Tradició documental

Acabament d’un procés amb un pronunciament que eximeix de tota condemna pecuniària o punitiva al demandant o acusat.

Declaració de dues o més persones en el procés penal, alhora i ne presència mútua, per tal d’aclarir entre elles les contradiccions de les anteriors declaracions.

Acció d’invocar en un procés judicial, en un procediment administratiu o en un conflicte d’interessos unfet o un raonament jurídic en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.

Recurs judicial que la part que no està d’acord amb la decisió d’un jutge, presenta davant un jutge o tribunal superior per tal que aquest resolgui de nou sobre l’afer.

Anotació presa per redactar, després, un document. Les aprísies, generalment, eren consignades després en un llibre. Vegeu Liber aprisiarum.

Obres dels mestres de notaris italians (Rainer de Perugia, Salatiel i Rolandino).

1. Conjunt orgànic de documents acumulats, generat i produïts per una persona o per una institució com a resultat de l’activitat pròpia o aliena. - 2. Lloc on es conserven els documents.

Conjunt de diligències (declaracions, informes, investigacions etc.) entorn d’un presumpte delicte, que són comunicades a l’autoritat judicial.

Sinònim de Cartoral (Lleó, Castella i Navarra). El terme fa referència, també, a la pell utilitzada en l’enquadernació.

Oficial que dirigeix la cancelleria i es preocupa de la redacció dels documents, emet documents motu proprio, subscriu els actes de cancelleria, presideix les deliberacions del consell reial i imposa disciplina als escrivans i altre personal que està al seu càrrec.

Òrgan del govern d’un estat, una institució d’administració pública, de vegades una oficina d’una persona jurídica, que s’encarrega de la redacció, l’escripturació i la validació dels documents que li són encarregats per l’autoritat de la qual depèn.

1. Recull de reconeixements, generalment en registre i eventualment en rotlle, que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que té en domini útil. - 2. Terme utilitzat a Catalunya per designar els llibres notarials que recullen la redacció completa dels contractes autoritzats per un notari.

El primer d’un grup de documents, de contingut idèntic i enviats a diferents persones, que s’enregistra íntegrament, tot imitant la forma de l’original en pergamí.

Document elaborat en dos exemplars (de vegades més) de tenor idèntic sobre una mateixa fulla de pergamí, on cadascun dels elements era separat en ser tallada per mitjà d’un traç ondulat o en zig-zag (llatí: cyrographum). Normalment el tall es practicava a través de la divisa o llegenda, una o més paraules escrites entre els exemplars, com el mot llatí cyrographum o una invocació religiosa. Sovint s’han utilitzat per a aquesta divisa les lletres ABC.

Del llatí c(h)artularium, és un recull de còpies de documents fets per una persona física o moral que en un volum o varis, rarament en rotlle, transcriu o fa transcriure, íntegrament o en extracte, els títols relatius als seus drets i els documents referents a la seva història o a la seva administració per tal d’assegurar la seva conservació i facilitar la seva consulta.

Esborrany, en un troç de paper o pergamí, per preparar la redacció d'un document.

Llibre manuscrit format amb fulls plegats en dos i reunits en un o més quaderns cosits amb fil al llarg del plec.

Còpia que porta elements de validació destinats a donar-li plena validesa jurídica. Vegeu Còpia notarial o trasllat i Vidimus.

Aquella que fa el mateix autor de l'original autògraf, és a dir, una transcripció de pròpia mà.

Aquella en la qual el seu autor s’esforça per reproduir materialment l’escriptura en tot o en part, i la disposició textual d’un original anterior, especialment alguns dels seus elements (caràcters especials, subscripcions y elements figurats com el monograma, la rota, etc.).

Aquella transcripció certificada i avalada per la subscripció i signe d’un notari que dóna fe pública del seu contingut i de la seva legitimitat, juntament amb les signatures d’almenys dos notaris com a testimonis i de l’autoritat judicial que dóna el seu vist-i-plau a la seva realització.

Manifestació feta sota juramentdavantun jutge o tribunal en n plet civil o una causa criminal sobre un fet.

Petició que una de les parts manté en un judici.- Escrit presentat davant el jutge per iniciar un plet.

Acte mitjançant el qual aquell qui ha presenciat la perpetració d’un delicte o que en té coneixement, ho notifica a l’autoritat judicial. Pot ser feta de paraula o per escrit.

Nota en un procés civil, criminal o administratiu, acreditativa de l’execució d’un acord.

Sistema seguit, entre altres, pels notaris de la corona catalano-aragonesa a partir de la primera meitat del segle XIV en el que, en dos llibres diferents, guardaven memòria dels actes i contractes que autoritzaven. Cadascun dels llibres rebia un redactat diferent, de més abreviat a menys.

Escrit on es consigna la realització d’un acte jurídic, o l’existència d’un fet jurídic, o fins i tot, eventualment, un fet qualsevol, sempre que estigui redactat en una determinada forma susceptible de donar-li plena validesa

Forma d’enregistrar en què apareix la intitulació incompleta (en general només el nom de rei) i hi manca la relació de testimonis. És, també, una de les formes més característiques dels registres de la cancelleria catalano-aragonesa.

Forma d’enregistrar en què, generalment, es fa constar la data i una explicació molt sumària del fet documentat. En general, aquest sistema s’usa per als documents secrets.

Forma d’enregistrar en que s’entra directament en el text. És la més característica i constitueix el volum més important dels documents registrats a la cancelleria catalano-aragonesa.

Forma d’enregistrar en què es copia íntegrament el primer d’un grup de document dirigits a diversos titulars i per a la resta es copia el nom y el títol dels destinataris, tot precedint-los de la fórmula o fórmules: Similes missimus infrasciptis..., Simul fuit missa..., Simul et sub eadem data fuit facta ...

Forma d’enregistrar en què es copien íntegrament els documents. Si bé es pot tractar d’un cas aïllat, en general, aquesta forma respon a l’enregistrament d’un grup de documents dirigits a varis particulars, amb contingut idèntic, el primer dels quals es registra íntegrament, tot imitant la forma de l’original en pergamí, i rep el nom de carta maioris, mentre que la resta s’enregistren sense els testimonis ni la referència a la validació, que se supleixen per la indicació cum ut supra in carta maioris.

Preposició llatina d’ablatiu que s’utilitza en la taula de la tradició documental per indicar l’exemplar que s’ha seguit per elaborar les diferents còpies o l’exemplar a partir del qual un editor ha fet la transcripció.

Escrit en que consten les preguntes que es fan als testimonis i als delats en un judici.

Element que dóna a conèixer el nom de l’autor del document, el seu títol o títols i la seva qualitat.

Acció per la qual es dóna l’ordre de procedir a fer un document. L’ordre pot ser escrit o verbal i pot ser donat per l’autor de l’acte jurídic o per una persona o institució a qui s’ha confiat la instrucció de l’afer i delegat la decisió, en funció de la seva competència.

Cartoral reial en pergamí. Conté 276 escriptures, dels anys 1128 a 1241, referents al comtat de Cerdanya, moltes d’elles estan també transcrites al Liber feudorum maior.

Cartoral reial en paper de 191 folis. Conté 209 escriptures dels anys 1122 a 1347. Fou fet elaborar per Jaume ii i continuat més tard. Actualment porta el número 287 en la numeració dels registres de la cancelleria catalano-aragonesa.

Cartoral reial en pergamí, originàriament en dos volums. Integrava 951 documents seleccionats pel seu caràcter polític i feudal. Va ser encarregat per Alfonso el Cast a Ramon de Caldes, degà de la catedral de Barcelona i escrivà major. Actualment només se’n conserven 88 folis.

Perduts actualment, sembla que eren redactats pels procuradors designats per intervenir els comptes dels batlles locals i en ells es comptabilitzaven els ordres de pagament i altres obligacions i servien de referència per ajustar els balanços quan els batlles locals liquidaven comptes. No sabem amb quina matèria estaven fets, si pergamí o paper. Ha estat ressaltat que varen ser els primers de la gran sèrie de registres en paper de la Corona d’Aragó.

1. També anomenat volum (llatí: codex), és un conjunt de quaderns o de peces originalment diferents, relligades cinjuntament. - 2. Vegeu Capbreu 2.

Es tracta de tres registres custodiats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (secció cancelleria, sèrie registres, números 5, 6 i 7). Constitueixen un llistat o cadastre de la transferència a particulars de dominis urbans, rústics i industrials que passaren a mans de la corona després de la conquesta. La seva elaboració es va fer sobre la marxa y gairebé sempre amb anotacions molt concretes. Es tracta de llibres administratius, de caràcter estadístic i quantitatiu. Contenen unes 3.000 anotacions i acaben bruscament l’any 1252. És possible que els registres tècnics els haguessin substituït o que s’hagués fet del tot inútil continuar-los o conservar-los. La seva enquadernació actual és del segle XVIII.

Llibre en el qual els notaris prinien nota, de manera molt abreviada, dels trets substancials dels actes i contractes que havien d'autoritzar.

La primera redacció d’un document, en la que el text es pot establir ne varietur de tal manera que pugui servir de matriu per a l’expedició del document i per a eventuals reexpedicions.

Figura formada per lletres disposades segons un disseny més o menys geomètric i que representen un nom o la part d'un nom.

Assentament quasi complet en el llibre notarial dels actes i contractes autoritzats per un notari; en general li manca la clausura del notari.

Persona encarregada de la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i de donar fe del seu contingut. El terme, originàriament, designava aquell que prenia notes i procedia a l’establiment d’un escrit.

Acte per mitjà del qual es comunicade forma oficiala la persona interessada la resolució judicial o administrativa.

Recull legislatiu en el qual Pere el Cerimoniós establí amb precisió les diferents funcions i serveis de la seva cort..

És el document en el qual es consigna per primera vegada, i de forma definitiva, la voluntat de l’autor del document que està destinat a donar fe.

Aquells que, procedint de la voluntat d'un sol autor, tenen varis destinataris i poden ser confeccionats i validats en diferents moments.

Conjunt d’actuacions fetes per esclarir la perpetració d’un delicte i la culpabilitat del qui l’ha comès o dels qui hi han intervingut.

Conjunt d’escriptures autoritzades per un notari durant un any natural (Llei Orgànica del Notariat del 1862, art. 17).

Càrrec que apareix a mitjan segle xiv com a successor del notari regent la cancelleria. Tenia autoritat sobre tot el personal dels notaris, manava registrar les minutes o cartes, revisava i corregia el text dels documents expedits i s’encarregava de la custodia dels segells, excepte del segell secret.

Conjunt d’indicis, signes, documents, etc. Que demostren la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic davant un jutge.

Conjunt de preguntes que les parts proposen, per escrit ,perquè siguin fetes als testimonis, a l’acusat, a l’acusador en un judici.

Informe que la persona legalment designada fa de la substància d’un procés a un jutge, notari o tribunal.

Volum en el que es procedeix a l’enregistrament successiu de documents, de cartes, de comptes.

Els registres de Cancelleria són aquells volums destinats, dins d’una institució d’aquestes característiques, a rebre el text dels documents expedits per ella a mesura que es van expedint o segellant; es procedia a aquesta operació a intervals més o menys regulars.

Sistema utilitzat pels notaris (a Catalunya fins la primera meitat del segle XIV) per guardar memoria dels actes i contractes que havien autoritzat.

Categories intermèdies entre els documents originals i les còpies; les seves característiques els apropen als originals. Vegeu Ampliació o reexpedició, Restauració, Inserció i Confirmació.

Petició, de paraula o per escrit, feta a un notari perquè redacti un document.

Figura de forma circular, pròpia d'algunes cancelleries (cancelleria pontifícia, algunes cancelleries eclesiàstiques, cancelleria normanda a Sicília, cancelleries dels regnes hispànics occidentals), posada al peu d'alguns documents solemnes com un element de solemnitat i de validació.

Conjunt de peces rectangulars de papir o de pergamí unides les unes a continuació de les altres i enrotllades al voltant d’un eix.

Senyal particular i registrat que cada notari dibuixava a mà abans de la signatura que autoritza un document.

És la indicació de tots els estats del document que ens han arribat o dels quals en tenim coneixement.

Successió d’etapes d’un document entre el text tal com l’ha volgut l’autor i ha estat escrit per primera vegada i el que ens ha arribat a nosaltres.

Transposició o còpia del text d'un manuscrit o d'un document amb la intenció d'estudiar-lo o editar-lo.

Sistema seguit pels notaris a partir de finals del segle XV en el que, en tres llibres diferents, guardaven memòria dels actes i contractes que autoritzaven. Cada llibre rebia un redactat diferent, de més abreviat a menys, d'acord amb la mecànica que se seguia a cada notaria.

Cartoral de grans dimensions (llatí: tumulus) que pot presentar certa similitud amb els capbreus. Típics dels regnes hispànics del nord-oest (Galícia i Portugal), també els trobem, esporàdicament, a Andalusia. El terme podria fer referència, també, al sentit d’arxiu donat al propi cartoral.

Oficial que representa i substitueix el canceller. Controla l’aspecte formal i el contingut jurídic dels documents i rep les súpliques o peticions dels particulars per l’obtenció de càrrecs.

Document pel qual una autoritat dóna testimoni, sota el seu segell, d'haver vist un document anterior amb tots els caràcters d'autenticitat, descrivint-ne eventualment els caràcters externs i reproduïnt-ne íntegrament el text sense modificar res. És un document insertat, però diferent a les confirmacions, perquè la seva finalitat no és la renovació jurídica d'un document anterior, sinó únicament una transcripció certificada amb determinades formalitats.