L’experiència de Can Masdeu Text: Arnau Fernández (UB) Guia de la visita: Kike Tudela (Can Masdeu) Fotografia: M.À. Alió (2GES. UB) Origen i constitució d’un centre social ocupat autogestionat En origen, les dues edificacions existents a la Vall de Sant Genís responen a dos centres sanitaris, l’Hospital de Tubercolosi i l’Hospital de Leproseria. Dues malalties que durant molt de temps han estat objecte de reclusió i de marginació social. La Vall de Can Masdeu, inserida en un àmbit rural i allunyada de la ciutat de Barcelona, constituïa un indret idoni per a la reclusió d’aquest col·lectiu. Amb l’arribada de la modernitat les condicions higièniques milloren y l’afectació d’aquestes malalties disminueix, la qual cosa fa que aquest espai tingui un ús cada cop més reduït fins que amb la construcció a Alacant d’un gran centre nacional de leproseria, Can Masdeu queda en desús i s’abandona. Degut a la tradició d’exclusió i oblit que va generar la malaltia, l’espai no aconsegueix trobar nous usos. Quan l’expansió urbana de Barcelona posa en contacte la ciutat amb les faldes de Collserola, comencen a sorgir sol·licituds per donar un ús públic a l’espai, però no arriba a materialitzar-se cap proposta per part de l’Administració. Per tal de cobrir aquest buit i donar-li un ús a l’espai, l’any 2001 l’antic hospital de leprosos de Can Masdeu és ocupat. El sòl i els edificis són propietat de la Fundació Hospital de Sant Pau y gestionats conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Arquebisbat. L’any 2002 té lloc una ordre de desallotjament a la qual els membres del moviment okupa aconsegueixen resistir heroicament. Després d’un judici civil, la sentència falla favorablement per a l’Hospital de Sant Pau l’any 2005, però la consolidació de Can Masdeu com a centre social autogestionat ha evitat ara per ara cap ordre de desallotjament u acció violenta. Quan la masia va ser okupada, l’edifici es trobava totalment deteriorat i el sostre amenaçava amb caure, la qual cosa denotava la manca de gestió pública. L’Hospital no feia cap us d’aquest espai, el qual tenia completament abandonat. Actualment només s’utilitza l’antic Hospital de Tuberculosi, que funciona com a dipòsit. La masia de Can Masdeu en canvi, ha estat reconstruïda gràcies al treball de molta gent i actualment constitueix una vivenda digne per a un total de 30 persones, a més d’haver-se consolidat com a important centre social. El Projecte Okupa de Can Masdeu: Accions i propostes Més enllà de la simple recuperació d’un edifici, el projecte okupa de Can Masdeu ha revaloritzat tota una vall, donant-li un nou ús social que abans no tenia. Les actuacions i propostes del moviment okupa són diverses: Una de les accions més importants és la recuperació de la Vall per al seu us agroecològic, la qual té com a eix fonamental la posada en marxa d’un sistema de reg centenari basat en la recuperació de les basses d’aigua natural y de les antigues canalitzacions que porten l’aigua als horts o a la mateixa casa aprofitant-se simplement de la força de gravetat. Un cop garantit el subministrament d’aigua, la terra que estava disponible per cultivar es va començar a repartir lliurement entre particulars. La major part de parcel·les han estat ofertes al veïnat del barri de Canyelles, el qual normalment està format per persones grans vingudes de la immigració espanyola d’entre els anys 50 i 70, que conserven un passat agrícola i que demanden aquestes terres com a una oportunitat per posar en pràctica les seves habilitats i inquietuds adquirides en un passat. La gestió dels horts comunitaris es fa seguint criteris ecològics, intentant evitar sempre que sigui possible l’ús de productes químics. L’organització dels horts és comunitària, essent una assemblea el mecanisme pel qual s’intercanvien coneixements i es duu a terme un recolzament mutu , tot compartint eines, aigua, adob i festes. L’experiència dels horts comunitaris també serveix per establir d’altres activitats que hi estan associades. Una d’elles és l’educació agroecològica, que ensenya als més petits a interaccionar de forma activa i harmònica amb els cicles de la energia, la matèria i l’aigua tot entenent la insostenibilitat del model agroalimentari actual i imaginant alternatives. Els dies de treball comunitari, es convida a tot aquell que vulgui aprendre les tècniques i els principis de la agroecologia. Per la seva banda, el Rurbar ofereix dinars públics durant els diumenges amb productes de la agricultura autogestionada amb l’objectiu de promocionar el producte ecològic de qualitat, escurçant així la distància entre productor i consumidor i reduint els costos energètics del transport. A banda d’aquesta iniciativa, Can Masdeu serveix com a centre d’articulació de moltes i diverses activitats socials obertes com sempre per a tots els públics. Per exemple, hi ha tallers per a aprendre a fer pa o cervesa de forma artesanal, tallers de dansa corporal (una nova i enginyosa forma d’expressivitat basada en el contacte i el moviment entre els cossos) o tallers de reflexió sobre el paper i el potencial que desenvolupa la feminitat en el conjunt de la societat. A més a més, Can Masdeu ha desenvolupat tota una sèrie d’eines de difusió de la causa i principis que regeixen el moviment okupa, a través de moltes i diverses i iniciatives. Disposa d’una botiga gratis d’intercanvi de roba entre els seus usuaris, una forma de dignificar l’intercanvi de segona mà enfront del frenesí consumista actual; Una Oficina Rurbana, centre de difusió de les idees de sostenibilitat ambiental a través d’un centre de documentació amb diversos arxius i revistes especialitzades i finalment un banc de llavors on s’emmagatzemen llavors ecològiques i autòctones que intercanvien en moments d’excedent. Per últim, cal dir que els habitants de la Masia de Can Masdeu han desenvolupat tota una sèrie de mitjans de supervivència totalment coherents amb les seves idees de sostenibilitat i estalvi energètic. L’aigua s’escalfa per mitjà de plaques termosolars d’autoconstrucció que els hi permeten tenir aigua calenta durant tot l’any, disposen de latrines seques a través de les quals fan compostatge dels seus propis excrements mitjançant un sistema de doble càmera i utilitzen la bicicleta com a principal mitjà de transport, la qual construeixen i reparen a partir de materials reciclats que es processen en un taller especialitzat. Actualment estan en procés de construir nous habitacles amb bales de palla, un exemple de com l’arquitectura bioclimàtica pot permetre l’estalvi i l’eficiència energètiques. Així doncs, amb tot plegat, Can Masdeu ha demostrat amb molt poc temps ser capaç de desenvolupar tota una dinàmica al seu voltant que justifica com a mínim un profund debat social al voltant de la seva existència. Conclusions i Valoracions Personals El moviment okupa i projectes com el de Can Masdeu s’insereixen en un context de resposta a l’Urbanisme contemporani més agressiu en el qual estem immersos actualment. Els projectes urbans es basen únicament en l’actuació escenogràfica, en la simple imatge comercial lligada a l’especulació urbanística. Les olimpíades i el Fòrum Universal de les Cultures a Barcelona en són un bon exemple. Es busca dotar les ciutats amb equipaments i infraestructures per tal d’inserir-les en una xarxa d’interconnexió global sense tenir en compte els usos socials de l’espai. Moltes vegades, els contribuents han proporcionat el finançament d’obres públiques que després han estat destinades al gaudi exclusiu de les elits. L’Urbanisme actual ha convertit el sòl en una mercaderia amb la qual busca un benefici financer però no pràctic, no pas social, dividint així les ciutats en sectors cada cop més ben definits i minant la capacitat de comunicació i interconnexió entre els ciutadans. La ciutat està deixant de ser aquell espai d’interacció i intercanvi per apropar-se cada cop més a un regne absolut de la individualitat. A més, les noves cares de l’organització social, cada cop més complexes (arribada d’immigració principalment) fan que es promogui cada cop més buits assistencials per part de l’Administració Pública. Aquest fet promou el desenvolupament dels sistemes de seguretat i control de les persones i mercaderies, l’expansió generalitzada de la por i la desconfiança socials i el manteniment d’un model urbanístic mediambientalment insostenible. En aquest context, els centres socials autogestionats sorgeixen com a model alternatiu i utòpic, explorant nous entorns socials i nous models de vida, proporcionant una sortida als grups socials marginats. Aquests centres es presenten com una alternativa a l’Estat i es posen a l’abast de tota la població sense restriccions. Són una evidència del conflicte existent entre les necessitats de la societat civil i els objectius de les oligarquies econòmiques i els grups polítics. La resposta dels governs davant d’aquest tipus d’iniciatives acostuma a ser agressiva i es manifesta per mitjà de desallotjaments, accions judicials o policials. Quan no és així, l’Administració intenta assimilar les accions socials d’origen okupa per mitjà de la legalització, que les torna dòcils davant els interessos del sistema. L’estratègia del poder consisteix en fomentar la idea d’inseguretat ciutadana, justificant així mesures repressores, accions de segregació social i criminalització de qualsevol acte que sigui subversiu. Els centres autogestionats com Can Masdeu en canvi, promouen l’harmonia i la comunicació socials. Les seves accions van dirigides a sectors marginals de la població (joves, immigrants o minories ètniques). Allà on només hi ha misèria i exclusió, allà on l’Administració no es capaç d’oferir solucions, els centres autogestionats recuperen un espai abandonat, estructuren doncs l’espai urbà on es desenvolupen i sobretot i el més important, reforcen o creen un teixit social cohesionat. Així, la percepció després de l’aparició d’una iniciativa autogestionada en un barri abandonat i desatès pel poder polític, és d’una dinàmica positiva que revaloritza un espai i fomenta una pau social fins llavors desconeguda. Per aquest motiu, i pel fet de defensar la sostenibilitat en els seus principis d’acció, Can Masdeu té un sentit d’existència i les seves funcions s’han de poder continuar desenvolupant a fi continuar experimentant amb un nou model d’urbanisme i d’organització social, ja que els beneficis d’aquesta experiència poden recaure en el futur i en el bé de tots. Més informació: http://www.canmasdeu.net/
		La masia de Can Masdeu i els horts al fons de la vall

		Localització Can Masdeu a la Vall de Can Genís

		La visita comença amb una explicació de Can Masdeu

		Kike Tudela, en nom de Can Masdeu va guiar la visita

		Alguns dels futurs geògrafs que feien la visita

		El bosc i els horts està molt a prop de la ciutat

		Visió parcial d’un sector dels horts

		Un dels horticultors, veí del barri de Canyelles, va explicar el funcionament del seu hort

		L’alçada de la casa facilita la conducció i depuració ecològica de l’aigua de cuina cap als horts

		L’aigua de la cuina és filtrada en un bidó amb sorra i després depurada per les plantes

		Detall dels accessos cap als horts

		Visió parcial de la zona d’horts

		Recol·lectant

		Instal·lacions fotovoltaiques autoconstruides contribueixen a l’autosuficiència de Can Masdeu.

		Kike Tudela explica el funcionament de la latrina seca. A la part inferior els compartiments de compostatge

		Interior de l’edifici de latrines

		Sector de l’àrea de dutxes

		Com a contrapartida de la visita els estudiants van contribuir a transportar caixes de verdura

		Els habitants de Can Masdeu utilitzen la bicicleta per desplaçar-se

		El manteniment de les bicicletes és una activitat molt important per a la comunitat.

L’experiència de Can Masdeu