CRES. Centre de Recursos per l'Ecologia Social | |||
|
Residus Hipòtesis - Informe - Diagnosi - Propostes Informe Producció municipal de residus. La Llei reguladora dels residus municipals (6/93, 15 de Juliol. DOGC, 1775. 28/7/93) considera residus urbans als domèstics i també als residus de comerços, oficines, serveis i d'altres residus que, per llur naturalesa o composició poden assimilar-se als domèstics. Tots ells són competència de l' administració municipal i poden diferenciar-se a efectes del seu tractament ulterior. Així, per a millorar les condicions de la reutilització i el reciclatge, una gestió correcta dels residus municipals hauria de distingir les següents categories: plàstics, paper, tèxtil, metalls, especials, vidre, minerals no metàl.lics, voluminosos i orgànics. A part es consideren els residus agrícoles, miners i industrials. En el cas dels industrials es distingeix entre els especials i els assimilables als municipals. La necessitat d'avaluar els impactes ambientals generats per la brossa, comporta aprofundir en les seves característiques quantitatives i qualitatives. Aquesta anàlisi suposa les dades següents:
La identificació dels tipus de residus servirà per avaluar les possibles formes ulteriors de reutilització i reciclatge, o bé, en el cas de que no es pogués disposar de dades suficientment detallades recolzarien una proposta de realització posterior d'una ecoauditoria específica de residus. El paper de l'administració en la gestió.1. La normativa municipal sobre la gestió dels residus Tal com indica l'esmentada llei reguladora de residus municipals, la gestió dels residus municipals és una competència pròpia del municipi. El municipi independentment o associat, ha de prestar com a mínim el servei de recollida, transport, i valorització i eliminació dels residus municipals. (Art. 37 de l'esmentada llei) Així mateix, el municipi ha de gestionar els serveis segons les determinacions bàsiques següents: (Art. 37, idem).
Aquestes competències conformades com a obligacions continuen amb:
Fent referència a les competències de l'administració local, segons la legislació sectorial, cal destacar les competències vinculades a:
2. Empreses, gestores privades i entitats relacionades amb la gestió dels residus generats al municipi. El règim de concessions. L´ administració local té la responsabilitat del correcte tractament dels residus produïts en la seva demarcació. Les Diputacions provincials tenen la funció del foment de la creació de consorcis i mancomunitats municipals de recollida i tractament de residus sòlids urbans. Aquesta complementarietat permet la creació d'entitats mancomunades amb competències de coordinació i gestió del servei municipal en les comarques o mancomunitats de municipis. D'altra banda, la Junta de Residus pot gestionar, per si mateixa com a empresa pública o bé mitjançant la constitució de societats, les fases de tractament de determinats residus en plantes externes declarades de servei públic. Aquesta situació afecta fonamentalment a piles, frigorífics, llums de vapor de mercuri i olis, entre d´altres. Pel que fa a la gestió i tractament dels residus els Ajuntaments, a través de la llicència municipal i autoritzacions preceptives, deleguen la gestió a una empresa o entitat que haurà de garantir que les operacions que es duen a terme no ocasionin agravis al medi ambient i/o a la salut de les persones. L' ecoauditoria municipal ha d'explicar aquest règim de concessions o contractes, a quins tipus d'empreses afecta i quin és el grau de satisfacció respecte al seu treball. Aquestes empreses poden ser propietàries o gestores de les instal.lacions, les quals poden ubicar-se fora del municipi. És el cas de moltes concessionàries de plantes de tractament i recollides selectives. Respecte al servei de deixalleria, la Llei reguladora dels residus dicta que els municipis de més de 5.000 habitants de dret, independentment o associats i, en el seu cas els consells comarcals i l´ Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, han d´establir el serveis de deixalleria mitjançant la instal.lació de la planta o plantes necessàries per a la recollida de residus que figuren explicitats en la present Llei. Aquestes plantes de deixalleries han de complir les prescripcions tècniques que estableixi el govern de la Generalitat. Cal tenir en compte que en determinades zones de Catalunya es constata la presència d' empreses especialitzades en el tractament de residus independentment del tipus de relacions contractuals que puguin tenir amb l'administració local del municipi objecte de l´ecoauditoria. És funció de l' EM assenyalar quines són aquestes empreses, els tipus i característiques de l´activitat així com quin és el lloc de la seva ubicació en el municipi. Com exemples coneguts d'aquestes activitats tenim els casos dels magatzems de productes residuals, papereres, recicladores de paper, fundicions de ferralla, cementiris de cotxes, etc. 3. Empreses o entitats que han iniciat actuacions de minimització. En l´ EM també caldria considerar el cas d'aquelles empreses del municipi que han iniciat actuacions de minimització de residus especificant l'àmbit de l'iniciativa. Igualment seria convenient incorporar en l' informe les referències de totes aquelles entitats cíviques que a través de les seves actuacions han mostrat interès pel tema de la producció, la reducció i la gestió dels residus. Fonts d'informació
i cartografia.
1. Fonts Per a la realització de l' informe pot fer-se servir un conjunt d'informació procedent d´una doble font:
2. Cartografia
© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000 |
||
© Universitat de Barcelona | Edició: Grup CRES Última actualització o validació: 17.09.2007 |