Logo Universitat de Barcelona CRES. Centre de Recursos per l'Ecologia Social imatge de maquetació
Inici UB imatge de maquetació
Inici apartat
Inici CRES
imatge de maquetació   imatge de maquetació
 

Enrere Taula de vectors Enrere

Soroll

Hipòtesis - Informe - Diagnosi - Propostes


Diagnosi

Inventari de problemes

Considerarem com un problema de contaminació acústica la superació dels límits d'immissió sonora fixats , es produeixen en qualsevol activitat realitzada al propi municipi o als municipis veïns.

Si els nivells registrats de soroll no ultrapassen la legalitat, però existeixen denúncies formals o queixes per part d'algun sector o tota la població, també es considerarà un problema. Alguns dels problemes de soroll poden localitzar-se en:

- Habitatges situats als carrers cèntrics que estan exposats a  una gran molèstia causada pel soroll dels vehicles.

- Barris propers als polígons industrial afectats pel soroll de  les fàbriques, problema que s' agreuja durant la nit.

- Habitatges localitzats a les rodalies de l'estació i de les  vies del tren i que suporten pics superiors als 100dB(A). Aquest  problema es pot veure agreujat per la localització propera d´equipaments amb demanda de quietud.

- Parcs i places públiques properes a una font d'emissió de soroll, com una indústria o un carrer molt transitat per vehicles de tot tipus, etc. L´afluència de nens a aquest nuclis d'esbarjo agreuja el problema, ja que aquest sector de la població és el més afectat pel soroll.

- Habitatges ubicats a carrers amb una gran densitat de bars i pubs que pateixen alts nivells de soroll causats per l'activitat de cotxes i persones durant la nit, i sobretot els caps de setmana.

- Habitants que han de patir el soroll originat  per veïns en hores de descans.

Abast territorial dels problemes    

La casuística heterogènia que intervé en la configuració dels problemes comporta que l'avaluació s'hagi de realitzar atenent diferents àmbits o escales. Així, s'identifiquen quatre àmbits principals d'estudi:

- Comarcal: Comprèn un o més termes municipals, afectats per una causa comuna de soroll (polígons industrials, xarxes de comunicació, etc...).

- Municipal: Afecta el casc urbà principalment i és l'instrument primordial per orientar les polítiques municipals tendents a controlar i reduir el soroll urbà.

- D´urbanització o barri: Permet avaluar amb més detall l'entorn d'una activitat  conflictiva des del punt de vista sonor.

- Puntual, s' estèn a un o més edificis amb especial problemàtica sonora. Acostuma a produir-se davant la presència de fonts de soroll intens (motors industrials en règim de funcionament nocturn, bars, pubs o de elevada exigència de silenci , (hospitals, etc.).

Criteris d'avaluació

En l'avaluació dels problemes es tindrà present un seguit de paràmetres en els que intervenen els límits legals i l'abast socioambiental del problema (percepció del ciutadà, nombre d'habitants afectats, sector de la població afectada, possibles repercussions, etc.).

- Els límits legals responen a les normatives i lleis d'ordre superior i per tant la seva avaluació serà purament objectiva, en base al control i la vigilància del soroll ambiental.

- La demanda social de la disminució dels nivells de soroll ambiental s'ha   vist exponencialment incrementat en els últims anys. La complexitat de la gestió del soroll s'agreuja quan el coneixement del problema prové de la percepció ciutadana, ja que la percepció del soroll depèn de cada individu.

Els criteris d'avaluació s'establiran en base a les repercussions del soroll atenent el seu possible impacte en:

- Relacions de veïnatge. Qualsevol efecte del soroll sobre l'individu afecta les seves relacions socials amb els altres individus i , per tant, amb la comunitat.   

- L'exposició a nivells de soroll elevats i perllongats produeixen pèrdues en l'audició, hipertensió i dificultats per l'aprenentatge i el descans nocturn.

Els nens són un dels grups més perjudicats, ja que el soroll influeix en el desenvolupament fetal directament i a través  dels estats de tensió i preocupació de la mare, i d’altra banda dificulta les condicions de comunicació en les qual s'ha de desenvolupar el seu aprenentatge. Els nens  que van a escoles ubicades en àrees sorolloses presenten retards de formació de fins un any amb respecte a altres nens. Davant aquestes serioses repercussions, augmenta la necessitat d'un replantejament urbanístic destinat a regular les localitzacions susceptibles de generar fonts de soroll intens.

Amb l'objectiu de facilitar la presa de decisions davant  les problemàtiques detectades, la fase d'avaluació contemplarà l’inventari de les fonts d'origen de la contaminació acústica. Assanyalem a continuació tres de les fonts més freqüents de soroll:

- El trànsit, que continua sent la major font emissora. Segons estudis recents, la modernització del parc automobilístic i la introducció de mecanismes silenciadors als vehicles no ha contribuït a disminuir el soroll. També algunes activitats com la recollida d' escombraries, el transport escolar, el transport públic, els viatges interiors/exteriors de la ciutat, l' anàlisi de l'oferta d'aparcaments, la mobilitat obligada present i futura i cert tipus de vehicles com les motocicletes, els de transport pesant o els dotats de sirenes, generen sorolls a vegades superiors a 100 dB(A).

- Davant aquesta situació, la reducció dels nivells totals passa per la reducció de les fonts emissores o per una planificació en l'ús del sòl de forma que les vies de transport produeixin el menor impacte possible sobre els ciutadans.

- El tren. El soroll d'una línia fèrria es caracteritza per l'estabilitat de l'emissió i sobretot per una gran discontinuïtat d'aparició del soroll.El nivell global de soroll està relacionat amb la velocitat del tren, la qualitat de la via, l'estat de la superfícies de rodament i la naturalesa de l'equipament.Els pics de soroll que s'enregistra amb el pas del tren poden arribar als 120dB(A), i és habitual que les diferents vies es trobin molt properes a la zona de vivendes.

- El soroll del veïns és una font d'emissió de soroll dins de l'habitage que també pot originar molèsties. En general aquestes molèsties poden ser degudes al fet de no respectar la manera correcta d'utilització d'eines, electrodomèstics, equipaments o activitats, per no prendre les precaucions adients respecte al soroll que es pot generar, ja sigui per no respectar els horaris, comportaments sorollosos, etc. Són sorolls a vegades molt difícils de controlar i, per tant, la seva avaluació és problemàtica.

Diagnosi sobre el paper de l´intervenció de l'administració en la gestió dels problemes

El soroll s´ha de considerar en l'origen o l'inici de qualsevol actuació i és per això que la gestió ambiental del soroll ha de tenir com a finalitat que l'activitat antròpica en el territori no generi nivells de soroll que molestin o incomodin les pesones o els ecosistemes naturals.

Fins fa poc la manca de legislació en el camp acústic i de vibracions explicava que pocs ajuntaments disposessin d'ordenances municipals que contemplessin la problemàtica acústica, i que si existien, moltes vegades fossin incompletes, errònies o inaplicables.   

L'entorn i les activitats existents al municipi determinen el grau de sensibilitat que l'administració municipal, a través del planejament urbanístic, té respecte a la contaminació acústica. Per tant l'avaluació de l'actuació municipal es farà en base a l'existència o previsió al municipi de quatre tipus de zones sensibles al soroll.

- Àrees que mereixen una protecció especial (interès natural, sanitàries, docents,etc.).

- Àrees amb predomini d'habitatges.

- Àrees on poden coexistir activitats mitjanament molestes amb habitatges. 

- Àrees amb predomini d'activitats sorolloses.

També les Ordenances Municipals de protecció contra el soroll han de complir uns requisits de contingut i de seguiment que ajudarà a gestionar i controlar el soroll al municipi.

Si al contrari no existeix cap normativa, el municipi haurà d'adoptar objectius i nivells de qualitat sonora en les diverses figures del planejament, d'acord amb les necessitats del municipi i els objectius de sostenibilitat.

© ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000

Enrere Taula de vectors Enrere

Amunt

 
imatge de maquetació    
imatge de maquetació
imatge de maquetació © Universitat de Barcelona Edició: Grup CRES
Última actualització o validació: 17.09.2007
imatge de maquetació