Costa Catalana

 

El litoral català com tants altres indrets de la Mediterrània s'ha vist sotmès a unes elevades pressions urbanístiques i a una intensificació dels seus usos; realitats fàcilment constatables a través de l'observació d'un mapa de Catalunya on s'hi reflexin les taques urbanitzades del territori. Les pressions són fruit de diversos factors: socio-econòmics i geogràfics principalment, els quals fan del litoral l'espai idoni per viure-hi - són espais on la feina hi és prou abundant i accessible, zones sovint ben comunicades i que solen gaudir d'una elevada riquesa paisatgística i ambiental- o l'indret ideal per passar-hi les vacances.

A Catalunya les pressions a la línia de costa es van començar a notar ja durant els anys 80, de llavors ençà han estat molts els pobles de costa i les zones litorals que s'han vist completament transformades per l'activitat constructora que els ha convertit, en espais modificats per la de l'home amb l'objectiu d'oferir habitatge i/o "més" facilitats pel lleure i el turisme. Les grans ciutats de la línia costanera són el resultat de processos diversos, en aquests casos els creixements s'han degut principalment a la situació òptima d'aquestes des del punt de vista de les comunicacions (per mar o per terra).

Els canvis que han patit molts espais del litoral català no han deixat indiferents als ciutadans que en molts casos han alçat les veus per salvaguardar els racons encara no urbanitzats o malmesos de la costa. En aquest sentit, la figura 1 presenta alguns, si bé pocs, dels casos de participació ciutadana en la defensa d'espais litorals de Catalunya. Alhora, també s'hi recullen altres moviments que deslligats de l'espai litoral, són també significatius, posant de manifest l'ampli abast territorial de les actuacions, que generadores de futurs impactes ambientals, són la font de lluites ciutadanes de protesta i mobilització per evitar i/o aturar aquestes actuacions.

Un aspecte molt significatiu de la figura 1 és la concentració de problemàtiques dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la qual cosa posa de manifest que l'extensió dels processos urbanitzadors de tot tipus (infrastructures, habitatges, serveis, indústries, etc.) genera tensions amb els espais naturals.

 

Figura 1.- Mobilitzacions per la preservació d'espais naturals a Catalunya.
Font: Pàgines web de la revista LLuita: http://estelnet.com/lluita/lluita/213/213.pdf