Recerca cartogràfica i fotografia aèria

Si ens limitem a excavar un jaciment i no coneixem el seu entorn, correm el risc de no arribar a entendre com s’organitzava la vida en aquell lloc. És per a això que cal mirar-se i remirar-se la cartografia a diferents escales, identificar topònims i comparar-los amb els recollits en la bibliografia i la documentació, entendre el relleu del lloc i fer-se una idea de les seves característiques ambientals (cobertura vegetal, geologia, usos del sòl..) així com de les vies de comunicació principals i també dels camins de muntanya, passos i colls, pendents i desnivells, i de tot allò que ens pugui ajudar a identificar-nos amb un territori i amb un entorn natural amb un determinat grau d’antropització.

La fotografia aèria ens aporta un altre tipus d’informació que podem contrastar amb la cartogràfica. Hi veien els camps de conreu i les zones de pastura, les vies de comunicació antigues i modernes i com es relacionen amb altres elements del paisatge, visualitzem solanes i obagues, llocs d’hàbitat encara vius i altres ja abandonats i altres elements que ens ajudaran en la nostra recerca.

Vista aèria del jaciment de Els Altimiris (St. Esteve de la Sarga – Pallars Jussà).
El treball cartogràfic i amb fotografia aèria resulta molt útil per a ubicar correctament
el jaciment en el seu entorn. (Arxiu Solà-Sancho)

Certament el treball amb cartografia i fotografia aèria requereix d’una certa pràctica i caldrà tornar a revisar aquestes fonts d’informació a mesura que avancem en la recerca i puguem establir un veritable diàleg amb les fonts.