Costa catalana

selecciona Castell Punta Mora Serra Tramuntana

Costa francesa

selecciona Agenouillade Cap Ligur Còrsega

Costa de Croàcia

selecciona Cres Krka

Albània

selecciona Akamas Narta

Grècia

selecciona Schinias

Turquia

selecciona Belek 2000 Çirali i Belek Izmir

El Líban

selecciona Enfeh

Israel

selecciona Ashkelon Haifa Tel Aviv

Introducció

1.- Costa catalana

2.- Costa francesa

3.- Costa de Croàcia

4.- Albània

5.- Grècia

6.- Turquia

7.- El Líban

8.- Israel

Zona:

Paratge de Castell.

Localització i extensió:

- La platja de Castell es localitza dins del municipi de Palamós, a la costa Brava, a llevant de l'antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s'Alguer. A l'est de la platja s'hi estén la punta de Castell, damunt la qual hi ha les restes d'un poblat pre-romà.
- L'extensió de l'espai és de 100 Ha. incloent el paratge de Castell: la platja de Castell, les restes d'un poblat ibèric, un petit aiguamoll i una plana agrícola envoltada de boscos.

Valor de la zona:

La platja de Castell i el seu entorn són dels pocs indrets de la Costa Brava que s'han mantingut sense urbanitzar.

Desencadenant:

- La presentació a principis dels 90 del projecte que pretenia urbanitzar l'entorn de la platja de Castell amb més de 100 habitatges, un complex esportiu i un hotel.

Objectius:

- Preservar aquest indret de la Costa Brava, mantenint els seus valors naturals i paisatgístics.

Actors:

- Diversos col·lectius socials i laborals de Palamós.
- DEPANA.

Peticions:

- No urbanització de Castell.
- Divisió de l'Equip de govern de l'Ajuntament de Palamós.
- Incloure la platja, la plana i el paratge de Castell dins del PEIN, i elaborar-ne un Pla de Gestió.

Tipus d'actuacions:

- Recollida de signatures.
- Manifestacions.
- Pressió a l'administració.
- Petició i pressió per la recalificació de Castell com a sòl no urbanitzable.
- Actuacions judicials.

Obstacles:

- El projecte d'urbanització de Castell tenia ja a principis de la campanya Salvem Castell, tots els tràmits administratius superats.

Actuacions i resultats:

1- Aconseguir el màxim de suport. En un primer moment els sectors que van encapçalar les mobilitzacions van iniciar un manifest, la campanya Salvem Castell. Aquest manifest va ser signat per diferents col·lectius que van ser els que van passar a formar part de la campanya. Resultat : Recollida de 13000 signatures i suport de personalitats de tots els àmbits de la vida cultural, social i política del país.
2- Presentació de les signatures a l'ajuntament de Palamós. Resultat: Plantejament d'un referèndum per part de l'Alcalde de Palamós. 12 de juny de 1994 el 70% dels votants diuen No a la urbanització de Castell.
3- El consistori va modificar el Pla General d'Ordenació, requalificant Castell com a no urbanitzable.
4- La Comissió d'Urbanisme de Girona de la Generalitat va revocar la decisió del consistori.
5- Llarg tràmit administratiu per convertir Castell en un sòl no urbanitzable.
6- Salvem Castell i Depana van portar l'afer de Castell als tribunals, es van plantejar dos contenciosos. Resultats: la primera sentència es va recórrer a Madrid per una de les immobiliàries, i va portar a la Generalitat a bloquejar la requalificació urbanística. La segona es va declarar obligada a complir per la Generalitat.
7- Any 2000: La Generalitat compra una tercera part de Castell.

Situació actual:

- Declaració de Castell com a paratge protegit i no urbanitzable per part del El Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal Superior de Justícia.

Temporalitat:

- El moviment s'inicià al 1992 i s'ha mantingut la pressió fins a la declaració al 2001 per part del TS de Castell com a espai no urbanitzable a preservar.

Informació:

- Web de DEPANA: www.entorno.es/depana
- Informació a les pàgines d'internet de diferents diaris: La Vanguardia, el Periódico.

Zona:

Espai natural de la Punta de la Mora

Localització:

- L'espai es situa entre Tarragona i Altafulla, al llevant de la ciutat de Tarragona, i s'hi pot accedir a peu des de la platja de la Llarga.

Valor de la zona:

- Es tracta d'un dels pocs indrets de la costa catalana que no s'ha vist alterat per les transformacions que comporten les activitats turístiques i industrials. L'home ha intervingut a la Punta de la Mora, però s'ha mantingut l'ecosistema sense masses alteracions.

Protecció actual:

- Espai inclòs al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya).
- La Punta de la Mora és un Projecte LIFE de la Unió Europea.
- Espai proposat per formar part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

Antecendents:

La manca de protecció i pla de gestió per la Punta de la Mora

Objectiu:

- Desenvolupar un pla estratègic de conservació dels hàbitats d'interès comunitari que es desenvolupen en aquest espai natural.

Actors:

- Projecte encapçalat per l'associació ecologista DEPANA. Són diversos els organismes que han fet aportacions per finançar el projecte:
- Es vol aconseguir una àmplia participació al projecte dels diferents agents implicats en la gestió de l'espai natural: administracions, propietari, població local, usuaris, associacions, ONGs, etc.

Finançament:

- La Unió Europea, e l Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Tarragona i DEPANA.

Tipus d'actuacions:

Tres línies d'actuació basades en la Directiva Europea d'Hàbitats i en la Proposta del Vè Programa de la Comunitat Europea en relació al Medi Ambient i el Desenvolupament Sostenible. Les línies són les següents:

1.-Accions in situ per millorar els diferents medis (marí, litoral i forestal).
2.-Accions de divulgació, sensibilització i educació ambiental adreçades a la població local i als visitants.
3.-Accions a nivell administratiu per afavorir els intercanvis en les línies de gestió i planificació dels diferents organismes compromesos. Es vol incrementar el grau de protecció legal de l'espai.

Actuacions i resultats:

El projecte es va preveure amb una durada de tres anys, iniciant-se l'1 d'octubre de 1998 i finalitzant el 30 de setembre del 2001.

Informació:

- Web de DEPANA: www.entorno.es/depana -Pàgina a la xarxa sobre el projecte: http://www.depana.org/life/

Zona:

Serra de Tramuntana situada a l'illa de Mallorca.

Localització:

L'espai citat es situa a l'illa de Mallorca, concretament dins de 22 municipis: Andratx, Estellencs, Banyalbufar, Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Palma, Bunyola, Deià, Sóller, Fornalutx, Santa Maria, Alaró, Lloseta, Mancor, Selva, Escorca, Campanet, sa Pobla, Alcúdia i Pollença

Extensió:

90.000 ha

Valor de la zona:

Espai ambientalment valuós i amb una important activitat econòmica que pot ser compatible amb la conservació dels valors naturals i paisatgístics de les Serres.

Protecció actual:

• ANEI (Area Natural de Espe cial Interés), ARIP, AAEE: afecta a la major part de la Serra
• BIC (Bé d'Interès Cultural): afecta aproximadament a la meitat de la Serra.
• ZEPA (Zona d'Especial Protecció per les Aus): just afecta als penya-segats de la costa nord (de Sa Calobra al cap de Formentor) i a Sa Dragonera i la costa de La Trapa.
• Directiva d'Hàbitats i Natura 2000 (Unió Europea).
• Sol No Urbanitzable d'Especial Protecció: En alguns municipis els Plans Generals d'Ordenació Urbana o les Normes Subsidiàries incrementen la protecció de la Llei d'Espais Naturals (Banyalbufar, Puigpunyent, Calvià, Pollença).

Desencadenants:

• Manca de protecció i gestió integral de la Serra de Tramuntana.
• Polèmica sorgida a Mallorca durant els mesos de març i maig del 2000, entorn la tramitació d'un Pla d'Ordenació de Recursos Naturals i la possible aprovació de parcs naturals als municipis de la Serra de Tramuntana i als pobles de Llevant. Es va donar una certa indecisió del govern en l'aprovació d'aquestes mesures.

Objectius:

• Objectiu principal: treballar per aconseguir la protecció de la Serra de Tramuntana com a Parc Natural.
• Estendre el debat entorn la protecció de a Serra de Tramuntana i donar suport a l'aprovació del Pla d'Ordenació i a la creació dels nous parcs naturals.
• Aconseguir el consens i suport polític i social en la creació del nou parc natural. Assolir també consens polític dins del propi Pacte de Progrés a fi que el parc estigui prou ben dotat pel que fa a recursos econòmics, tècnics i humans, garantia bàsica pel seu bon funcionament (basta recordar la precarietat dels actuals parcs).
• Que la protecció de la Serra serveixi també per dinamitzar i millorar les activitats econòmiques dels municipis que en formen part.
• El parc s'ha d'explicar com una idea positiva, especialment per a la gent que hi viu. Per tant els aspectes econòmics han de primar a l'hora d'explicar com ha d'ésser el parc

Actors:

La campanya la va iniciar el GOB (Grup Ornitològic Balear), s'hi van adherir diverses entitats i associacions creant una plataforma a favor dels parcs naturals.

Peticions:

Creació del parc natural de la Serra de Tramuntana, el qual ha de tenir les característiques següents:

Àmbit: tota la Serra de Tramuntana, incloent:

- El fixat per la Llei d'Espais Naturals, que afecta als municipis de: Andratx, Estellencs, Banyalbufar, Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Palma, Bunyola, Deià, Sóller, Fornalutx, Santa Maria, Alaró, Binissalem, Lloseta, Mancor, Selva, Escorca, Campanet, Sa Pobla, Pollença i Alcúdia.
- Àrees noves dels municipis de Palma, Calvià Alaró, Pollença, Sa Pobla i Alcúdia.

Figures de protecció: Parc Natural (Llei 4/1989).

Protecció de la Serra de Tramuntana i la franja marina perifèrica. Procediment:

- Redacció, informació pública i aprovació PORN
- Decret del Govern Balear
- Pla Rector d'Ús i Gestió

Creació de reserves naturals:

- Penya-segats de la costa Nord
- Alguns Torrents
- Alguns cap cimals i penyals
- Zones d'especial interès faunístic, florístic, geològic, morfològic
- Àrees d'interès paisatgístic
- Algunes àrees marines

Es demana que el nou Parc Natural tingui en compte:

1. Respectar el dret a la propietat privada tant de grans com de petits propietaris.
2. Conservar i rehabilitar el patrimoni tradicional de la Serra (marges, camins, síquies, sínies, torres, oratoris, casetes de neu, eres i un llarg etcètera) i els seus usos tradicionals, aturant l'actual degradació que pateix a tots els nivells. La declaració de Parc ha de significar un revulsiu, ha d'ésser una figura que serveixi per aconseguir noves ajudes per a la pagesia i per a la conservació d'aquest patrimoni.
3. Aconseguir una major vigilància dels espais rurals, tan públics com privats. Actualment la Serra es troba totalment desprotegida davant els actes vandàlics.
4. Ordenar el trànsit de turistes i excursionistes per la Serra. S'ha d'aturar el desgavell actual on es pot trobar gent escampada per tot i que, moltes vegades, no respecta la propietat privada.
5. Afavorir la imatge turística de la comarca i ajudar a desenvolupar el turisme de qualitat i el de temporada baixa. 6. Ajudar a vigilar i a fer complir l'actual normativa urbanística vigent a la Serra, la LEN.
7. Que el Parc estigui ben dotat econòmicament i perfectament gestionat. Convé crear un fons de compensació intermunicipal que afavoreixi aquells municipis, que veuen limitades la seva activitat turística i el seu creixement urbanístic.

• Divulgació a través d'escrits, fulletons, articles, xerrades, amb l'objectiu d'informar sobre què és un parc, els seus avantatges, tramitacions, etc.
• Recollida de suggeriments i demandes de totes les parts: pagesos, propietaris, caçadors, hotelers, empresaris del comerç o del turisme, sindicats, església, excursionistes, ecologistes, constructors, universitat, Tours Operators, mitjans de comunicació,...
• Reunions amb les administracions públiques i entitats privades durant la tramitació del PORN (Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals).
• Mobilització ciutadana reivindicant la creació dels parcs

Obstacles:

• Sensació d'indecisió del govern.
• Els interessos econòmics contraposats existents a l'espai del futur parc i el nombre elevat de municipis que formen part de la Serra, dificulten i fan lent el procés de creació del Parc Natural.
• Tradicionalment s'ha plantejat el parc natural com a una història en negatiu, una suma de prohibicions i restriccions, i alhora es deslligava massa de la realitat de la gent del territori.
• La oposició de quatre entitats de l'illa (Associació de Defensa del Llevant, Associació de Propietaris de Finques Rústiques, Associació s'Alou i Associació de Defensa de Tramuntana) que han iniciat una campanya contra la declaració del parc natural a la comarca de Llevant i contra la previsible aplicació de la mateixa figura de protecció a la serra de Tramuntana.

Actuacions i resultats:

• La campanya del GOB ha aconseguit el suport de més de més de 50 entitats de la Serra, així de 11 Ajuntaments (la meitat més un) i del Ple del Consell Insular de Mallorca.
• La tasca divulgativa i de sensibilització que ha dut a terme el GOB és notable (xerrades, fulletons, exposició, itineraris…).

Situació actual de la campanya:

El Parc Natural de la Serra de Tramuntana encara no ha estat declarat ni aprovat legalment.

Contacte i informació:

• Contacte i informació: Grup d'Ornitologia Balear (GOB): http://www.gobmallorca.com
• Informació àmplia a la pàgina web: http://www.mallorcaweb.com

• Informació i debat Constitució d'associacions de ciutadans

• Seguiment dels estudis previs
• Aportació de dades
• Informació

El PORN fa una proposta de conservació:

• Delimita les zones
• Redacta mesures de protecció per cada zona
• Redacta mesures de recuperació

A partir del PORN i recollint les al·legacions presentades la Conselleria de Medi Ambient elaborarà una proposta de conservació on:

• S'organitzarà la gestió
• Se triarà la figura d'espai protegit escollit per la zona

La figura de protecció escollida tindrà un organigrama que haurà de desenvolupar:

• Treballadors
• Junta Rectora
• Òrgans Consultius
• Etc.

• Triar les persones que els representin en la Junta Rectora
• A la Junta Rectora estan representats els col·lectius afectats pel parc: propietaris, Ajuntaments, Grups ecologistes, etc.
• Cuitar que les persones elegides com a representants defensin els interessos del col·lectiu

• Intervenir com a voluntari/a en les activitats de l'espai protegit
• Actuar amb consciència en totes les activitats que puguin afectar l'espai protegit
• Vetllar per a que se dugui a terme la funció per la que ha estat declarat l'espai protegit
• Vetllar per a que la figura de protecció s'adapti a les necessitats de l'espai protegit i de la societat que el fa possible

Actuacions realitzades:

• Informar els polítics locals sobre el projecte.
• Debats amb els polítics locals per incloure l'espai com a zona natural ND, dins del projecte de revisió del Pla d'Ocupació de Sòls del poble d'Agde (previsió d'una enquesta pública pel febrer del 2000).
• Cerca d'ajudes al projecte a nivell administratiu, tècnic i científic, per tal de formar un Comitè de Gestió de l'espai.
• Cerca de personal per realitzar el projecte.
• Primers contactes amb la premsa local, amb la visita a la zona.
• Partipació a les reunions amb els col·laboradors financers (DIREN-LR, Région Languedoc Roussillon, Ville d'Agde).
• Preparació de dossiers per demanar subvencions als col·laboradors financers.

Actuacions iniciades:

• Contactes amb els propietaris de la zona.

Actuacions iniciades amb retard:

• Negociacions amb els propietaris dels terrenys de l'Agenouillade.

Zona:

Cap i mar Ligur.

Localització i extensió:

El Cap Ligur es troba al mar de Ligur que s'estén entre el continent europeu, Còrsega i Sardenya. Concretament el santuari té els límits següents: a l'Oest una franja que s'estén des de la Punta d'Escampobariou (punta oest de l'illa Giens fins al Cap Falcó, situat a la costa occidental de la Sardenya), a l'Est el santuari s'allarga des del Cap Ferro, situat a la costa nord-oriental de Sardenya fins a Fosso Chiarone, situat a la costa occidental d'Itàlia. Al Nord els límits s'estableixen al Golf de Gènova i al sud a Còrsega i Sardenya. La zona ocupa 85000 km2.

Valor de la zona:

Es tracta d'una de les 239 regions identificades per la WWF com a zona natural a protegir prioritàriament. Les condicions climàtiques i hidrològiques del Cap Ligur permeten que s'hi desenvolupi una gran riquesa en recursos biològics, que són aprofitats per un gran nombre de cetacis que cada estiu s'hi apleguen per cercar-hi aliment. S'hi han pogut censar 18 espècies de cetacis.

Desencadenants:

• Els perills que amenacen el manteniment de l'ecosistema del Cap Ligur i la vida dels mamífers marins que hi habiten.
• D'entre els perills es posa especial èmfasi en el trànsit de vaixells que passen pel mar Ligur, sobretot es destaca el perill dels petrolers.
• La mortalitat significativa de cetacis degut a diverses causes generades per l'acció humana.

Objectius:

• Proclamar el primer santuari marí per cetacis de la Mediterrània.
• Assegurar la preservació de la riquesa biològica del Cap Ligur i la presència en aquest indret dels mamífers marins.
• Aconseguir una bona cohabitació entre els cetacis i les persones (objectiu del programa POSSEIDÓ).
• Identificar i disminuir els factors de mortalitat dels cetacis.
• L'objectiu últim és el de proposar un pla de gestió eficaç i adient per santuari, tot establint mesures de conservació per disminuir les causes de mortalitat de cetacis.

Amenaces:

La vida dels mamífers marins del Cap Ligur es troba en perill constantment degut a:

- La degradació del seu hàbitat, per la contaminació industrial, domèstica i acústica.
- Els mamífers poden quedar atrapats accidentalment a les xarxes dels pescadors.
- Es dóna a la zona un trànsit marítim intens i ràpid.
- Els vessaments freqüents de petroli, procedent dels petrolers que travessen la zona.
- L'augment de les activitats d'observació dels cetacis i de la navegació per plaer.

Actors :

• El projecte ha estat liderat pel Fons Mundial per la Natura de França (WWF), però hi participen nombrosos grups coordinats.
• El projecte ha estat signat per diversos països situats a les ribes del mar Ligur: França, Itàlia i Mònaco.
• En els projectes de recerca també hi participen activament:
  - L'EPHE (École Pratique des Hautes Etudes): de titularitat pública pertany al Ministeri d'Educació Nacional francès. Donen suport en els estudis sobre els cetacis.
  - GECEM: És un dels primers grups que es va especialitzar en els censos de cetacis, dóna suport al programa Cap Ligur en aquest sentit.
  - WWF Itàlia, dins del Programa per la Mediterrània de la WWF (MEDPO).
  - Agència PHOTOCEANS: en els treballs de reportatge del projecte.
  - Alkare Marine: cedint una embarcació pel projecte.
  - Tethys Research Institute col·labora en el programa Posseidó.

Finançadors:

• El finançament es rep de diferents organismes institucionals:
  - Ministeri de Gestió del Territori i del Medi Ambient francès a través de la Fundation Nature et Découvertes. - Ministeri de Medi Ambient Europeu.

Peticions:

• Les peticions es van donar principalment en la primera fase del projecte, a través de les pressions que al 1991 el Fons Mundial per la Natura i la Unió Europea van exercir sobre els governs de la zona del mar Ligur per aprovar el projecte d'estudi, gestió i conservació.
• Actualment més que peticions es desenvolupen directament accions.

Tipus d'actuacions:

• Recerca científica: investigar per conèixer millor la població de cetacis i el seu comportament. Es vol esbrinar quines són les zones d'alimentació més freqüentades, les necessitats d'aliment i els possibles perjudicis que poden causar els homes a les poblacions de mamífers marins.
• Col·laborar amb els actors econòmics del santuari: pescadors, transportadors marítims, industrials, operadors turístics... per tal de solucionar els problemes de pesca agressiva amb el medi, de contaminació, de pressió turística, etc.
• Programes de sensibilització i educació per contribuir a la protecció del medi marí i del litoral mediterrani.

Actuacions i resultats:

1989: Científics europeus i l'institut Tethys (Institut italià especialitzat en la recerca sobre cetacis) llancen la idea de crear un santuari pels cetacis al Cap Ligur.

1992: El Ministre de Medi Ambient francès expressa oficialment la voluntat de crear un santuari de cetacis a la zona marina corsa-ligur-provençal. Es crea ja un grup de treball sobre el santuari marí.

2 de març de 1993:l'UICN (Unió Mundial per la Natura) proposa a la comunitat internacional crear un santuari per cetacis a la Mediterrània.

Març 1998: Llançament del projecte "Cap Ligur" de la WWF-França.

19 d'octubre de 1999: Conferència de premsa anunciant el suport de la Fundation Nature et découvertes al programa "Cap Ligur" de la WWF.

25 de novembre de 1999: Creació oficial del nou santuari a Roma, amb la signatura de representants de França, Itàlia i el Principat de Mònaco.

2000: Inici dels projectes de recerca científica a la zona del Cap Ligur.

Situació actual:

Actualment s'ha aconseguit la creació del Santuari per cetacis del Cap Ligur i s'estan duent a terme diverses investigacions científiques a la zona.

Informació:

• La pàgina a internet del projecte forma part de la web del WWF: http://www.capligures.com/index.html
• Més informació sobre el projecte dins del programa oceans i costes del WWF: http://www.capligures.com/mission_5/missions.php?mission_id=17

Zona:

Illa de Còrsega.

Localització:

Situada al mar Ligur entre la rivera italiana i l'illa de Sardenya, de la qual la separa l'estret de Bonifaci.

Valor de la zona:

Còrsega compte amb una natura incomparable, amb paisatges excepcionals i espais remarcables.

Desencadenants:

- Alguns governants locals , sota la pressió d'interessos propis, pretenen abolir o almenys modificar la "llei del litoral" corsa. Aquesta llei que va ser aprovada al 1986, per unanimitat de les dues cambres reunides (diputats i senadors), encara no s'ha portat a la pràctica.
- El litoral cors es veu sotmès a pressions diverses que poden malmetre la seva riquesa natural i cultural.

Amenaces:

Els promotors urbanístics que volen desenvolupar projectes lligats amb el turisme al litoral cors.

Objectius:

Aconseguir que s'apliqui la "llei del litoral" a Còrsega, per tal de mantenir la riquesa de la costa de l'illa. Es considera que la preservació d'aquesta riquesa és essencial per mantenir el desenvolupament econòmic de l'illa, i per tant, de l'aplicació d'aquesta llei en depèn el futur dels corsos i de les generacions que vindran. La "llei litoral" corsa permetrà el lliure accés de tota la població a les zones litorals, la creació del sender costaner del Cap a Bunifaziu, la protecció dels espais propers a les ribes i de la seva biodiversitat, el control i la bona gestió de la urbanització costanera. Consideren que aquesta llei es troba perfectament adaptada per Còrsega.

Qui participa:

Formen part de la campanya nombroses associacions corses,la majoria són entitats ecologistes i de defensa i estudi de la natura: Association pour le libre accès aux plages et la défense du littoral, U levante, Association pour la protection de la nature et de l'environnement du Nebbiu, Association de défense des intérêts de Saint-Cyprien, Le Poulpe, Association Bonifacienne comprendre et défendre l'environnement, a voce di u misincu, collectif vergogna a te chi brusgi a terra, association monseratu, coordination de l'extrême sud association pour la promotion écologique et économique du maquis, les amis du Parc Naturel Regional de la Corse, A Rinascitta, Association ethique et developpement du Nebbiu.

Peticions:

- Demanen l'aplicació de la "llei litoral" corsa.
- Exigeixen als governants que elaborin per fi un pla de gestió de Còrsega que integri les disposicions de la "llei del litoral".

Tipus d'actuacions:

Les associacions que encapçalen la campanya han elaborat un manifest i demanen que tothom el signi i s'hi adhereixi.

Obstacles:

"Els interessos egoistes d'alguns governants i especuladors".

Informació:

Pàgines del manifest per la llei del litoral cors: http://perso.wanadoo.fr/vergogna/fr_manifeste.htm

Zona:

Parc Nacional de Krka.

Localització:

Parc Nacional de Croàcia situat prop de Sibenik, ciutat costanera ubicada entre les poblacions de Zadar i Split.

Valor de la zona:

El Parc Nacional Krka representa una de les àrees naturals més boniques de Croàcia.

Desencadenants:

- El Parc Nacional de Krka es va veure molt perjudicat per la guerra, els combats que hi van tenir lloc van malmetre els boscos, i van deixar explosius sense detonar i mines antipersona a l'espai natural.
- Les amenaces que en un futur poden perjudicar el parc van fer activar la protecció del Parc per part d'una ONG croata.

Objectius:

Preservar la qualitat ecològica del Parc Nacional tot aplicant una gestió adequada.

Amenaces:

Un dels projectes que més pot afectar la preservació del Parc Nacional és el pla governamental per construir una planta de distribució d'aigua al riu Krka, que es troba al centre del parc. La construcció afectaria la natura de la zona. Les raons per construir la planta es basen en el fet que el subministrament d'aigua per Sibenik i els seus voltants pot perillar si es talla l'aigua en els territoris ocupats pels serbis.

Actors:

- L'acció l'encapçalada l'ONG Green Action Sibenik: petita però activa associació que treballa per la protecció del Parc Nacional de Krka i amb temes lligats a l'educació ambiental.
- Es preveu la cooperació amb altres associacions croates i internacionals.

Peticions:

Incrementar la protecció i millorar la gestió del Parc Nacional de Krka.

Tipus d'actuacions:

Green Action Sibenik, va iniciar accions diverses amb l'objectiu de protegir el Parc Nacional de Krka.

Informació:

Pàgines del REC (Centre Regional medi ambiental per l'Europa Central i de l'Est). Es tracta d'una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu oferir recolzament a l'hora de solucionar problemes ambientals a l'Europa Central i de l'Est. Projectes a Croàcia: http://www.rec.org/REC/Publications/CountryReports/Croatia/chapter3.html#bm5

Zona:

Illa de Cres.

Localització:

Sud-oest de Croàcia, immediatament a l'est de la Península d'Ístria.

Valor de la zona:

• Els prop de 60 petits aiguamolls i basses de l'illa són essencials pel manteniment dels ecosistemes més rics de l'illa de Cres, reunint un gran nombre d'espècies rares de rèptils, amfibis i insectes.
• La importància biològica de Cres ha estat posada de manifest pel Banc Mundial amb la proposta de protecció de Cres, junt amb dos illes veïnes i una part de la costa de Croàcia, a través de la creació d'una reserva de la biosfera.
• Amb 37 pobles romans, Cres compte també amb una riquesa molt significativa a nivell cultural.

Objectius:

• Gestionar l'illa de Cres holísticament integrant :natura, societat i economia.
• Restaurar i preservar nou dels aiguamolls i de les basses més significatives de l'illa de Cres.
• Elaborar un pla de gestió dels aiguamolls i basses de l'illa.
• Motivar la població local perquè retorni a l'illa, recuperi la seva cultura tradicional i puguin esdevenir autosuficients mitjançant pràctiques agràries tradicionals i l'ecoturisme.

Amenaces:

Que el desenvolupament turístic descontrolat de les illes veïnes (ex: illa de Krk), amb índexs elevats de contaminació produïda per les deixalles, els abocaments, les indústries, les autopistes i els hotels de luxe, afecti també l'illa de Cres.

Actors:

- Svanimir (Societat Croata per la Protecció del llegat Cultural i Natural) és la Organització croata No Governamental encarregada de portar a terme el projecte de desenvolupament de l'illa de Cres, principalment en la vessant ambiental. Svanimir va ser creada al 1992 i té la seu a Zagreb.Un bon nombre dels membres d'aquesta ONG han treballat en el projecte de forma voluntària.
- Participació de la població local en alguns aspectes del projecte.

Finançament:

- El projecte va rebre una beca del REC (Centre Regional mediambiental per l'Europa Central i de l'Est): ONG de recolzament a projectes que solucionin problemes ambientals.
- Ajudes econòmiques del govern local de l'illa perquè la població local formés part dels grups de neteja de les basses i aiguamolls.

Peticions:

Es demana que l'illa de Cres es declari reserva de la biosfera, per tal que el desenvolupament de l'illa sigui controlat i les tradicions i el medi protegits.

Tipus d'actuacions:

• Neteja de les basses i els aiguamolls de l'illa.
• Sensibilització i informació a la població local sobre el valor natural i històric de les basses i aiguamolls del seu territori.
• Foment de la participació de les persones que viuen a l'illa en les fases del projecte. Participació en la neteja de les basses i aiguamolls.
• Exposicions i conferències sobre l'herència cultural i natural de Cres, per la població local i visitants estrangers.

Obstacles:

En un principi la població de l'illa no acceptaven massa el projecte ni els membres de Svanimir.

Evolució:

- Maig 1994: Svanimir inicia les neteges de les basses i aiguamolls de l'illa de Cres.
- El setembre de 1994 es va aprovar el Pla de Desenvolupament de l'illa de Cres al Parlament Croat. Svanimir va esdevenir l'organització responsable de coordinar la vessant ambiental del programa de desenvolupament.

Informació:

Pàgines del Rec (Centre Regional mediambiental per l'Europa Central i de l'Est). Projectes a Croàcia: http://www.rec.org/REC/Publications/CountryReports/Croatia/chapter3.html#bm5

Zona:

Llac Narta.

Localització:

Sud d'Albània, a prop del mar Adriàtic.

Valor:

Es tracta d'un dels llacs principals d'Albània.

Desencadenants:

El llac Narta es troba sotmès a pressions diverses que fan perillar el manteniment òptim d'aquest ecosistema.

Amanaces:

- Canvis geomorfològics del llac Narta degut a: les deposicions que hi aporta el mar Adriàtic.
- El gran impacte costaner de les activitats humanes.

Objectius:

- Desenvolupar mesures urgents de preservació del llac.
- Evitar que el llac perdi la seva comunicació amb el mar i iniciant un camí cap a la seva extinció.

Actors:

Les accions les porta a terme directament la Societat Albanesa per la Protecció dels Ocells i els Mamífers.

Peticions:

Es demana la protecció legal del llac Narta, catalogant-la com a Àrea Prioritària de protecció de Croàcia i desenvolupar-ne un pla de gestió.

Finançament:

El Fons Mundial per la Natura (WWF) aporta els diners necessaris per actuar. El programa Across de Waters de la WWF va concedir a la Societat Albanesa per la Protecció dels Ocells i els Mamífers una beca de 9.000 francs suïssos per promoure la preservació del llac.

Tipus d'actuacions:

- Amb la concessió de la beca el programa Across de Waters demanava a la Societat Albanesa per la Protecció dels Ocells i els Mamífers, conscienciar a les comunitats locals i al govern sobre la importància del llac. A partir d'aquesta petició, aquesta Societat ha liderat campanyes d'educació per les escoles locals, i ha aconseguit involucrar les comunitats locals en el projecte de protecció del llac, a través de la realització de qüestionaris.
- S'ha iniciat també una campanya de pressió sobre les autoritats locals i centrals , per aconseguir que el llac Narta s'inclogui a la llista Albanesa d'Àrees Prioritàries i se n'elabori un projecte de conservació.

Situació actual:

Malgrat els esforços de les associacions i el moviment ciutadà que han promogut la campanya de protecció de les Schinias, el govern encara no ha protegit la zona humida.

Informació:

Pàgines sobre les beques otorgades a projectes pel Fons Mundial per la Natura: http://www.atw-wwf.com/portfolios/1998/project/index3.htm

Zona:

Aiguamolls de les Schinias.

Localització:

Zona humida situada a la costa grega, concretament a la part est de la regió d'Attica.

Valor de la zona:

Les Schinias formen part del patrimoni cultural i natural de Grècia i alhora constitueixen un dels darrers exemples del paisatge clàssic de la regió d'Attica. Es tracta d'un valuós ecosistema costaner, dotat de boscos significatius i hàbitats marins i hídrics. A l'àrea s'hi han citat 176 espècies d'ocells, diverses espècies endèmiques de flora, una espècie endèmica de peix, i un dels tres darrers boscos de Pins Parassol sobre dunes que encara resten a Grècia.

Protecció actual:

- Els boscos de Pins Parassol sobre dunes són considerades per la Comissió Europea Àrees Prioritàries a conservar. Les Schinias contenen com ja s'ha esmentat un d'aquests valuosos ecosistemes.
- Degut a la presència d'aquest bosc, WWF Internacional ha inclòs les Schinias a la llista d'Àrees Boscoses Importants (IFA).
- Partint de la Directiva 79/409/EEC les Schinias representen també una Àrea Important pels Ocells (IBA).

• Els plans de conservació de les Schinias es van veure aturats d'ençà de la concessió a la ciutat d' Atenes la celebració dels Jocs Olímpics del 2004. A partir d'aquí, no es va incloure aquest espai natural a la llista d'Espais Comunitaris d'Interès (Xarxa Natura 2000) i la seva declaració com a Parc Nacional es va abandonar.
• El govern grec ignorant la directiva europea Hàbitats, vol organitzar a les Schinias les competicions de rem i canoa dels propers Jocs Olímpics que es celebraran a Atenes el 2004. Per tal de superar les oposicions que ha creat el projecte, el govern pretén declarar les Schinias Parc Nacional, però al mateix temps, construir-hi les instal·lacions olímpiques. Es tractarà així, d'un parc nacional on tot serà permès.
• El decret presidencial de creació del parc nacional preveu que les instal·lacions olímpiques cobriran la major part de la zona humida, per tal d'acollir 10000 espectadors. Entre les actuacions que es preveuen destaquen: treballs hidràulics, construcció d'habitatges, utilització d'insecticides per motius de salut pública, i l'aparcament d'autocars en el bosc de pins parassol.
• Aquells qui s'han mobilitzat per la defensa de l'espai creuen que el projecte que el govern vol elaborar a les Schinias pot suposar un precedent negatiu per la preservació de la resta d'espais naturals grecs, perquè pot obrir la porta a d'altres projectes constructius que s'ubicarien en Parcs Nacionals i àrees protegides.

• Les obres que preveu realitzar el govern a les Schinias per tal d'acollir les proves de rem i de canoa dels Jocs Olímpics del 2004 suposaran la construcció d'un complex olímpic que s'utilitzarà durant tot l'any, augmentant així la pressió sobre l'espai i sobre l'aqüífer de la zona que ja està sobrexplotat. Concretament es crearan dos llacs artificials, un port, dos edificis (un de tres pisos i l'altre de quatre), restaurants i d'altres habitatges, un camp d'aterratge pels helicòpters, una instal·lació de gas, grades per 13000 espectadors i aparcaments amb força capacitat d'acollida.
• La creació de camps de cultiu il·legals ha suposat una reducció de les àrees d'aiguamoll.
• La sobrexplotació dels aqüífers comporta la seva salinització i la conseqüent degeneració del bosc de pins parassol.
• La urbanització aïllada incontrolada.
• Diverses activitats que degraden els hàbitats: moto cross, el funcionament d'un petit aeroport civil i la visita cada estiu de milers de turistes.

Actors:

• Per la protecció de les Schinias s'han mobilitzat quatre organitzacions gregues de protecció de la natura:
  1. El Fons Mundial per la Natura de Grècia (WWF Grècia).
  2. La Societat Ornitològica Helènica.
  3. La Societat per la protecció de la natura.
  4. Elliniki Etairia.
• S'ha creat alhora un moviment de ciutadans.

Peticions:

• Cancel·lació dels plans que modificaran les Schinias per construir-hi el complex olímpic.
• Protecció legal de la zona, per tal de protegir i restaurar el bosc i les àrees humides. Creuen que les Schinias ja haurien d'estar inscrites a la llista d'Espais d'Interès Comunitari de la xarxa europea Natura 2000.
• Eliminació del petit aeroport civil que opera en una part de l'àrea d'aiguamoll.
• Exigir un control de la urbanització legal i l'enderrocament de les construccions il·legals.

Tipus d'actuacions:

• Difusió de la campanya per internet i inici d'una protesta internacional a través de la xarxa.
• Peticions als ciutadans perquè es mobilitzin contra el projecte de modificació de les Schinias, a través de l'adreçament de cartes al Comitè Olímpic Internacional.

Obstacles:

La negativa del govern a considerar les alternatives existents al projecte de modificació de les Schinias.

Evolució:

• 1998:
  - S'inicia la plataforma per defensar les Schinias, amb la col·laboració entre les quatre entitats que formen part de la campanya.
  - La plataforma proposa espais alternatius on construir el projecte que en principi aniria destinat a les Schinias. Es tractava de propostes més òptimes, ja que no suposaven un impacte negatiu pel medi i es podien portar a terme amb una inversió menor.
• El govern continua decidit a considerar les Schinias com l'espai idoni per ubicar les instal·lacions dels Jocs Olímpics, ja que aquesta zona presenta gran bellesa paisatgística i és més atractiva turísticament.

Situació actual de la campanya:

Malgrat els esforços de les associacions i el moviment ciutadà que han promogut la campanya de protecció de les Schinias, el govern encara no ha protegit la zona humida.

Informació:

Es pot trobar informació a les pàgines del Fons Mundial per la Natura de Grècia: http://www.wwf.gr/pages/schiniasen.htm

Zona i localització:

La Península d'Akamas es situa a l'extrem nord-oest de Còrsega formant part de Grècia.

Valor de la zona:

Àrea d'alt valor ecològic pels seus boscos i per la qualitat de les costes, amb la presència de platges que constitueixen punts de nidificació per les tortugues marines de la mediterrània.

Desencadenants:

La creació d'un gran complex turístic a la costa de Xipre que comporta un efecte negatiu directe sobre una zona d'alt valor ecològic.

Amenaces:

El desenvolupament turístic de la zona costanera.

Actors:

- El Consell d'Europa és qui encapçala la proposta mitjançant el comitè que lidera la convenció per la conservació de la biodiversitat europea i els hàbitats naturals.
- Hi han hagut també reaccions per part de ciutadans i d'ONGs que són contraris a la urbanització de la Península d'Akamas i demanen la seva protecció. A partir d'aquí s'ha creat una campanya per salvar la Península d'Akamas (la Campanya permet votar a favor de la preservació de l'espai mitjançant internet).

Objectius:

Incrementar el nivell de protecció de la Península d'Akamas.

Peticions:

Es demana al govern de Xipre que declari la Península d'Akamas Parc Nacional.

Activitats:

• Reunions del comitè de la convenció per a la conservació de la biodiversitat europea i els hàbitats naturals. Presència d'una representació de Xipre a les reunions.
• Elaboració d'informes sobre el valor ecològic i l'estat de la Península d'Akamas.
• Elaboració d'un informe sobre un pla de gestió per la Península d'Akamas.
• Pressió al govern de Xipre perquè protegeixi l'espai.

Evolució:

• Juliol de 1997: A la 16a trobada del Comitè de la Convenció per la conservació de la biodiversitat europea i els hàbitats naturals es plantegen les pressions existents sobre els ecosistemes de la Península d'Akamas.
• A la 17ª trobada del Comitè els experts van presentar un informe de la visita realitzada directament a la zona afectada. Es va posar de manifest les mancances en la protecció de la zona costanera de la Península i els efectes nocius de la urbanització sobre els ecosistemes.
• Estudi de gestió de la zona, finançat pel METAP.

Situació actual:

Una part de la Península d'Akamas, la zona boscosa més vulnerable, i l'àrea costanera, estan sota protecció. S'han iniciat actuacions per part del govern de l'illa per tal de disminuir l'impacte dels complexes turístics sobre les zones ecològicament rellevants.

Informació:

• Convenció per la conservació de la biodiversitat europea i els hàbitats naturals. http://www.nature.coe.int/english/main/Bern/18e.htm
• Es pot trobar informació força àmplia sobre la reacció de les ONGs i la campanya Salvem la Península d'Akamas a: http://www.cyprus-mail.com/akamas/index.html

Zona:

Çirali i Belek són dos espais costaners

Localització:

• Espais costaners situats a Antalaya, al sud de Turquia.
• Çirali compte amb un petit poble costaner que es troba envoltat pel Parc Nacional de l'Olimp.

Valor:

Çirali és un espai d'important rellevància tant pels seus valors naturals, com per la seva riquesa cultural, en són una mostra les ruïnes arqueològiques d'Olimp. Belek i Çirali, per la seva banda, són importants àrees de cria per les tortugues marines del mediterrani. Belek també destaca per la fragilitat dels seus ecosistemes dunars, on s'hi desenvolupen espècies endèmiques, i pel valor de la pineda de Pinus pinea situada darrera de la franja dunar.

Desencadenants:

Les amenaces que posaven en perill Çirali i Belek, sobretot la pressió turística, van fer veure que calia actuar per preservar aquests espais que contenen significatius valors naturals i culturals.

Amenaces:

- L'equilibri de Çirali es va veure amenaçat principalment, per la construcció d'hotels mitjans, de construccions il·legals i per l'ús de l'ecosistema litoral pels habitants locals.
- A Belek els problemes que més afecten són semblants: l'extracció de sorra, les construccions il·legals i la manca de conscienciació pública sobre l'importància de conservar la zona.

Actors:

• L'Associació Turca per la Conservació de la Natura (DHKD) ha encapçalat el projecte.
• El Fons Mundial per la Natura (WWF) ha contribuït amb assessorament tècnic en el projecte.
• El projecte ha comportat un treball conjunt entre les ONGs, els governs locals i central, i les comunitats de la zona.
• També han participat en el projecte, amb tasques de voluntariat, les ONGs següents: - British Trust for Conservation Volunteers (BTCV). - Royal Society for the Protection of Birds (RSPB).
• També destaca la participació de l'Associació d'Inversors Turístics a Belek (BETUYAB) en el desenvolupament de projectes de turisme sostenible

Finançament:

- El Programa d'Assistència Tècnica i Ambiental pel Mediterrani del Banc Mundial (METAP), va portar en un inici el finançament per dur a terme el pla de gestió.
- La Unió Europea a través del programa LIFE ca aportar més endavant més fons monetaris al pla de gestió.

Objectius:

• S'ha considerat primordial treballar per establir un equilibri sostenible entre el desenvolupament turístic de Çirali i Belek i la seva protecció ambiental. Es pretenia promoure el desenvolupament sostenible i conservar la biodiversitat i els recursos naturals de les àrees seleccionades. Çirali va ser escollida com a àrea on desenvolupar projectes d'ecoturisme i agricultura sostenible.
• Crear zones protegides.
• Iniciar un desenvolupament sostenibles de la zona a través de l'ecoturisme i l'agricultura biològica.

Tipus d'activitats:

• Creació de plans de gestió. L'associació DHKD va elaborar el pla de gestió de Çirali.
• Publicació de tríptics informatius sobre el Pla de Gestió de Belek, i la traducció i publicació d'aquest pla.
• Contactes amb el Ministeri per millorar i perquè s'aprovin els plans.
• Estudis científics.
• Reunions amb ministres i responsables d'institucions diverses per debatre els plans de gestió.
• Promoure noves activitats de desenvolupament respectuoses amb el medi: agricultura i turisme sostenibles.
• Educació ambiental: cursos sobre conservació a les escoles primàries, educació a la població local i al personal dels hotels sobre turisme i agricultura sostenibles.
• Actuacions per conservar les tortugues marines presents a la zona.
• Creació de plans de protecció ambiental per les ciutats de la zona.

Obstacles:

La manca de consens dins del propi govern per la disparitat d'opinions i interessos entre els ministeris, suposava una dificultat afegida. El DHKD va declarar que les dificultats per entendre's entre els Ministeris de Medi Ambient, de Cultura, Agricultura i Turisme feien més difícil l'aplicació de mesures de conservació.

Evolució:

• La durada del projecte encapçalat pel DHKD va ser des de l'abril del 1997 fins a l'agost del 2000.
• Al gener de 1998 WWF Internacional i l'Associació per la Protecció de la Natura de Turquia (DHKD), van informar al Secretariat sobre la proposta de construir un centre d'esports aquàtics a Belek.
• L'àrea del riu Besgoz i del riu Asku van ser declarats Espais Naturals de Primer Grau (FDNS) pel Ministeri de Patrimoni Natural i Cultural d'Antalaya.
• El projecte de construcció d'un centre d'esports aquàtics dins l'àrea FDNS, a l'estuari del riu Besgoz va ser aturat finalment pel Govern turc .
• L'associació DHKD des del 1988 s'ha implicat en campanyes de protecció de zones costaneres i ha aconseguit èxits diversos, principalment s'han creat Àrees de Protecció Especial i Àrees Importants pels Ocells en platges de reproducció per les tortugues del mediterrani i en d'altres punts de la costa turca. Al 1998 es va aconseguir que es declaressin com a zones Ramsar quatre espais de Turquia, afegint-se als cinc que ja existien.

Situació actual de la campanya:

- Tot i els esforços manca encara una protecció legal per Belek.
- Molt positivament, s'ha aconseguit que els habitants locals s'identifiquin i s'impliquin amb els projectes de gestió i participen molt activament en les accions de protecció del medi.Les dones van poder formar part dels grups de treball en la gestió de la zona, una ONG, el DHKD va participar directament elaborant els plans de gestió i les comunitats locals van reconvertir i millorar la seva gestió del patrimoni natural i cultural.

Informació:

- Associació per la Protecció de la Natura de Turquia. http://www.dhkd.org/
- UNCHS (projecte Hàbitats). http://www.unchs.org/

Què ha motivat el projecte:

Diversos inversors turístics volien desenvolupar complexes hotelers i diversos plans a la zona de Belek. Pel fet de tractar-se d'una àrea amb un gran valor natural i cultural, i un espai essencial per la reproducció de les tortugues mediterrànies es va creure convenient iniciar un projecte de desenvolupament basat en un turisme sostenible i controlat.

Qui participa:

El projecte està encapçalat per l'Associació d'Inversors Turístics de Belek (Betuyab). Es tracta d'un associació de gestió fundada al 1988 per les companyies inversores de la regió , comptant amb el suport i el lideratge del Ministeri de Turisme. Totes les companyies que tenen la intenció d'invertir a Belek han de formar part de Betuyab. Els èxits i les activitats de Betuyab s'han aconseguit a través de la cooperació entre els inversors, els habitants locals, l'associació oficial, els establiments, i els ministeris de turisme, de medi ambient, de salut, forestal, etc. Ha estat també essencial l'ajuda i participació de les universitats, que han aportat nombroses investigacions i consells. El finançament s'ha aconseguit a través dels socis inversors de Betuyab. Els projectes amb costos més elevats han rebut ajudes a parts iguals dels ministeris, dels establiments públiques, i dels inversors de Betuyab.

Objectius:

L'objectiu principal és el de desenvolupar un turisme sostenible al centre turístic de Belek.

Activitats:

-S'han dissenyat les infraestructures de manera que comportin un impacte baix pel medi. Així, tots els establiments turístics estant connectats a tres plantes depuradores de l'aigua. L'aigua depurada s'utilitza per regar, i per retornar-la als sistemes naturals.
-Dirigida pels científics de les universitats es va efectuar una campanya contra els mosquits, i altres insectes, aconseguint un èxit del 90%.
-Les universitats han investigat les infraestructures ecològiques i la diversitat regional de Belek, publicant documents sobre diversitat biològica. També s'ha produït estudis i projectes per augmentar la conscienciació sobre la riquesa de la regió. S'ha considerat primordial dotar-se d'estudis científics i futuristes.
-S'han portat a terme mesures de prevenció contra incendis als boscos de la zona.
-Diverses ONGs han participat també en projectes, trobades i treballs col·lectius.

Evolució i resultats de la campanya:

D'entrada aquest projecte ha estat el primer a Turquia que ha aglutinat tots els inversors d'una zona per tal de gestionar correctament el desenvolupament turístic d'una regió. L'èxit de la iniciativa es deu a les característiques innovadores de l'associació de Betuyab i al suport consultiu de les universitats. També va ser encertat evitar la separació entre els inversors públics i privats alhora de treballar en el projecte. Actualment el Ministeri de Turisme ha cregut convenient no deixar invertir cap més companyia a la zona perquè el desenvolupament turístic sostenible de la zona ha assolit el seu punt màxim de suport.

Informació:

Nacions Unides (Projectes amb èxit): http://www.un.org/esa/sustdev/success/tour3.htm

Zona i localització:

Badia d'Izmir (Esmirna) situada a la costa est de Turquia dins del Mar Egeu.

Desencadenants:

El terratrèmol que va sacsejar Turquia el 17 d'agost de 1999, va provocar catàstrofes importants. Una d'elles va ser el vessament a la badia d'Izmir de diversos contaminants procedents de les indústries químiques de la zona. Es tractava principalment de metalls pesants, sobretot mercuri, i contaminants orgànics. Segons Greenpeace la presència de HCH (Hexachlorocyclohexane) (Lindane) era preocupant perquè representa un organoclorat molt tòxic, cancerigen i bioacomulatiu. Durant la catàstrofe també es va desprendre Acrylonitrile (Cianid de Vinil), contaminant molt volàtil que si és inhalat pot provocar problemes de càncer. Davant de les greus conseqüències que pot comportar la contaminació present a la badia d'Izmir tant per la salut de les persones com pel medi, es va creure necessari iniciar una campanya per tal que es prenguessin les mesures adients per solucionar la contaminació de la zona.

Actors:

La campanya de pressió l'ha dut a terme Greenpeace.

Objectius:

• Avaluar la contaminació de la bada d'Izmir dotant-se de l'equipament necessari per fer analítiques dels contaminants orgànics.
• Exercir pressió sobre els governs perquè eviten futures contaminacions i perquè adoptin mesures per solucionar la problemàtica dels residus abocats a la badia d'Izmir.

Peticions:

• Avaluació de la situació actual de la zona per comprovar l'extensió de la contaminació.
• Investigar l'existència de material de residus industrials a la badia d'Izmir i comprovar qui té la responsabilitat dels productes tòxics que han anat a parar al mar.
• Adoptar processos nets de producció.
• Reduir la contaminació, i la presència de productes tòxics.
• Canviar i millorar les lleis per evitar i controlar la contaminació
• Control i investigació de les activitats industrials.
• Monitoratge de les àrees contaminades.

Activitats:

• Estudis tècnics.
• Difusió de la campanya.
• Manifestacions.
• Rodes de Premsa.
• Reunions amb el Ministre de Medi Ambient Turc.

Evolució:

- En primer terme Greenpeace va elaborar un estudi sobre la contaminació de la badia d'Izmir i posteriorment en va difondre públicament la realitat de la problemàtica ambiental de la zona. També va investigar les característiques de les indústries de la zona.
- El 15 d'agost del 2000 activistes ecologistes van realitzar una protesta contra el Complex Químic de Petkim a Izmit Bay. Els resultats van ser confrontacions amb la policia turca i l'arrest de 14 manifestants.

Informació:

Greenpeace: http://www.greenpeace.org

Zona i localització:

La Península d'Enfeh es situa immediatament sota la ciutat de Trípoli al Nord de Beirut.

Valor de la zona:

Alt valor arqueològic i natural.

Actors:

L'ONG SOS-environnment va iniciar la campanya..

Finançament:

El programa Across de Waters de la WWF va atorgar una beca de 15000 francs suïssos a SOS-Environment per tal de preservar el medi marí de la península d'Enfeh.

Tipus d'actuacions:

• Peticions per protegir la península arqueològica d'Enfeh.
• Educació ambiental.
• Investigació científica sobre temàtiques diverses: biodiversitat, cultura, arqueologia, etc.

Evolució:

• Un dels èxits de la campanya va ser la inclusió de l'espai dins la llista 98-99 de "World Monuments Fund", on s'hi apleguen 100 monuments mundials en perill.
• Partint de la beca atorgada pel programa Across the Waters, SOS-Environment va iniciar una campanya d'educació pels joves. Es van formar setze universitaris d'Enfeh per tal que coneguessin amb més profunditat la riquesa del seu poble de pescadors. Dirigit per biòlegs de la reserva marina de Miramare (WWF Itàlia), les pràctiques de 10 dies de durada consistien en estudiar teòricament i pràcticament tots els aspectes lligats al litoral d'Enfeh: història, arqueologia, context sociocultural, biodiversitat, contaminació de la zona, etc. Les immersions a la costa d'Enfeh van tenir com a resultat la contabilització de 97 espècies d'animals i vegetals. A través de les diverses activitats que van realitzar els universitaris es va aconseguir que per primer cop al Líban, uns joves han pogut implicar-se en l'elaboració d'un projecte de desenvolupament sostenible que té en compte les característiques de l'indret on es vol inserir.
• A partir dels estudis es van desenvolupar tríptics informatius sobre les riqueses, característiques i problemàtiques de la zona, i es va iniciar un programa d'activitats adreçat als pescadors d'Enfeh i a la població local: tallers sobre pesca controlada, rutes sub-marines i arqueològiques, visites escolars de descoberta de la fauna marina, etc.

Informació:

Pàgines sobre les beques del Fons Mundial per la Natura a projectes diversos:
http://www.atw-wwf.com/portfolios/1998/project/index4.htm