Documento sin título

Conjugació perifràstica

Aquesta conjugació té el nom de perifràstica perquè es forma mitjançant el participi futur del verb que volem conjugar i el verb sum, que es posa en el mode, temps i persona que calgui. Té una veu activa i una passiva.

La perifràstica activa es forma amb el participi futur actiu (-urus, -ura, -urum) del verb que conjuguem i el verb sum, que actua com a auxiliar.

Així, per exemple, amb el verb facio, tindrem:

Imperfet (havia de fer)
facturus/-a/-um
sum eram
facturus/-a/-um
eras
facturus/-a/-um
erat
facturi, -ea, -a
erasmus
facturi, -ea, -a
eratis
facturi, -ea, -a
erant
Present d’indicatiu (he de fer
facturus/-a/-um
sum
facturus/-a/-um
es
facturus/-a/-um
est
facturi, -ea, -a
sumus
facturi, -ea, -a
estis
facturi, -ea, -a
sunt

 

 

 

 

 

 

Pel que fa a la perifràstica passiva, es forma amb el participi futur passiu o gerundiu (-ndus, -nda, -ndum) més la forma corresponent del verb sum. Així, amb el verb eligo:

Futur imperf. d’indicatiu
(hauré de ser elegit)

eligendus, -a, -um
ero
eligendus, -a, -um
eris
eligendus, -a, -um
erit
eligendi, -ea, -a
erimus
eligendi, -ea, -a
eritis
eligendi, -ea, -a
erunt
Present de subjuntiu
(hagi de ser elegit)
eligendus, -a, -um
sim
eligendus, -a, -um
sis
eligendus, -a, -um
sit
eligendi, -ea, -a
simus
eligendi, -ea, -a
sitis
eligendi, -ea, -a
sint

 

 

 

 

 

 

I així successivament, segons les formes del verb sum.

1. Aquesta conjugació té diversos matisos que s’hauran de precisar segons el context, però, en general, indica que la acció futura té un matis d’obligació, destí, necessitat, o bé intenció, disposició o desig, o també imminència, futur immediat. Per això es tradueix per perífrasis com: haver de, tenir la intenció o el propòsit de, estar a punt de, o equivalents.