Topònims i antropònims

S’ha de tenir en compte que els noms propis d’origen no llatí presenten incoherències en la seva adaptació a la llengua llatina, donat que no existeixen normes per a fer-ho i els escribes els llatinitzen segons el seu enteniment. És per això que de vegades presenten divergències a la grafia o segueixen declinacions diferents o bé es fan invariables fins i tot a un mateix document. Ex.: Ermessendis al document 1, davant Ermesendis al document 3; Riquilda/Richilda (1a decl.) davant Riquildes/Richildes (3a decl. o indecl.).

D’altra banda, en altres casos, si l’escriba no pot o no vol (per una major exactitud) adaptar el nom a la fonètica llatina, el pot deixar simplement en català.

Per tant, no és sinó observant el mateix topònim o antropònim al text com podrem saber si està declinat o no i, al primer cas, per quina declinació.