Any de l'Encarnació (estil Florentí) Festa fixa que celebra l’Església el 25 de març i que donà lloc a un estil cronològic molt utilitzat a l’Edat Mitjana. S’expressa en els documents de la següent manera:
Existeixen dos càlculs diferents:
Utilitzat a Florència i bona part de la Toscana (on va estar en ús fins a l’any 1749) i per alguns papes del segle XIII (tot i que a Roma l’estil més utilitzat fou el de la Nativitat). L’usaren també a la cancelleria carolíngia i va persistir a les regions més meridionals de l’Imperi, d'on passà als comtats catalans. El Concili de Tarragona de 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya s'utilitzés aquest estil (tot i que apareix en la documentació molt abans, però no d’una manera constant). De Catalunya va passar a Mallorca, al Regne de Valencià i als països mediterranis conquerits posteriorment. Per decret de les Corts de Perpinyà de 16 de desembre de 1350 aquesta cronologia va ser abandonada a Catalunya i a Aragó. Al Regne de Valencià va perdurar fins l’any 1358. A Alemanya s'utilitzà a Colònia (Nord-Westfàlia) i a Trèveris (Renània-Palatinat). Segons aquest càlcul, el punt de partida és el 25 de març posterior a l’1 de gener de l’any 1 de l’era cristiana, és a dir, no es compten els mesos de gener i febrer i els 24 dies de març, el que significa que entre l’1 de gener i el 24 de març, ambdós inclosos, l’any no és coincident amb l’estil modern o era cristiana. Tota data compresa dintre d'aquests 2 mesos i 24 dies haurà d'augmentar en una unitat per relacionar-la amb l'era cristiana. 25 març de l’any 1 dC -24 de març de l’any 2 dC
a.―1 de gener a 24 de març de l’any 1 (NO ES TINGUEREN EN COMPTE)
b i c.― 25 de març de l’any 1 a 24 de març de l’any 2 (els dies compresos entre l’1 de gener i el 24 de març de l’any 2, ambdós inclosos, es comptem com any 1. PER REDUIR-LO A L’ERA CRISTIANA CALDRÀ SUMAR UNA UNITAT A L’ANY QUE DIU EL DOCUMENT, SI AQUEST DOCUMENT ESTÀ DATAT DINTRE D’AQUESTS DOS MESOS I 24 DIES)
d.― el 25 de març de l’any 2 després de Crist comença l’any 2
S'utilitzà a Pisa i a algunes ciutats de la Toscana (Pistoia i Siena entre altres). També s’utilitzà a la Cancelleria Pontifícia durant el pontificat d'alguns papes del segle XIII. El càlcul pisà és menys utilitzat, però més lògic, ja que fa començar l'any de l'era cristiana en l'Encarnació que precedeix al naixement de Crist. Segons aquest càlcul, l’ANY COMENÇA EL 25 DE MARÇ ANTERIOR A LA NATIVITAT (25 de març de l’any 1 aC). Per tant, s'avança un any sencer al càlcul florentí i 9 mesos i 7 dies a l'era cristiana. En aquest cas, en dates posteriors al 25 de març, i entre el 25 de març i el 31 de desembre, va avançat al nostre còmput. A tota data compresa dintre d’aquests 9 mesos i 7 dies se li HAURÀ DE RESTAR UNA UNITAT per relacionar-la amb l’era cristiana, en canvi, tota data compresa entre l’1 de gener i el 24 de març, ambdós inclosos, és coincident amb l’estil modern. 25 de març de l’any 1 aC – 24 de març de l’any 1 dC
a.―1 de gener a 24 de març de l’any 1 abans Crist (NO ES TENEN EN COMPTE) |
||||||||||||||||||