Planejament Participatiu i Medi Ambient

Blog del seminari

16/10/2007

Els grans corrents de participació ciutadana en el planejament

M. Àngels Alió

En aquesta primera sessió es parla sobre l’evolució que ha tingut el planejament participatiu en els darrers anys. Aquesta evolució s’estructura en les següents parts:

Antecedents:
El planejament comença amb l’Il·lustració . Els experts del moment estableixen i configuren les ciutats. Aquí la participació és inexistent. Les noves classes socials sorgides en aquella época són els qui decideixen el procés de com ha de ser el fet urbà i les relacions amb l’entorn. A principis del XX aquesta idea incipient s’assumeix com una qüestió pública. Cap a la meitat de segle la continua presa de desicions de forma unilateral per part de l’adaministració pública provoca una reacció de la ciutadania, que s’organitza i reclama poguer incidir en les actuacions a la ciutat. Finalment  la complexitat que suposa actuar a les ciutats ha provocat  que el planejament sigui una qüestió transdisciplinar.

Actualment tenim molts processos de participació que no només  afecten al planejament sinó en molts altres àmbits; a la universitat, emprese, funció pública,...

4 grans corrents:  

1. NIMBY’s: ( Not In My Back Yard ): Concepte negatiu. Inventat per les consultores angleses, per definir els moviments opositors a la construcció d’incineradores.
2. Tercer Sector: Defineix un grup de ciutadans que s’organitzen, realitzen propostes i els uneix un mateix objectiu. Són les anomenades plataformes. A vegades son etiquetades com a Nimby
3. Participació / Acció: Ens trobem amb sector públics dèbils i per tant la ciutadania busca les fórmules adients per assolir els seus objectius.
4. Governança: Reconeix la necessitat de resoldre problemàtiques de tipus econòmic per mitjà de bones practiques i que després el sector públic pugui decidir havent escoltat a tothom.

3 models de participatició:

1. Model participatiu restringit: Es participa per determinades circunstancies sovint lligats a problemes greus. Les decisions són preses alts càrrecs.
2. Model participatiu de suport: Les decisions es prenen de manera consensuada. Els ciutadans són consultats en diferents nivells polítics.
3. Model participatiu de decisió: Busca el consens entre la ciutadania i el nivell polític

18/10/2007

Taller 1
Presentació de casos d'estudi a càrrec d'entitats ciutadanes

En aquesta sessió comptem amb la participació de les associacions que exposaran  algunes de les problemàtiques urbanístiques en que es veuem inmersos tant en l’àmbit urbà com rural.

Josep Maria Monferré
Associació de Veïns de La Mina

El representant de l’associació de veïns de la Mina, Josep Maria Monferré ens realitza un anàlisis del barri l’origen del qual es el resultat d’un conjunt d’actuacions per tal d’eliminar el barraquisme de la ciutat de Barcelona. L’ajuntament de Porcioles, enriquit per la construcció d’aquests barri va crear un espai tancat sense interacció amb l’exterior i fàcilment controlable (guettos). Els pisos resultants van ser poc viables i els equipaments mal concebuts i vistos per la gent del lloc com un aspecte negatiu. No va ser fins a la mobilització de la pròpia gent del barri que va canviar la situació. La Mina concebuda com un gran negoci, un cop feta, és abandonada. Amb el sorgiment de l’anomenat Triangle d’Or aquest àmbit comença una ràpida transformació. Sagrera, 22arroba, Fòrum,: mentre que la Mina continua al seu lloc. La única diferencia amb l’origen és que els pisos han triplicat el seu preu.
Posteriorment l’administració amb les plusvàlues que ha obtingut de les transformacions abans esmentades s’han bolcat amb la Mina. El resultat és l’aprovació d’un pla amb 63 actuacions socials  a un barri que només té 12000 persones. Segons el representant de l’associació l’objectiu és acabar amb el teixit social originari del barri.

Lleonard Ramírez
Associació de Veïns del Racó de Les Corts

El representant de l’associació de les Corts, Lleonard Ramírez ens parla sobre l’anomenat nous murs de Barcelona, en concret de la zona que limita amb els municipis de Sant Just, Hospitalet, i Esplugues de Llobregat. Amb la construcció en excés d’habitatges s’ha tallat el pas  del corrent natural que actuava de refrigerant de la ciutat i tampoc no té compte la destinació a noves equipacions. Segons el veïns no s’ha tingut en compte aspectes tant importants com la mobilitat, la compacitat de la ciutat o la mixcitat d’usos dins un espai molt reduït però vital per la “respiració de Barcelona”
Les diferents entitats tant de les Corts, Esplugues i Hospitalet s’han agrupat en una plataforma la “Plataforma Diagonal Ponent” en defensa de les àrees perifèriques dels municipis anteriorment esmentats
Les propostes que plantegen són que s’hauria de potenciar la vessant universitària del barri, així com la incorporació de nous equipaments, (escoles, biblioteques,...)
A més a més cal afegir que la influència que té per tot aquell espai les instal·lacions esportives del FC Barcelona on el col·lapse circulatori es produeix de manera massa sovint són difícils de suportar pels conjunt de diferents barris afectats.

Jordi Asensi
Bosc Verd

Jordi Asensi, creu que estem davant un escenari de baixa densitat
democràtica, hi ha menys participació. Això es degut a un canvi en les mentalitats de les persones on l’individualisme hi es molt present. Avui dia la participació ciutadana s’ha anat incorporant de forma suau en la presa de decisions. Per fer realment bé aquesta participació cal que els òrgans de poder deleguin funcions per mitjà d’uns bons finançaments. El procés d’elaboració del pla director, s’excuta en diverses parts ( avantprojecte, ... ) L’associació  Bosc Verd va realitzar una proposta de participació que no va prosperar. Aquesta proposta es realitzar igualment per mitjà d’unes reunions per tal d’explicar el funcionament, objectius del pla director.

Pere Guilera
Terra Vitium

Pere Guilera, membre de Terra Vitium, considera que per participar s’ha d’estar ben informat i la ciutadania en general es troba en inferioritat de condicions davant la presa de decisions. Davant aquest escenari la situació del Penedès, es troba en una situació d’inseguretat davant el futur Pla Director Urbanístic. L’associació es va formar l’any 2002 per fer pressió en contra de la possible instal·lació de l’abocador més gran d’Espanya. Arrel d’aquesta actuació és van constituir com una associació en defensa del paisatge.  Després de nombroses reunions amb l’administració van aconseguir la primera carta del paisatge del país.
Davant les enormes pressions urbanístiques i industrials, ells presentaran un pla de desenvolupament de la comarca de forma endògena, pulmó verd de l’àrea de Barcelona, i preservador del paisatge. Per acabar demana coherència a les associacions afins davant dels diferents colors polítics que governen

Josep Estradé
Salvem Montserrat

Josep Estradé, membre de Salvem Monstserrat, plataforma ubicada al municipi de Collbató tracta sobre la pressió urbanística que té un dels portals d’entrada a Montserrat. L’objectiu es la preservació del paisatge agrícola, arqueològic i natural. És crític amb el model d’urbanització basat en la dispersió d’habitatges i la mala gestió des de dins el propi ajuntament. Una de les solucions proposades per part del consistori és l’ampliació del polígon industrial, tampoc acceptada per la plataforma ja que afecta de manera directa en els espais de preservació natural.
Una de les propostes que es planteja com a solució és la revisió del POUM i no una modificació puntual. Per fer aquest procés correctament l’associació considera la participació ciutadana com una acció bàsica. Anteriorment ja s’havia fet una bona auditoria ambiental amb bons resultats de participació. Avui,  la modificació feta de per tal d’afavorir  l’ampliació de l’àrea industrial del no va seguir cap procés participatiu on només han

06/11/2007

El planejament participatiu als espais rurals

Helena Perxacs

La primera conferència d’avui tracta sobre els processos participatius en els àmbits rurals. La ponent, Helena Perxacs component del 2GES, ens parlarà sobre que entenem per rural, aspectes ha tractar dins el planejament ambiental i de diferents processos de participació ciutadana.
Avui dia es difícil determinar espai rural o espai urbà, molts criteris determinen un podria ser la densitat de població, però quin és el llindar correcte, es considera que àmbit rural és menys de 100 habitants m2.
Catalunya, exceptuant la costa i els nuclis urbans de província té uns índexs de ruralitat molt elevats sempre sota una pressió turística
Les especificitats del món rural, es divideix en el medi cultural, biològic, social i econòmic, i al centre de tots ells el medi humà. En conjunt tenen la seva incidència en el territori i en les relacions que s’hi produeixen.
A més cal tenir en compte el conjunt d’actors tant públics, privats, econòmics, social
En quan als processos de participació hi ha els anomenats “de dalt a baix”. El garant de la participació ciutadana ,es el pla general de Catalunya i els seus plans territorials parcials, amb les seves al·legacions, informació pública,...
Per mitjà d’uns debats i taules rodones on assisteixen personalitats vinculades en el planejament s’intenta proporcionar als ciutadans elements per que hi puguin dir la seva, integrant totes les opinions per a través de fòrums, enquestes,....
En polítiques públiques s’han posat en funcionament la creació de plans de gestió de conques, agendes 21Local, Plans de desenvolupament local sostenible. L’últim aspecte dins els processos de dalt a baix seria el Congrés del Món Rural; conjunt de grups de treball, amb assemblees territorials arribant a pactes entre els diferents agents
Respecte els programes de baix dalt; tenim el programa LEADER, que prové dels fons de cohesió de la U.E.. Funcionen per mitjà dels consells comarcals pensant una estratègia de desenvolupament rural. D’aquesta manera determina quins són els projectes finançables. La custòdia del territori també és un altre instrument de gestió del territori, per mitjà d’unes ajudes econòmiques es realitzen un conjunt d’actuacions per la preservació d’una espècie, paisatge, per tal de realitzar una gestió responsable. Per últim les mobilitzacions ciutadanes s’englobarien dins aquesta corrent de participació de baix a dalt.

Regulació de la participació ciutadana a Barcelona

Núria Benach i M. Àngels Alió

La segona part de la sessió d’avui tracta sobre les diferents regulacions per part dels organismes públics a Barcelona referents a la participació ciutadana. Malgrat que el tema sigui molt complex  darrera el model urbanístic de Barcelona no ha existit mai un model de participació. L’aparició de nous moviments socials que han aportat noves propostes han fet veure que la participació que hi hagut fins ara en les actuacions a Barcelona ha estat massa institucionalitzada  i poc realista.
L’any 86 s’aprova el 1er reglament de participació ciutadana, incorpora unes normes reguladores de com hauria de ser els processos de participació, sent referent dins el seu camp. (divisió per districtes, representativitats polítiques, ...) Respecte els mecanismes trobem els diferents consells de participació, consells de districte, sectorials, d’associacions. En el fons tant sols validaven les actuacions ja decidides.
Es va determinar que calia fer una revisió dels processos de participació ja que no arribaven en el conjunt de la població. Ara la denominada democràcia participativa respon a la nova manera de fer ( impulsar nova participació i nous drets, a la informació petició, participació,...) Es fomenta les associacions, establint un fitxer d’entitats ciutadanes i la declaració d’entitats d’interès ciutadà.
En el reglament s’estableixen processos de participació ( fase, memòries participatives necessàries per l’aprovació de plans urbanístics, temàtics o disposicions generals.) En quant als mecanismes participació apareixen les audiències públiques, consultes ciutadanes, paper les TIC,..
Per acabar cal reflexionar sobre per què es tan difícils parlar amb la gent que no participa ? Tenim un problema amb els interlocutors ?. Problema reconegut per la pròpia administració. La democràcia electrònica ens ajudarà ha millorar la situació ? La participació institucionalitzada fins a quin punt és legitima per realitzar les polítiques municipals?
Per la seva banda, M. Àngels Alió planteja que a Barcelona encara és incipient el procés d’institucionalització de la participació ciutadana. I és en aquest context en el qual es desenvolupa actualment el procés participatiu per a l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal (PAM). Aquest procés s’estructura al voltant dels consells municipals, els quals estan formats per membres nats, nomenats i representats. El PAM és l’instrument de planificació de les accions municipals durant els quatre anys de mandat. La iniciativa de la seva elaboració correspon a la Comissió de Govern. El procés normal inclou un període d’un mes d’al·legacions, però s’ha introduït una fase de tres mesos de consulta ciutadana mitjançant instruments molt diversos (adreça on-line, enquesta, fòrum telemàtic, telèfon, SMS i correu). Es realitza, així mateix, una fase d’audiència pública canalitzada a través dels consells de barri. L’Ajuntament es compromet a respondre totes les aportacions que es facin. Ara bé, totes aquestes aportacions s’incorporen als informes dels consells sectorials i no pas al document definitiu.

08/11/2007

Moviments socials i participació ciutadana a Barcelona

Mercè Tatjer

Els moviments veïnals sorgits als anys 70 neixen a partir d’una reivindicació urbana. primer va ser de subsistència, després caràcter alternatiu, obreres, en contra del franquisme,... Aquests moviments van creant un fons històric que s’ha reflexat en cada una d’elles, unes de vessant més social, com per exemple Justícia i Pau, Ciutat Cooperativa de Sant Boi,  d’altres aspiraven ha canviar l’estil de vida de la gent, de caràcter feminista, vinculades a parròquies, partits polítics,.... . Per tant tenim una amalgama molt diversa relacionada amb el seu origen que provoca que no sempre totes elles tinguin els mateixos objectius.
Per tant un factor ha tenir en compte es l’element de continuïtat que representen. Avui dia les associacions de veïns es basen amb uns estatuts, i ha Barcelona han acabat actuant de forma federada (FAVB) o a nivell d’àmbit català (CONFAV).
Bàsicament actuen com ha interlocutor de les administracions, editen una revista; La veu del carrer. El realment destacable es que les associacions no sempre actuen només en l’àmbit local. Les plataformes que actuen en un determinat moment per un problema en concret, les associacions treballen de forma més pròxima al ciutadà; es reuneixen setmanalment.

Un dels problemes més importants que tenen avui dia les associacions es la falta de noves generacions. Malgrat tot la divergència en moltes associacions provoca que d’altra banda es complementin de forma eficaç per resoldre problemes com l’habitatge, .... . Amb el planejament en general la relació que tenen les associacions es en primer lloc facilitat d’accés a la informació però en canvi poc poder de decisió.

El planejament participatiu a les ciutats. Processos de participació ciutadana a Barcelona

Marta Pelayo

En aquesta segona part a diferència de la xerrada anterior la conferenciant  es centra en col·lectius i plataformes de denúncia en conflictes urbans ja sigui d’espais concrets com la  reforma de la plaça Lesseps com de nivell més general com “Repensar Barcelona”. A partir d’aquest col·lectiu es van dur a terme un conjunt de reunions, debats, ... arribant a conclusions molt semblants; davant d’un pla no consensuat la societat per mitjà de plataformes s’organitzaven en contra d’aquesta actuació.
A partir d’aquí es generen una sèrie de documents d’anàlisis i de participació ciutadana, creant un conjunt de fitxers per cada barri on es determinaven les actuacions a diferents escales ja sigui un edifici en concret com un espai més ampli, quins reptes es buscaven,...
Els barris que es van analitzar van ser: El forat de la vergonya, les piscines Folch i Torres, El pla Caufec, Bon Pastor,.... Això ens porta que avui dia hi ha la idea de fer ciutat de forma fragmentada, cada barri té les seves necessitats i tant sols es resolen unes problemàtiques en concret i per tant no hi ha una visió integrada, de conjunt.
Ja de caràcter més concreta la forma d’actuació, metodologia,. dels col·lectius i de l’administració difereix en que els projectes que es presenten, per uns estan oberts a noves idees mentre que els altres estan tancats i molt poc flexibles
El col·lectiu creu que s’hauria de renovar  tot el que es el conjunt de la participació, tant ha nivell legislatiu com metodològic. Per fer-ho han dut a terme un manual de bones pràctiques en temes relacionats amb la participació ciutadana

13/11/2007

Gestió participativa de conques

Óscar Solans

A la primera part d’avui comptem amb la presència d’Oscar Solans, advocat, membre de la unitat de participació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que ens parlarà sobre un nova política de l’aigua que ha de portar-nos cap a una nova cultura de l’aigua. Es tracta concretament sobre el processos de participació a les conques fluvials.
Dins la nova directiva marc de l’aigua provinent de la U.E. es pretén introduir uns nous continguts i formes on la planificació i participació son fonamentals pels processos que suposen aplicar:

- Gestió integrada de les masses d’aigua (tractada en conjunt)
- Estat ecològic
- Racionalitat econòmica
- Participació pública (bideraccional i proactiva)

Es marquen 5 nivells de qualitat d’aigua:

- Molt  bo i bo (s’han de conservar)
- Molt Dolent, Dolent, Moderat (han d’arribar fins al nivell Bo)

Els passos que s’ha de fer son:

- Identificació de les problemàtiques principals
- Actuació de millora per cada una de les problemàtiques

Respecte al procés de participació

1. Accés a la informació
2. Valorar el diagnòstic
3. Aplicació de les mesures

Tenim 16 fases d’actuació al conjunt de Catalunya, que es distribueixen de la següent manera.

1. Sessions informatives: Explicar el motiu del projecte, directiva marc,...
2. Tallers sectorials: entre administracions, àmbit privat, empresarial,...
3. Sessió plenària de valoració
4. Taller de propostes per grups temàtics
5. Valoració global, reflexant cada sector aquelles idees que sorgeixen de cada un dels grups
6. Sessió plenària entre tots els grups. Tallers conjunts sovint de 18-21 hores per tal que tothom hi participi
7. Valoració de resultats entre els grups temàtics.

Un cop recollit tota la informació, propostes,....es passa al servei de planificació que decidiran si fan seves o no les diferents idees proposades.
En quant al seguiment s’encarregueran de dur-lo a terme els anomenats consells de conca, instruments  formats tant per agents administratius, sindicals, socials, ....

L’objectiu es intentar que la gran majoria de la gent participi dins aquest procés i vegi reflexat les seves aportacions, incorporant tots aquells elements que han aportat dins el processos de participació
Finalment una de les dificultats que es troba aquest procés sorgeix en les conques intercomunitàries que pertanyen a la confederació hidrogràfica de l’Ebre. Els processos participatius i de planificació no segueixen el mateix model que en les conques internes on si la Generalitat i per defecte l’ACA té competència exclusiva

Recerca, participació i acció col·lectiva davant el planejament urbà a Montjuïc

Ana Menéndez i Juliana B. de Melo

El Centre d’Estudis de Montjuïc ha fet un seguiment constant del planejament de la muntanya, denunciant allò que consideren il·legal i proposant alternatives. Concretament, ha elaborat una proposta conjuntament amb Galantus i DEPANA en la qual es defensa la necessitat de declarar Montjuïc com a Reserva Natural Parcial. Aquesta proposta, a més, s’ha realitzat en el marc de la presentació del Pla d’Usos de la muntanya, el qual pretén la creació en aquest sector urbà d’un autèntic àmbit d’atracció turística i de negocis.
Juliana B. de Melo presenta el treball que va realitzar sobre Montjuïc amb motiu del seminari del curs passat organitzat pel 2GES. Aquest treball consistí en una recopilació de les normatives urbanes ambientals i el seu objectiu fou el de demostrar, entre d’altres coses, la importància de la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten al territori. En primer lloc, la ponent fa un inventari de la legislació urbana-ambiental a escala europea, estatal, catalana i local. Cal destacar que segons el PGM de 1976 Montjuïc no és considerat com una àrea de protecció ambiental, la qual cosa possibilita la construcció dels equipaments que preveu el Pla d’Usos.   

15/11/2007

Taller 2
Presentació i debat dels treballs dels estudiants

La darrera sessió del seminari tindrà com a cloenda la presentació per part dels alumnes dels pre-projectes que han realitzat amb col·laboració amb les associacions ciutadanes. El primer treball tracta de la Plataforma Diagonal-Ponent, determina una àrea de conflicte entre l’àmbit rural i urbà. El conjunt d’actuacions urbanístiques generaran:

1. macroequipaments comercials
2. mobilitat obligada
3. saturació en equipaments públics
4. model residencial excloent

Es realitzen un conjunt de propostes com per exemple, ampliació de les línies de metro, major connectivitat entre la xarxa de transport públic existent, major participació amb la ciutadania i entre els diferents ens municipals que operen dins l’espai dins, increment de la protecció de l’àmbit natural de Collserola,...

Seguidament es tracta sobre la problemàtica generada al Penedès representada per l’associació Terra Vitium, es detecta en primer lloc una la penetració de l’àrea metropolitana provocant d’aquesta manera un major pressió sobre les produccions agràries i aproximar els productors i consumidors

Propostes: Grups organitzats de producció i consum, caràcter educatiu i participatiu, central de transport.

En quant la problemàtica sobre el barri de la Mina que es poden resumir amb els següents punts:

1. Respecte els òrgans de gestió, en concret el mateix consorci, no actua de forma coordinada dins el barri
2. Les nombroses actuacions organitzades per associacions sense ànim de lucre, han portat a terme un desnaturalització del barri.
3. Evitar que el barri es converteixi amb un desert social on l’implicació de les entitats i dels ens locals fos necessari per gestionar i establir nous mecanismes de participació, com per exemple la governança.

Respecte les propostes que es presenten:

1. Com els col·legis professionals actuen dins l’àmbit de la participació i la proposta de creació d’un congrés entre el conjunt participació
2. Ampliació de canals de participació, forums de fotografies,....
3. Des d’un punt de vista ambiental caldria actuar de forma dissident dins el propi barri per fer actuar les administracions

Finalment respecte la Plataforma Salvem Montserrat  es proposa una caminada al voltant dels municipis afectats. Aniria encapçalada per les associacions d’escoltisme que hi ha a Catalunya. D’aquesta manera es crearia una interrelació entre els paisatge que es vol preservar amb el conjunt de les entitats que participessin en les activitats.

© TUDELA. 2007