Lectura minuciosa del document, presa de notes i comprensió del text:

Hem marcat amb blau les paraules que van definides en el glossari adjunt, els textos en color morat han servit per estructurar el comentari.

Transcripció

Die veneris vicesima quinta die mensis augusti, anno a Nativtate Domini millesimo quadringentesimo terciodecimo, jurarunt et deposuerunt testes sequentes¹:

Domina Caterina, uxor Aliot Guaytius, habitador Valencie, testes jurata et interrogata dicere veritatem quam sciat super infrascriptis, de quibus interrogabitur.

Et primerament si ella testimoni conex una fadrina apel·lada Constança, la qual en Johan Boní, mercader ciutadà de Barchelona, mès en un lahut de n’Anthoni Rovire, ciutadà de la dita ciutat, per portar-la en la ciutat de València.

Interrogada com la conex. E dix que per ço com ella testimoni, stant en lo dit laüt dimarç prop passat, hora del cap del vespre, viu, ella testimoni, com lo dit Johan Boní feu metre la dita Constança en lo dit laüt, e com la hi metien la dita Constança plorant cridave e altas veus dehie: “Via fos!, per amor de Déu, no m’hi metau! Que si·m lexats star en Barchelona jo vull ésser/ scalva, si·m lexats star en Barchelona”. E una fembra pública apel·lada Caterina, la qual aprés meteren en lo dit laüt, dehie a la dita Constança: “Calla, no digues res, que may no seràs sclava”. E en açò la dita fembra la amoxave.

Interrogada si ella testimoni sap, he ha oyt dir, perquè la dita Constança cridave ací ne plorave. E dix que per ço cridave e plorave axí, com la dita Constança dehie que ella [era] filla de cristià e de cristiana franchs e que la havien venuda al dit Johan Boní per sclava

Fuit sibi lectum et perseverabit².

Caterina, oriunda civitatis Cesarauguste, regni Aragonum, habitatrix Barchinone, testes jurata et interrogata dicere veritatem quam sciat super infrascriptis, de quibus interrogabi/tur.

Et primerament interrogada si ella testimoni conex una fadrina apel·lada Constança, la qual en Johan Boní, mercader ciutadà de Barchelona, mès en un laüt de n’Anthoni Rovire, ciutadà de la dita ciutat de València. E dix que ella testimoni conex la dita Constança de dimarç aprés mig jorn a IIII hores prop passat, que amanaren dita Constança a casa del dit Anthoni Rovire, on ella testimoni ja era. E en açò, ella testimoni e la dita Constança e lo dit Anthoni Rovire e altres, anaren en lo dit laüt per recullir-se. E de fet com foren en lo dit laüt, ells se reculliren en lo dit laüt. E com se foren recullits, la dita Constança plorave e dehie que baldament fos sclava ab que stigués en Barchelona /

Interrogada qui amanava la dita Constança a casa del dit Anthoni Rovire. E dix que una dona, la qual ella testimoni no conex, ne sap com ha nom.

Interrogada si ella testimoni sap, ne ha hoyt, que la dita Constança sia filla de hom e de dona franchs E dix que no u sap ne ho ha oyt dir sinó a la dita Constança, que dehie ir, que fo lo dia de la festa de sent Barthomeu, en la vila del castell de Ciges

Fuit sibi lectum, et perseverabit.

Anthoni Rovire, patronus lembuti, civis Barchinone, testes juratus et interrogatus dicere veritatem quam sciat super infrascriptis et aliis de quibus inferius interrogabitur.

E primo interrogatus si conex una fadrina/ apel·lada Constança, la qual en Johan Boní, mercader ciutadà de Barchelona, ha mesa en lo laüt del dit testimoni. E dix que och, de dimarç prop passat IIII horas aprés mig [jorn], que amenaren la dita Constança a casa d’ella testimoni; bé que ans que la hi menassen, lo dit Johan Boní dix a ell testimoni que havie comprada una borda volent³; mas que ere tan mala fembra que no vol anar a València. E que en açò una fembra aragonesa apel·lada Caterina, que era aquí, dix al dit Johan Boní que amanàs la dita Constança a casa d’ell testimoni. E com la hi hagués amanada, ella dita Caterina amoxariaa la dita Constança e la manaria en lo dit laüt. E de fet, segons que ell testimoni damunt ha dit e deposat, amanaren la dita Constança a casa d’ell testimoni. E amanada là, ell testimoni e la dita fembra Caterina amanaran la dita Constança amoxant-la en lo dit seu lahut, ells la reculliren, e com tots foren recullits se partiren de Barchelona

Interrogat si ell testimoni sap ne ha oït dir que la dita Constança sia francha de filla de hom e de fembra franchs. E dix que no, sinó que la dita Constança dix com era en lo dit alberc, que ella no era sclava, devant tothom e lo dit Johan Boní. E lo dit Johan Boní li dehie: “Calla dolenta, que no seràs sclava, que ab madona mara staràs, axí com si eras sa filla”.

Fuit sibi lectum et perseverabit.

Die martis vicesima nona die mensis augusti, anno predicto deposuit deponens sequens:

Constança, oriunda civitatis Barchinone, que solebat comorari cum venerabili Francisco de Condominis cive dicte civitatis, deponens in facto suo proprio, et ut testes, interrogata dicere veritatem quam sciat super hiis de quibus inferius interrogabitur.

Et primo interrogata qui és pare d’ella deposant. E dix que un hom apel·lat Alfonso, prevere, qui servia en la capella del Palau Reyal de Barchelona, e aprés seguí lo Papa/ e seguint lo Papa és mort.

Interrogada qui és sa mara. E dix que una dona apel·lada Maria de nació de grechs, la qual és morta en lo Hospital de Barchelona, qualque mig any pot haver.

Interrogada si la dita Maria, mara d’ella deposant, era francha. E dix que och, car en als morts prop passadas, lo honrat en Francesch de Conomines, ciutadà de Barchelona, de qui la dita Maria mara d’ella deposant era sclava, la enfranquí.

Interrogada si sap ella deposant perquè lo dit honrat en Ffrancesch de Conomines feu francha la dita Maria mara d’ella deposant. E dix que per çò com la dita Maria, mara d’ella deposant, se dehia ésser francha de natura, per çò com dehie que era grega; e a vijares d’ella deposant la dita Maria, mara d’ella deposant, se’n clamà a l’honorable n’Esperandeu Cardona, e lo dit honorable Sperandeu Cardona se n’afrontà ab lo dit honrat en Ffracesch de Conominas, ensemps ab la dita Maria, mara d’ella deposant. E lo dit honorable n’Esperandeu Cardona se volch informar de la dita franquesa, e de/ fet llavors lo dit honrat en Ffrancesch de Conomines atorgà, de bona fe, e li feu la dita franquesa, fahent-li·n carta públicha.

Interrogada si sap ella deposant, qual notari près la dita carta de franquesa. E dix que no·s sap, mas que en Bernat Figuera, qui stà en lo carrer d’en Novell en Barchelona [Barcelona] après lo honrat en Johan Des Vall, la muller del qual Bernat Figuera és texidora de vels, té la dita carta de franquesa en un cofre que era de la dita Maria, mara d’ella deposant.

Interrogada si ella deposant sap ne ha oyt dir la dita Maria, mara d’ella deposant, aprés que la dita carta de franquesa li fo feta, a on stech. E dix que ab un senyor al carrer qui stà al carrer dels Mirayers, e ab en Ruire, qui stà aprés d’en Marimon, e ab moltas donas víduas en Barchelona, ab soldada que prenie. E dix més, interrogada, que la dita soldada era tota de la dita Maria, mara d’ella deposant./

Interrogada qui apportà la dita Maria, mara d’ella deposant, en lo dit Hospital, ne perquè hi anà. E dix que la dita Maria, mara d’ella deposant, vench mal de pedra e tornà ydròpica que las camas li inflaren, e ella matexa se n’anà al dit Hospital.

Interrogada si lo dit Alfonso, pare d’ella deposant, ere cathalà ne si havia parents e amichs en la ciutat de Barchelona. E dix que a vijares d’ella deposant

lo dit pare d’ella deposant era cathalà e era de la dita ciutat; e que encara hi ha una germana sua, que stà al carrer de las Molas, mas no sap ella deposant com se ha nom.

Interrogada si ella deposant nasch en la casa del dit en Ffrancesch de Conomines. E dix que no·s sap, bé que hi és nudrida fins poch temps ha, a ançà que lo dit honrat en Ffrancesch de Conomines la vené a l’honrat Bernardó Calopa, ab lo qual ella deposant stech dues nits e un dia. E tantost lo dit honrat en Bernardó Calopa la donà/ a vendre a·n Venrell, corrador de Barchelona. E ella deposant plorave stant en poder del dit Venrell corredor, dient e al·legant que ella deposant era francha e filla de grega. E lo dit Venrell dehie a ella depoant que callàs; e més dehie a las gents a qui ella deposant ho dehie que no la crequessen, que ella deposant era tartra. E de fet ella deposant s’en volie anar al Primogènit per demanar la franquesa; e lo dit Venrell li dehie a ella deposant que no hi anàs, que si ho fahie que penjarien ella deposant, axí com penjaren la sclava d’en Bastida. E tots dies la dona muller del dit honrat en Ffrancesch de Conomines tremetie a dir al dit Venrell si havie venuda ella deposant. E en açò en Johan Boní, mercader ciutadà de Barchelona, comprà ella deposant, e tantost la volie trametra ab un laüt per mar en la ciutat de València. E ella deposant plorave e dehie que verament no y irie, que francha era e filla de grega. E lo dit Johan Boní dehie a ella deposant: “Calla no digues res, que tant te val ésser tartra com gre/ga, que no seràs scalva, que ab madona mara seràs que·t tendrà axí com a filla”. E encara ab tot axò ella deposant no volie anar a mar, sinó que la amoxaren; e una dona que anave en València, amoxant ella deposant, amanà ella desposant a la barcha, e meteren-la dins. E ella deposant tots temps plorave. E lo patró de la barcha, e los altres que en la dita barcha eren, dehien a ella deposant perquè plorave, e ella deposant dehie que per çò com la se’n menaven per sclava e per tartra, e ella deposant és francha e filla de grega; e axí la se’n menaren en la vila del Castell de Ciges, del bisbat de Barchelona. E ella deposant com fo en la dita vila se avisà que demanàs franquesa; e de fet la demanà, pus en la dita ciutat de Barchelona no la podia demanar. E requer que per amor de Déu, ella no sia/ treta de la dita vila, fins ella deposant haje sa franquesa.

Interrogada qui pot saber en aquestas cosas: çò és que la dita Maria, mara d’ella deposant, fos grega, ne en la franquesa sua. Dix que un hom apuntador apel·lat Gibert, qui stà aprés la casa del dit honrat en Ffrancesch de Conomines, qui fo testimoni en la dita carta de la franquesa; e lo dit senyor qui stà al carrer dels Mirayers, e lo dit en Rovire, e madona d’en Duran qui stà al carrer de Muncada [Barcelona], e madona d’en Ramon Desplà, e lo molt honrat en Ramon Desplà, diputat e madona d’en Rochacrespa e molts d’altres

Fuit sibi lectum et perseveravit.

1 Divendres 25 d’agost de l’any de 1413, va jurar i declarar els testimonis següents:

2 Aquesta frase vindria a dir que li va ser llegit i va ratificar-se en el que havia declarat. És una fórmula que es feia servir cada vegada que acabava la declaració un testimoni.

3 Volent paraula interliniada, creiem que no té cap sentit aquí.