Astur-lleonés

S’estenia per l’antic regne de Lleó (menys la zona del gallec-portugués), i va arribar a parlar-se des d’Astúries fins a Badajoz.

Donat que el nucli primitiu del regne va ser Astúries, el dialecte asturià és el que ocupa aquesta àrea primitiva, La romanització es va fer des de la província de la Gallaecia, el que determina la existència de similituds lingüístiques entre el gallec i l’asturià.

Quan es varen reconquerir zones del sud i la capital es va traslladar d’Oviedo a Lleó, a principis del segle X, el centre de la zona de repoblació, la zona asturiana va quedar aïllada darrera les muntanyes, trets conservadors respecte a la llengua lleonesa de la zona de repoblació.

En aquesta zona lleonesa, com que va ser repoblada per gents diverses (gallecs, asturians, i mossàrabs, fonamentalment), la llengua és més innovadora i te trets de totes aquestes gents.

Les peregrinacions dels “francs” a Compostela (el Camí francès ja s’usava al s. XI) varen fer que des del XI entressin bastants provençalismes sobre tot al lèxic.

Els documents en astur-lleonés daten del XII.

Especialment per l’est va anar perdent extensió per l’avenç del castellà debut a l’expansió política castellana.