Liber feudorum maior A finals del segle xii la producció de cartorals a la corona catalano-aragonesa va arribar a l’escrivania reial. La preocupació d’Alfonso el Cast pels seus fons documentals i per la seva organització el portà a encarregar a Ramon de Caldes, degà de la catedral de Barcelona i escrivà major, que ordenés i copiés, en un cartoral, gairebé un miler de documents. En aquesta tasca compilatòria hi va intervenir, també, l’escrivà reial Ramon de Sitges. Es tracta de 951 escriptures seleccionades pel seu caràcter polític i feudal entre les guardades a l’Arxiu Reial. Aquest conjunt de documents, reunits originàriament en dos grans còdexs, va rebre el nom de Liber feudorum mayor. Actualment només se’n conserven 88 folis, però els Libri van ser reconstruïts a partir de còpies disperses en una edició del segle XX (F. Miquel). El volum porta el número 1 en la numeració dels registres de la cancelleria reial. Sembla que la compilació va ser acabada el 1192 (A.M. Mundó). El Liber feudorum maior ha estat considerat com un exemple representatiu d’un sistema arxivístic avançat i en certa manera com el precursor dels registres de cancelleria, i el seu compilador, Ramon de Caldes, encara que en un sentit poc estricte, com el primer gran arxiver de la Corona Catalano-Aragonesa per la seva tasca organitzativa i codificadora. Prèviament a l’elaboració del Liber feudorum maior, Ramon de Caldes havia intervingut en l’organització dels comptes financers de la corona redactant els anomenats Libri domini regis. El terme registre resulta equívoc si s’ha d’aplicar a aquests cartorals i a aquestes activitats comptables. El còdex de tipus financer (Libri domini regis) i el protoregistre (Liber feudorum maior) -que ràpidament s’estendran de Portugal a Sicília i cap al nort de França i Anglaterra- ens mostren el camí a seguir a finals del segle XII. Caldrà esperar, però, fins mitjan segle XIII perquè aparegui el registre tècnic on es copiaran les escriptures reials en curs, segons una pauta sistemàtica i seguint uns passos programats que s’aniran perfeccionant al llarg del segle XIV. En contraposició al Liber feudorum Maior, hi ha un Liber feudorum forma minoris. Existeix també un Liber feudorum Ceritanie. |