Des del punt de vista del materialisme històric

El materialisme històric defensa l'existència d'una realitat fora de l'investigador tot i que reconeix que les circumstàncies que envolten a l’investigador, influeixen en la seva feina. La cultura material s’entén com un indicador de les condicions materials de vida d'un col·lectiu.

Els objectes en informen sobre els processos de producció i els àmbits d'ús i ens permeten veure quines eren les condicions materials de vida d'un determinat col·lectiu.

Des d’aquest punt de vista, l’arqueologia té com a objectiu proposar representacions coherents que puguin ser validades a partir d’un suport empíric per tal d’explicar el significat històric, la naturalesa, les propietats i la presència dels materials arqueològics.

Es considera que en l'acció de produir un objecte hi intervé l'ésser humà i la natura, en la mesura que un selecciona la matèria primera i la transforma i que aquesta matèria existeix en l'entorn natural.

Els objectes tenen una part que és analitzable des de les ciències més empíriques (biologia, geologia...) i una altra part, que és la que ens interessa com a historiadors, que fa referència al seu aprofitament i benefici per part dels col·lectius humans que els generen. Els objectes en informen sobre els processos de producció i els àmbits d'ús i ens permeten veure quines eren les condicions materials de vida d'una determinada societat.

Els plantejaments del materialisme històric tenen una dimensió social. Les contradiccions i les tensions que es produeixen entre els diferents grups que conformen una societat, són el punt central de la seva recerca.

La seva vocació sempre està encarada a l'explicació del present i a la millora del futur, només en aquest marc té sentit estudiar el passat. El presentisme actual es veu com la causa principal de la crisi de la història. El seu punt més feble resideix en els seus límits i la seva incapacitat de transformar el futur.