|
Taula de vectors
Medi Urbà
Hipòtesis - Informe - Diagnosi - Propostes
Propostes
Actuacions. Planejament i ordenació del territori.
En la mesura que el planejament i l'ordenació del territori són les dues figures bàsiques a través de les quals cal posar en marxa el canvi ecològic en la ciutat, presentem a continuació una sèrie de propostes en aquests àmbit , independenment del seu caràcter tecnològic, d' infraestructura o legal (Taula I)
- Promoure la substitució de figures, actuacions o iniciatives previstes en el Pla General Comarcal i Territorial , o en el Pla General Urbà del municipi, que afectin a la sostenibilitat local del municipi i de la comarca. Concretament, caldria modificar les previsions urbanístiques que apuntessin cap a ritmes de creixement demogràfic intensiu, introduint, en canvi, un criteri de moderació que afavoreix una estabilització poblacional compatible amb els canvis i la implicació ciutadana que es pretén impulsar.
TAULA I. PROPOSTES D´ECOPLANEJAMENT (exemples)
ASPECTES ESTRUCTURALS |
Modificació de les previsions d´urbanització de cara a la disminució dels increments demogràfics excessius |
Consolidar i augmentar les àrees protegides (figures administratives de diferents ordres) així com la promoció de canvis cap a qualificacions urbanístiques de baixa densitat i usos heterogenis |
Incloure els criteris de la conservació i de la sostenibilitat en el planejament urbà |
ESPECIFICITAT LOCAL |
Protecció de la especificitat local |
Protecció de l´ecosistema i promoció dels recursos locals (aigua, matèries primeres i de la construcció, etc.) |
Promoció del Patrimoni històric i dels barris |
Promoció/creació d´entitats de Barri amb finalitats amb finalitats ambientals basades en la realitat dels barris |
PLANEJAMENT URBÀ |
Substitució i modificació de les ordenances arquitectòniques i de disseny urbà amb objectius ecològics, principalment en base a les àrees següents: |
|
|
|
|
Font: A. Alió - S. Laredo - X. Kendall
- Així mateix, els canvis haurien d'anar adreçats a la potenciació de les iniciatives econòmiques locals acceptables en termes de sostenibilitat i orientades a evitar un monofuncionalisme. Degut al caràcter mancomunat de bona part de les regulacions urbanístiques en àrees metropolitanes aquesta proposta hauria de vehicular-se de manera complementària amb les entitats supramunicipals corresponents.
- Creació de rambles i zones peatonals que propiciaran els punts de trobada de la ciutadania i ajudaran a obtenir una millora en la seguretat vial i en la qualitat de vida a la ciutat.
- Millora de les condicions actuals dels espais verds en pitjor estat i aconseguir ampliar la superfície amb l' acondicionament de noves àrees. En ambdós casos es perseguirà l´incorporació en la ciutat d' espais verds, amb sòl i vegetació de qualitat, adaptada al clima i a les condicions de l'entorn natural (Veure les propostes al voltant d´aigua).
- Ajardinament de l'interior de les illes de cases, i espais que hagin quedat pendents d'alguna solució urbanística amb el que s'incrementarà el verd urbà que contribueix activament a la depuració de l'atmosfera i a l'equilibri tèrmic de la ciutat.
- Junt amb els canvis en els sistemes tècnics de jardineria caldria incorporar iniciatives destinades a millorar el potencial dels espais verds com a hàbitat de la petita fauna urbana.
- Consideració dels mecanismes per començar o continuar, les actuacions necessàries de rehabilitació urbana i consideració d´aquestes actuacions en el marc ecològic. Principalment, s´haurien de contemplar tres fronts:
- La potenciació i disseminació del "verd" dintre del teixit urbà.
- La potenciació dels desplaçaments a peu i l' ús de transport públic.
- La substitució i modificacions en el disseny arquitectònic i urbanístics adreçada a la disminució de les densitats, la reducció de residus, etc.
- Mesures de pacificació del trànsit i aplicació de plans de seguretat vial. Amb això, augmentarà el confort i la convivència i disminuirà progressivament el nombre d'accidents als carrers de la ciutat. (Veure l´apartat sobre transport).
- Habilitació d'una xarxa de carrils de bicicleta i d'aparcaments per tal de facilitar l'ús i la mobilitat de les bicicletes a l'entorn urbà. (Veure apartat sobre transport).
- Incentivació dels canvis arquitectònics destinats a la reducció de residus, l'estalvi i la substitució energètica. Aquesta proposta es desglossa segons:
- es tracti dels edificis de l'administració municipal o de titularitat pública.
- es contempli el cas de la resta d'edificis del municipi. En aquest segon cas la proposta hauria d'anar adreçada a canvis de l'actual normativa urbanística i arquitectònica, sobre tot de cara als edificis de nova construcció. En el cas de edificis ja construïts, l'ajuntament podria complir la funció d' enllaçar o de suport amb les entitats que ja estan especialitzades en el tema.(Veure apartat sobre energia).
- Preveure l'articulació del disseny urbanístic en la línia d' una incorporació digna de les noves exigències urbanes motivades per les recollides selectives (Veure apartat sobre residus).
- Equiparació de les condicions ambientals i "standars" de salut i confort, per tal de superar les desigualtats detectades a nivell de qualitat d'edificació, condicions ambientals en el treball, densitat de serveis i equipaments, etc.
- Creació d'unitats específiques de la reforma ambiental en els barris. Aquestes unitats tindrien la funció de la coordinació entre les diferents entitats i serveis responsables de les iniciatives a proposar i els veïns. Així mateix, podrien ajudar a canalitzar el control de la reforma ambiental i facilitar l' implicació ciutadana en la gestió i assoliment dels objectius.
Actuacions legals i fiscals.
Junt amb els objectius de la reforma ecològica, l'urbanisme també pot ésser emprat com instrument corrector de les desigualtats o desequilibris socials respecte una sèrie d´ avantatges urbans lligats a la qualitat ambiental. El marc legal i fiscal aporta algunes de les eines en base a les quals es pot aconseguir intervenir en aquestes qüestions:
- Revisió de les Ordenances Municipals, per tal d'adequar-les als nous criteris ambientals, destacant com a principal objectiu l'augment del confort dels ciutadans.
- Sistematització i estructuració de la informació de que disposa l´administració sobre el medi ambient del municipi, per tal de facilitar una nova gestió del territori, tal com s'especifica al Cinquè Programa Comunitari de Medi Ambient.
- Tenir especial cura en la demanda d'informació sobre el possible impacte ambiental en les demandes d´ obertura de noves activitats econòmiques. Aquesta línia de propostes suposa un instrument de prevenció del futur potencial d' impactes i situa a l' administració municipal en la via de la col.laboració amb les altres entitats responsables.
- En la línia dels errors detectats durant l' EM promoure les modificacions adients del cens industrial, ja que aquest és un instrument imprescindible per la realització dels mapes d'emissions a l'atmosfera, pels programes de reducció de contaminants, per la viabilitat d´aplicació de mesures correctores als diferents sectors d'activitat, pels estudis de risc ambientals, etc.
- Enfatitzar la protecció del paisatge urbà (elements positius del teixit urbà, materials o immaterials, públics o privats, temporals o permanents) en la mesura que constitueixen un factor de fort arrelament personal i són patrimoni col.lectiu de suport de la sostenibilitat.
Conducta cívica i participació.
L'administració local pot contribuir d'una forma decisiva a que la població pública participi més en la protecció de medi ambient, creant i desenvolupant programes de sensibilització i promoció de comportaments positius pel medi. Algunes de les intervencions que es poden dur a terme en aquest sentit són:
- Fomentar les actuacions i la idea de barri, principalment en el que fa a la descentralització i el seguiment de mesures destinades a obtenir una millora de la qualitat ambiental.
- Campanya d'educació i coneixement de la ciutat, amb la finalitat de que nens i joves puguin cooperar en la conservació del medi ambient urbà, la preservació de la salut i la millora de la convivència ciutadana.
- Campanya informativa adreçada als ciutadans per tal de fer- los coneixedors de la seva capacitat per influir en les polítiques urbanes així com despertar les seves inquietuds per l'estat del medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les generacions futures.
- Celebració d'actes de promoció que funcionin com a elements sensibilitzadors per recordar la importància de la temàtica ambiental i aconseguir corresponsabilitzar als ciutadans en la millora ambiental de la ciutat.
- Proposició de mesures encaminades a transformar l´administració municipal en exemple de conducta ecològica per als ciutadans.
Agents econòmics i socials.
La funció de la administració municipal en relació a les activitats públiques i privades té un caràcter fonamentalment de promoció d'iniciatives que impliquin els diversos agents socials mitjançant campanyes de sensibilització ambiental, pacificació del trànsit, planejament, etc. (Taula VI). Com a especialment rellevants, esmentem:
- Promoció de canvis tecnològics en les empreses existents en el marc de l'actual política sobre residus (Veure apartat corresponent).
- Promoció de nous hàbits de consum privat respectuosos amb el medi ambient. (Veure l'apartat de residus).
- Promoció de les economies locals i de les xarxes ciutadanes a escala regional implicades en el desenvolupament d´ estructures econòmiques alternatives compatibles amb la sostenibilitat.
- Elaboració d'un inventari i enquesta sobre aquelles activitats que comportin l´elaboració o comercialització de productes seguint criteris ecològics o susceptibles de servir de suport a la sostenibilitat local.
TAULA VI. PROPOSTES DE SOSTENIBILITAT PER A LES ECONOMIES LOCALS
1. ACTIVITATS LOCALS NO SOSTENIBLES |
Propostes de mesura de control i valoració dels impactes i riscos |
Calendari de discussió del seu procés de seguiment i substitució |
2. CANVIS ECOLÒGICS AL SECTOR INDUSTRIAL |
Valoració del paper i suport a les empreses locals dirigides cap a la minimització i el reciclatge |
Canvis cap a tecnologies netes |
Avaluació del paper del públic local en la difusió de canvis ecològics en el procés industrial i comercial |
3. INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT LOCAL |
Estudi de desenvolupament d´iniciatives a la política local i avaluació dels seus impactes ambientals |
Adopció del criteri de la sostenibilitat en les iniciatives futures de desenvolupament local |
4. ELEMENTS LOCALS CAP A LA SOSTENIBILITAT |
Avaluació de recursos humans: cultura, educació, etc. |
Avaluació de l´activitat econòmica: agricultura ecològica, turisme rural, altres |
Medi ambient físic: reforma urbana, recursos físics, etc. |
5. ENERGIES ALTERNATIVES |
Estudi de les iniciatives locals en energies alternatives |
Estudi del potencial físic local per a l´implantació d´energia solar i altres sistemes d´energies alternatives |
Avaluació i promoció de la figura de l´administració local en la promoció de la utilització d´energies alternatives |
Idem en la promoció de la creació d´empreses locals dedicades a les energies alternatives |
Font: A. Alió - S. Laredo - X. Kendall
Institucions polítiques.
Des dels diferents ens polítics es poden proposar accions com:
- Creació d'un organisme local específic com a eix de gestió, protecció i millora del paisatge urbà, recolzat per una campanya de conscienciació ciutadana. Preveure així mateix, la seva articulació a escala comarcal.
- Promoció de l'elaboració d'un Pla Comarcal que es marqui la sostenibilitat comarcal com a fita i assenyali algunes de les possibles estratègies a seguir des de cadascun dels sectors econòmics de la zona.
- Potenciar des de les esferes polítiques, la cooperació entre ciutats i la transferència de tecnologies i experiències portades a terme en la millora del medi ambient urbà en altres àmbits. Aquests intercanvis ajudarien activament a fer front a uns reptes que mai són completament locals.
© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000
Taula de vectors
|
|