Taula de tradició

Per designar els diferents exemplars d’un document, és a dir, el o els originals i les còpies, ens servirem de les lletres majúscules de l’alfabet llatí en negreta. Reservarem la lletra A per a l’original, al qual dedicarem el primer paràgraf de la taula de la tradició.

En la descripció indicarem:

La ciutat, l’arxiu o biblioteca on es conserva, la signatura i, entre parèntesi, les dimensions en mil·límetres (alçada per amplada)

• La indicació del/s segell/s referida a la forma d’aposició, matèria, color i dimensions (la lectura del segell es pot posar en nota o al final de la transcripció del text)

• La referència a l’estat de conservació del document

• En les cartes partides indicarem la forma de partició i la divisa (cyrographum, carta partida per ABC).

• Les notes dorsals o marginals i la seva data aproximada.

Tots aquests elements no tenen perquè aparèixer sempre junts (primer exemple).

Es pot donar el cas que no disposem de l’original, però, tot i no disposar-ne, tenim coneixement de la seva existència anterior en un arxiu o biblioteca i sabem la signatura que tenia. Aquests dos supòsits caldrà indicar-los (segon exemple).

Si disposem d'originals diversos amb la mateixa data, els designarem, igualment, amb la lletra A, tot indicant amb un número en exponent els diferents exemplars d’aquest original (A1, A2, A3 ...). Cada exemplar anirà separat del precedent per punt i a cap o per mitjà d’un punt i guió (. -). Indicarem amb un asterisc (*) l’exemplar que seguim per fer la transcripció (tercer exemple).

Si es tracta d'originals múltiples (moltes vegades amb dates diferents) caldrà considerar-los com documents diferents.

A continuació de l’original es mencionaran la còpia o còpies, en cas d’existència. Si no disposem d'original o aquest presenta un estat de conservació deficient, les còpies esdevenen importants en tant que a partir d'elles serà possible donar un text proper a l'original perdut o no localitzat o en mal estat de conservació.

Per designar les còpies utilitzarem les lletres majúscules de l’alfabet llatí en negreta, tenint en compte que hem reservat la lletra A per a l’original. Les còpies es faran constar en la taula separant-les de l’original i entre elles mateixes, en cas d’existència de vàries, per punt i a cap o per mitjà d’un punt i guió (. -). Si és possible, en les diferents còpies indicarem quina ha estat la font que s’ha seguit, és a dir, si la còpia ho és de l’original o d’una altra còpia (quart exemple). 

Si ho considerem convenient utilitzarem la lletra R per indicar les còpies conservades en un registre.

Les minutes d'un original les indicarem amb la lletra alfa (α) del l'alfabet grec, també en negreta.

En paràgraf a part, indicarem les edicions que s’han fet del text que publiquem. Les diferents edicions s'indicaran per ordre cronològic i per mitjà de les lletres minúscules de l’alfabet llatí en negreta (a, b, c ...). Tenint en compte que tot treball ha de presentar la relació bibliogràfica completa, les diferents edicions d'un text les indicarem abreviades, sense deixar d'indicar, si és possible, la font que ha seguit cada editor (cinquè exemple).

És important, doncs, que la taula de tradició sigui el més completa possible (exemple complet).