Els usos de l’escriptura a l’Alta Edat Mitjana

A partir del final de l’Imperi Romà la Història de l’Escriptura pren uns camins diferents dels que havia seguint en els segles anteriors. Ja s’ha apuntat que, a nivell morfològic, la grafia canviarà progressivament per a esdevenir el que hem anomenat les escriptures precarolines. Però cal considerar encara els elements socials que aporten altres dades a l’estudi de l’escriptura en els segles de transició entre l’Imperi Romà i la implantació de l’escriptura carolina.

S’observa una caiguda en la producció documental i també en la producció librària. El dret consuetudinari, oral, dels pobles germànics arribats a l’Imperi fa que no hi hagi tanta necessitat d’escriure les decisions del poder reial o d’escriure els contractes entre privats. Els productes escrits es veuran restringits als àmbits de l’Administració de cada un dels regnes presentats, i també en les oficines episcopals  que cada vegada van agafant més poder. Són les cancelleries, moltes d’elles regides per scriptores , lletrats que saben de lleis i que aplicaran les fórmules del dret en els documents públics, però també es dedicaran a la redacció de documentació privada. Al costat d’aquests escrivans hi ha també notarii, lletrats que redacten els documents en les seus episcopals i que donaran nom, en segles posteriors i després d’una llarga evolució, als notaris públics baixmedievals. La producció librària es tanca dins dels monestirs i, en casos molt puntuals, en les seus episcopals. Entorn d’aquestes institucions hi ha escoles en les que el clergat aprèn els rudiments de la litúrgia i la doctrina cristiana, i també hi ha els scriptoria on es copien llibres per a ús dels propis centres monàstics o episcopals.

Fora d’aquests àmbits l’ús de l’escriptura és mínim ja que les necessitats d’escriure, i llegir, pràcticament no existeixen. Els camperols es dirigeixen als monestirs o a les parròquies rurals on monjos o clergues escassament alfabetitzats redacten els contractes a petició dels compareixents. Així es fa constar en els documents quan aquests escrivans gairebé improvisats inclouen en les seves subscripcions l’expressió rogatus. Al costat de les signatures dels scriptores apareixen les dels atorgants i testimonis, acompanyades del signum, i en comptadíssimes ocasions, es poden considerar que són autògrafes. A partir de l’estudi d’aquestes subscripcions es pot determinar que l’ús de l’escriptura i el nivell d’alfabetització de certes classes socials és gairebé nul.