Introducció

Des del col·leccionisme més tradicional fins a l’arqueologia postprocessual, la visió, l’ús i la interpretació que s’ha fet de la cultura material, ha variat molt. Pel què fa a l’arqueologia històrica, i en concret de l’arqueologia medieval, els avenços en la metodologia i en les tècniques analítiques, ens ha permès superar visions excessivament centrades en el culte a l’objecte i enfocar aquesta disciplina cap a visions de conjunt en les que el més important és la contextualització i la interpretació.

Procés d’excavació del jaciment islàmic de Pla d’Almatà (Balaguer – La Noguera). (Arxiu Solà-Sancho)

L’arqueologia ha deixat de ser una disciplina basada en la troballa d’objectes, com més preciosos millor, per a convertir-se en un mètode per a apropar-nos a les actuacions realitzades per aquells que visqueren en èpoques passades. L’objectiu de l’arqueologia és identificar accions i ubicar-les en la seva cronologia corresponent a partir de les restes materials que han pervingut fins els nostres dies, independentment de que aquestes restes es trobin sota o sobre el nivell del terra, sota o sobre la “cota 0”. En l’àmbit teòric l’arqueologia ha evolucionat molt i, ara com ara, podem establir quatre línies diferenciades que plantegen formes diferents d’interpretar el registre arqueològic:

Arqueologia tradicional

Nova Arqueologia o arqueologia processual

Arqueologia postprocessual

L’arqueologia dins del materialisme històric