Recollida de mostres

La recollida de mostres de sediments resulta convenient i especialment interessant quan es preveu sotmetre-les a analítiques precises amb un objectiu concret. Si no és així, la feina de mostreig resultarà una tasca inútil.

El primer que cal plantejar-se, doncs, és la raó per la qual es prenen mostres i amb quin objectiu: a quines qüestions volem trobar resposta i si aquesta pot sorgir d’una determinada tipologia d’anàlisis. En segon lloc, cal disposar de l’assessorament dels analistes que treballaran amb les nostres mostres, per tal de prendre-les i conservar-les de la forma correcte, segons les seves indicacions. No és el mateix prendre mostres de sediments per analitzar-los mitjançant tècniques de làmina fina que per fer una anàlisis de pol·len, per exemple. Per altra banda, determinades pràctiques arqueològiques habituals, poden tenir uns efectes nefastos sobre determinades restes. Un exemple seria el costum de raspar amb el paletí una superfície, la qual cosa provoca la destrucció total de les restes carbonitzades de llavors, fent impossible la seva recuperació i posterior anàlisis. Cal, doncs, informar-se i seguir les indicacions dels especialistes.

Com qualsevol altre material, les mostres han de guardar-se convenientment amb el tipus d’embalatge que ens proposin els especialistes, i han d’estar convenientment identificades amb el nom del jaciment, la campanya i la unitat estratigràfica corresponent.

Recollida de mostres de les carboneres de l’Obaga Gran. (Arxiu Solà-Sancho)