L’escriptura a la Península Ibèrica (segles VI/ VIII-XII) 

A finals del segle V es produeix l’entrada del poble visigòtic a la Península Ibèrica i al segle VI es forma el regne visigòtic d’Hispània. El període de durada arribarà fins l’arribada dels àrabs a partir de principis del segle VIII.

Els visigòtics utilitzen ja en aquells moments l’escriptura que anomenen ulfiliana (el nom procedeix del bisbe arrià Wulfila, † 382). És una escriptura que inclou grafies gregues, llatines i rúniques. A finals del segle VI, un cop els visigòtics ja han pogut copsar la superioritat cultural dels hispano-romans, s’adopten progressivament les grafies romanes.

Així doncs, s’inicia un primer període que abraça els segles VI i VII en el que s’utilitza l’escriptura capital, la uncial, la semiuncial i la minúscula cursiva. Hi ha testimonis escrits d’aquesta darrera en marbre, però també en pissarra i alguns pergamins. Les seves característiques són similars a les de la minúscula cursiva, tot i que en els documents escrits en pissarra adopta un aspecte peculiar degut a la duresa del suport: absència de lligadures, traçat angulós, verticalitat i una lleugera inclinació a l’esquerra.

Visigòtica rodona Visigòtica cursiva

Posteriorment s’enceta un segon període (segles VIII-XII) que presenta més abundància de testimonis escrits a partir dels quals hom observa dues variants gràfiques. Per un costat hi ha l’escriptura visigòtica rodona, bastant cal·ligràfica.

Visigotica rodona

Aquesta s’utiliza en la redacció de còdexs, del qualn’és un bon exemple l’anomenat Oracional de Verona redactat a la seu episcopal de Tàrraco vers l’any 731. L’altra variant és la visigòtica cursiva, utilitzada per a la redacció de documents
i que presenta unes formes més evolucionades
respecte la rodona. Per exemple, presenta més
lligadures i enllaços i una cursivitat més gran que
l’anterior model.

L’escriptura visigòtica perdura en el seu ús als regnes de Castella i Lleó fins al segle XII, en que és substituïda per la carolina i, ràpidament per l’escriptura gòtica. A  Navarra i  a Aragó la visigòtica es manté vigent fins a finals del segle XI, moment en que s’inicia la transició gràfica vers la carolina que s’implanta definitivament a mitjans del segle XII.  Per contra, als comtats de la Marca Hispànica, la visigòtica deixa pas a l’escriptura carolina al llarg del segle  IX.