Sistemes de registre Per tal de recollir tota la informació que genera una intervenció arqueològica de forma sistemàtica, disposem de diferents sistemes de registre; des del diari d’excavació fins al sistema de fitxes proposat per Harris passant pel sistema de registre en talles proposat per Laplace. Aquest darrer és el més utilitzat en excavacions prehistòriques en les que el principi metodològic fonamental no és l’estratigràfic. Per a l’arqueologia medieval, igual que per les d’època antiga i protohistòrica, el sistema de registre que disposa d’un major consens és el que ens proposa Harris. Es tracta d’un sistema basat en les fitxes de registre de cada una de les UE en les que s’especifiquen les característiques de la Unitat Estratigràfica (color, textura, duresa...), les mesures X, Y i Z (coordenades horitzontals i de profunditat), els materials que conté, i les relacions físiques que manté amb les altres UE. Es pot completar la fitxa amb dades sobre cronologies absolutes aportades pels materials, primeres propostes d’interpretació de les UE i observacions diverses. Aquest sistema de fitxes es completa amb un aparell gràfic format per plantes successives de cada estrat i un registre fotogràfic, actualment gairebé sempre digital. Una vegada completada la campanya, les dades contingudes en les fitxes i en les plantes, permeten dibuixar seccions i construir l’esquema on es visualitzen les relacions entre les UE i que anomenem matrix. El sistema preveu l’existència d’interestrats (zones de contacte entre els estrats que poden ser indicadors d’una determinada acció en el temps) i d’elements interfacials o negatius (com per exemple el tall de la roca per construir una tomba). Aquests elements també són objecte de registre en les fitxes corresponents com a UE a considerar i tenen el seu lloc en la seqüència. La proposta de Harris és molt clara des d’un punt de vista teòric, però cal ser prou flexible amb el mètode per tal que aquest no s’acabi convertint en l’objectiu principal de la recerca. Per altra banda cada jaciment imposa unes necessitats metodològiques específiques i sovint cal adaptar el sistema a les seves característiques.
|