1. CULTURA I EDUCACIÓ AMBIENTAL

1.1. Sensibilització i conscienciació social

• Crear agències locals d’energia que, amb el suport de l’ ICAEN, desenvolupin plans d’estalvi energètic, organitzin campanyes de sensibilització social al voltant de l’energia i assessorin a la ciutadania i l’empresa sobre tecnologies eficients des d’un punt de vista energètic.
• Sensibilitzar a la ciutadania sobre els problemes vinculats a l’aigua (escassetat, contaminació, etc.).
• Crear consciència ciutadana de les conseqüències socials i ambientals que comporta el consum de recursos naturals.
• Dotar als professionals de la comunicació de codis deontològics que estableixin l’obligació professional de difondre informació fidedigne i rigorosa sobre la situació ambiental i els efectes de les intervencions que es duen a terme en el medi.
• Crear organismes dins els diferents nivells de l’Administració Pública que desenvolupin les següents funcions: promoure espais de debat i treball transversal sobre temes ambientals, difondre socialment una visió complexa del medi ambient i coordinar les polítiques sectorials dissenyades per altres departaments i que tinguin incidència en el medi ambient.
• Propiciar una reducció global de l’ús de l’aigua mitjançant intervencions àmplies i sistemàtiques que afectin, entre d’altres, a les activitats d’oci, la indústria, l’agricultura, el consum familiar, la planificació territorial i el planejament urbà.
• Divulgació àmplia i massiva d’informació sobre les energies renovables.
• Informar àmpliament sobre les contrapartides socials que suposa l’actual model energètic, especialment pel que fa referència als combustibles fòssils i nuclears. Aquestes contrapartides són diferents segons es tracti de regions consumidors i regions productores, i inclouen les que es deriven dels impactes en la salut, el territori i les cultures locals.
• Donar a conèixer els impactes socials que comporta la producció d’energia a determinats països.
• Promoure mobilitzacions reivindicatives per sensibilitzar al voltant de la crisi energètica. Així com la mobilització contrària al transvasament de l’Ebre va contribuir a difondre la idea de la nova cultura de l’aigua, caldria ara repetir el procés (no necessàriament idèntic) amb la idea de la nova cultura energètica.
• Elaborar un esquema de propostes de prevenció en el consum d’energia que poden actuar com a referents de bones pràctiques.
• Tots els nivells de l’Administració Pública haurien de ser referents ecològics en la reducció del consum d’energia.

1.2. Implicació ciutadana en la presa de decisions polítiques

     1.2.1. Mecanismes institucionals de participació ciutadana

• Promoure la implicació de la ciutadania en el disseny i seguiment de les polítiques territorials i energètiques.
• Institucionalitzar mecanismes d’implicació de la ciutadania en el disseny, aplicació i seguiment de les polítiques hidràulica i energètica.
• Organitzar taules participatives amb moviments socials i difondre a la resta de la ciutadania el resultat dels debats.
• Vincular cada presa de decisió política a un procés participatiu que inclogui les següents etapes: informació, consulta i implicació activa de la ciutadania en la formulació de propostes.
• Potenciar el protagonisme dels sindicats en el procés de canvi del model energètic degut al paper clau del treball en les relacions societat-natura.
• Promoure iniciatives de democràcia participativa referides a la política energètica.

     1.2.2. Implicació ainstitucional de la ciutadania

• Recolzar les entitats ciutadanes compromeses amb l’estalvi energètic.
• Gestionar l’aigua de forma integrada tenint en compte els coneixements dels diferents actors socials implicats.
• Els col·lectius ciutadans conscienciats i coneixedors de la crisi energètica haurien d’actuar com a lobbys del canvi de model.
• Reforçar el paper i la influència de la gent organitzada i formada que treballa per al nou model energètic.
• Estudiar formes i mitjans per reforçar els diferents segments alternatius de la societat preocupats pel canvi climàtic i la crisi energètica. Aquests esforços tenen dues dimensions: teòrica o de coneixements i pràctica.
• L’adaptació de la societat al canvi climàtic i la crisi energètica s’ha de produir tenint en compte que s’haurà de fer comunitàriament. Cal preveure mecanismes adaptatius que reforcin les comunitats. Hi ha experiències en aquest sentit (cooperativisme, mutualisme, banca ètica, etc.) que convindria explorar per tal d’utilitzar-los en el nou context de canvi climàtic.

1.3. Educació per a la sostenibilitat

      1.3.1. Educació de la població

• Educar sobre les implicacions energètiques de l’agricultura i del model alimentari.
• Educar sobre les interrelacions existents entre el món agrícola i les ciutats.
• Divulgar informació sobre les energies renovables.
• Informar àmpliament sobre les contrapartides socials que comporta l’actual model energètic, especialment pel que fa referència als combustibles fòssils i nuclears.
• Donar a conèixer els impactes socials que implica la producció energètica als països exportadors.

     1.3.2. Educació dels estudiants universitaris i de formació professional

• Introduir en els currículums de totes les carreres la formació en consum, extracció i distribució d’energia.
• Crear un grau universitari en energia.
• Augmentar el nombre de centres d’educació professional que imparteixen coneixements sobre energies renovables.
• Reforçar els actuals mecanismes universitaris de coneixement compartit, interdisciplinari i transdiciplinari.
• Introduir a la universitat els plantejaments de la complexitat i de les interrelacions entre societat i medi ambient per tal de promoure el canvi de paradigma científic.

     1.3.3. Educació dels estudiants de primària i secundària

• Introduir a les escoles assignatures sobre energia i medi ambient.
• Reforçar el discurs ecològic en tots els cursos.
• Introduir a les escoles coneixements sobre disseny ecològic.
• Promoure iniciatives que serveixin de referents ambientals a les escoles: ecostations, museus, etc.

2. SISTEMA TECNOLÒGIC I LA SEVA RELACIÓ AMB EL CONSUM, LA PRODUCCIÓ I EL MODEL TERRITORIAL

2.1. Consum

     2.1.1. Consum d'energia

• Implantar mesures d’eficiència energètica en el funcionament quotidià de l’Administració Pública.
• Potenciar l’ús racional de l’energia mitjançant l’aplicació d’una taxa que gravi l’excés de consum.
• Potenciar els vehicles d’aire comprimit.
• Utilització de l’energia solar per a la il·luminació de Nadal.
• Aplicar un sistema de racionament de benzina, que obligui a reduir-ne el consum, però que consideri les necessitats diferencials de la població.
• Aplicar un sistema de “targetes de racionament” d’energia.
• Estructurar el rebut de la llum en trams de consum, seguint el mateix patró que el de l’aigua.
• Reforçar el criteri energètic en el model de comerç just i solidari.
• Prohibir pràctiques emblemàtiques d’elevat consum energètic i que tenen un alt valor exemplar (per exemple, curses de cotxes i motos).
• Aplicar les propostes que es van fer al CMMA i sostenibilitat de Barcelona sobre: BCN lliure de bosses de plàstic i prohibició del malbaratament d’energia a les entrades dels grans establiments comercials.

     2.1.2. Consum de productes agraris

• Promoure els mercats de productes agrícoles locals.
• Promoure la creació de cooperatives de consum alimentari i reforçar les ja existents.
• Reduir el promig de consum de carn.

     2.1.3. Consum d'aigua

• Intensificar el sistema de tarifes proporcionals que graven el consum d’aigua.
• Establir un llindar mínim de consum d’aigua, per damunt del qual el cànon s’incrementi substancialment.
• Aplicar una política de trams tarifaris d’aigua que s’adeqüi a cada situació familiar o empresarial concreta.

     2.1.4. Altres

• Aplicar impostos específics per a determinats productes. Aquests impostos haurien de ser destinats a la recerca en tecnologies netes i prevenció en origen de la contaminació.

2.2. Producció

• Promoure el transport ferroviari de mercaderies.
• Promoure la creació de parcs agraris periurbans i incentivar la producció local. d’aliments.
• Fomentar tècniques agroecològiques que millorin l’eficiència hídrica.
• Introduir un sistema d’etiquetatge de productes mitjançant el qual s’indiqui quants recursos s’han utilitzat en el procés de fabricació.
• Promoure la reducció del consum d’aigua en els processos empresarials de producció.
• Instal·lar als edificis públics tecnologies de producció neta d’energia per tal que es puguin autoabastir.
• Implantar un model de producció i distribució d’energia a escala local.
• Indicar a les etiquetes dels productes la quantitat de CO2 que ha estat emès en el seu procés de fabricació.
• Incorporar als productes una etiqueta que indiqui l’energia que comporta la seva fabricació. El model del cicle de vida, expressat en MgJ, podria ser el referent quantitatiu per a la introducció d’aquest tipus d’etiquetes, que haurien de ser obligatòries per a tots els productes.
• Aplicar mecanismes de discriminació positiva a favor de les energies renovables vetllant per a la seva correcta aplicació. Cal estudiar més rigorosament els impactes dels parcs eòlics en determinats indrets, així com la seva eficiència en la llunyania dels grans centres consumidors d’energia.
• Programar el tancament de les centrals nuclears actualment en funcionament.

2.3. Model territorial

• Promoure el model compacte de ciutat com estratègia de planificació territorial.
• Protegir els espais rurals de la pressió urbanística.
• Aprovar una moratòria de grans superfícies comercials.
• Elaborar i executar plans de mobilitat que reforcin l’estalvi energètic.
• Promoure la mobilitat sostenible a les ciutats reforçant el transport públic i augmentant la xarxa de carrils bici.
• Millorar la gestió forestal per tal d’incentivar la funció hídrica dels boscos.
• Declarar una moratòria en grans infraestructures d’aigua i energia.
• Afavorir una distribució més homogènia de la població sobre el territori.
• Habilitar espais locals (municipi, ciutat, barri) que funcionin íntegrament amb energies renovables. Aquests espais es podrien constituir en projectes pilot de model alternatiu de ciutat i de la capacitat ciutadana per protagonitzar i liderar el canvi cap a un model energètic sostenible.
• Planificar el decreixement.
• Millorar y estendre els mecanismes de captació d’aigua de pluja per tal d’afavorir l’ús cíclic del recurs. Flexibilitzar la normativa al respecte.
• Crear un marc legislatiu mediambiental que tingui en compte tots els aspectes que interactuen en el medi ambient i que serveixi de referència a la resta de lleis sectorials.

2.4. Altres

• Estudiar la forma de dur a terme propostes sistemàtiques que ja estan formulades, que s’han aplicat en determinades circumstàncies i de les que es pot prendre exemple.