l'Associació d'Amics de les Gavarres i l'AENS juntament amb l'Associació de Suport Forestal es van oposar a l'obertura de la instal·lació. |
|
Durada |
Des de la construcció de l'abocador el 1997 fins avui en dia. |
|
Antecedents |
El 1985, la Generalitat i el Consorci de la Costa Brava van proposar la construcció d'un macroabocador (d'uns 80.000 m 2 ) a aquesta zona que recollís les deixalles de prop de 50 municipis. Hi van haver diferents mobilitzacions, i la forta pressió pública va contribuir en la decisió final de l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, que s'hi van manifestar en contra. L'abocador de Vacamorta va néixer no com a projecte d'abocador en sí mateix, sinó com a projecte per a restaurar els clots formats per les activitats extractives que s'havien dut a terme durant molts anys a la zona. |
|
Estat actual |
L'abocador continua en funcionament, ja que es va acordar que tingués un període de vida de 30 anys. |
|
Desenvolupament |
La construcció de l'abocador de Cruïlles per part de l'empresa Recuperació de Pedreres, SL es va aprovar ja el 1997, i el 25 de febrer del 2000 es va lliurar el permís d'obres. El 21 d'agost del 2000 es va iniciar una recollida de signatures que permetés aclarir el funcionament de la instal·lació, ja que ells manifestaven, que s'havia dut a terme amb poca transparència. La PAAC, formada el 17 de setembre de 2000, considerava que s'estava incomplint l'article de Règim Local que establia que la protecció de la salut pública i el medi ambient són responsabilitat dels ajuntaments. A més, estava convençuda de les possibles filtracions als terrenys, que contaminaven els aqüífers, i de les fuites de gas en el dipòsit. Es van estudiar possibles accions legals contra l'abocador, ja que rebia tota classe de residus pels quals no estava autoritzat: rebia residus de fora de la comarca, i en principi havia de ser un abocador d'abast comarcal. El 4 de desembre de 2000, l'empresa explotadora va ser denunciada per vulnerar la normativa de la Generalitat de Catalunya sobre el control dels residus industrials. El dia 8 es publicava una nova acusació per part de l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) a la planta. El 29 del mateix mes es denunciava l'abocament de lixiviats fora del dipòsit i els perjudicis que aquest causava en els veïns que vivien a 200-300 metres de la planta. Segons van manifestar, un total de 700 persones havien patit alguna vegada cefalees, irritació de les còrnies i mucoses, reaccions al·lèrgiques a la pell o dificultats respiratòries. El febrer de 2001 una zona de terreres limítrofes a l'abocador van ser incloses a l'inventari de zones humides per protegir, elaborat pel Departament de Medi Ambient. S'ha de tenir en compte que l'abocador va ser construït en zona de terreres i ara ja no ho és. El maig de 2001, els opositors a l'abocador van presentar públicament un vídeo com a prova de l'abocament de líquids de l'abocador a l'exterior. Més tard, asseguraven l'abocament de residus procedents de Sant Boi i Nîmes (França) a la planta. A part, la PAAC exposava que, segons la legislació vigent, l'abocador hauria d'estar situat a més de 2 km de les zones habitades. En canvi és construït a poc més de 200 metres de les primeres cases habitades. Denunciava que en casos de precipitació intensa, es produïen vessament de líquids perillosos a l'exterior de la instal·lació. Tot i que la sentència va ser favorable als opositors, l'abocador es va tornar a obrir. |
|
Fonts d'informació |
Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC). |
|
Pàgina web |
