Control de materials

Els materials que localitzem en una determinada UE, s’han de considerar com un conjunt que, potencialment, ens pot aportar les dades necessàries per a establir cronologies o datacions absolutes. Aquestes seran més o menys precises en la mesura que el conjunt de materials presenti característiques pròpies d’una determinada cronologia.

Fitxa de control de material emprada en diverses intervencions arqueològiques. (Autora: M. Sancho)

Si només considerem el material com a element de datació, serà suficient guardar totes les peces en una mateixa bossa, marcada amb el nom del jaciment, la campanya d’excavacions i la UE corresponent. Aquest plantejament, que pot adequar-se perfectament a nivells d’enderroc, de reompliments o superficials, es queda curt quan ens trobem amb una UE d’ocupació. En aquests casos pot resultar interessant disposar d’un registre gràfic que reculli la dispersió en planta del material. Això ens permetrà visualitzar l’organització d’un determinat espai i els diferents usos que podria tenir. L’arqueòleg haurà de decidir en quins estrats es procedeix a marcar el material en planta a partir de les seves coordenades (X, Y i Z), si es fa només amb determinades peces o amb tots els fragments que apareixen en una UE. Gràcies a aquest control en planta, que Harris no contempla, s’ha pogut determinar, per exemple, que darrera d’una porta s’hi penjava la roba pels ornaments trobats just en el racó de darrera la porta, o bé que en un altre racó de l’estança s’hi guardaven eines pel treball agrícola.

Per tot això, cal preveure tant el control del conjunt del material d’una UE com el registre i marcatge d’aquelles peces que es vulguin diferenciar i singularitzar d’una determinada unitat estratigràfica.