|
Plataforma en Defensa de l’Ebre |
|
| Paraules clau | Protecció d’espais naturals, nova cultura de l’aigua. |
|
Objectiu |
Aturar els transvasaments de l’Ebre previstos pel Pla Hidrològic Nacional (PHN) del 2001 i promoure una nova cultura de l’aigua. |
|
Àmbit d'actuació |
Catalunya (nacional). |
|
Components |
La Plataforma està formada per nombroses associacions i col·lectius. Es pot distingir entre: a) associacions i col·lectius culturals i de veïns dels municipis del curs baix de l’Ebre i del Delta; b) grups ecologistes d’abast estatal, català i local; c) associacions corporatives i econòmiques vinculades a la pagesia; d) científics vinculats al món acadèmic i intel·lectual; e) ajuntaments; i f) grups polítics. |
|
Durada |
El mes de setembre del 2000 va tenir lloc una Assemblea General on es va constituir la Plataforma. Des de la derogació del PHN l’any 2004, la Plataforma ha centrat els seus esforços en l’objectiu de promoure una nova cultura de l’aigua |
|
Antecedents |
El procés d’aprovació del PHN s’inicià el 1995 amb la Llei d’Aigües. El 1998 el Ministeri de Medi Ambient publicà un Libro Blanco del Agua en Espanya i aquest mateix any es començà a parlar dels Planes de Cuencas. L’any 2000 apareix un primer esborrany del PHN, el qual, després de ser aprovat pel Consell Nacional de l’Aigua, fou debatut a les Corts Generals, on finalment es promulgà el 5 de juliol del 2001 la Llei 10/2001, del Pla Hidrològic Nacional. Aquest pla preveu unes 800 obres, essent les que plantegen majors controvèrsies les relatives a la construcció d’embassaments (un centenar) i, sobretot, als transvasaments d’aigua de l’Ebre cap a les conques internes de Catalunya, del Xúquer, del Segura i del sud-est d’Espanya. |
|
Estat actual |
Actualment, havent estat derogat el PHN, la Plataforma ha orientat la seva activitat a la promoció d’una nova cultura de l’aigua, principi que propugna una utilització d’aquest recurs en harmonia amb les seves funcions ecològiques i socials. Amb aquesta finalitat desenvolupa diverses activitats, com ara la organització d’exposicions. |
|
Desenvolupament |
La quantitat d’actes que la Plataforma ha dut a terme en rebuig del PHN és espectacular. Per exemple, des de la seva constitució, que va tenir lloc abans que s’aprovés la llei del PHN, ha sortit al carrer de forma contínua, de vegades reunint a un nombre molt elevat de manifestants: 300.000 a Saragossa (8-X-2000), 20.000 a Amposta (28-X-2000), 25.000 a Móra (2-II-2001) o 400.000 a Barcelona (10-III-2002), entre moltes altres manifestacions. A més d’aquest actes i d’altres de caire festiu, la Plataforma ha realitzat un treball continu de denúncia i sensibilització ciutadana mitjançant reunions setmanals en diferents pobles i ciutats, publicacions, conferències per tota Catalunya tant de premsa com dirigides a un públic general, etc. Especialment notable ha estat la tasca d’oposició al PHN desenvolupada davant les més altes instàncies de la Unió Europea, i que va tenir en l’anomenada Marxa Blava del 2001, que es realitzà entre el delta de l’Ebre i Brussel·les i en la qual hi participà la Plataforma, una de les accions més significatives. L’any 2004 el nou govern socialista va derogar la part del PHN relativa als transvasaments, la qual cosa va suposar un autèntic triomf per a la Plataforma. Però avui en dia aquesta continua activa amb l’objectiu més genèric de promoure una nova cultura de l’aigua. A més, s’ha de tenir en compte que no s’han derogat un gran nombre de projectes de construcció d’embassaments, un tipus d’infraestructura hidràulica que pot entrar en contradicció amb la cultura de l’aigua que propugna la Plataforma. |
|
Fonts d'informació |
Web de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. |
|
Pàgina web |
http://axc.cat/ebrenet/ |
