Si per una banda hem classificat les escriptures gòtiques en libràries i documentals, cal pensar que els usos s’adiuen amb aquestes denominacions. Així doncs, per una banda, les escriptures gòtiques utilitzades per als còdexs presenta unes característiques i les utilitzades per als documents unes altres. Però a vegades, com és el cas dels llibres escolàstics i, sobretot, per als anomenats llibres “populars” o de butxaca (Petrucci els anomena libri da bisaccia), les escriptures utilitzades són documentals, cursives, però l’ús que se se’ls hi dóna és librari.

Les escriptures gòtiques són utilitzades en les oficines formades entorn del poder dels monarques europeus i del papat de Roma o en els anys de la cort d’Avinyó.  L’ús és documental, i les seves característiques es mouen dins dels paràmetres de les cursives, amb trets particulars en cada una de les zones. Posant com a exemple el cas de la cancelleria dels monarques catalans trobem que la lletra gòtica es canonitza durant el regnat del rei Jaume I, cap a mitjans del segle XIII. I començarà a evolucionar, per influència de la bastarda francesa, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, un segle després. En un altre apartat es diu que aquesta escriptura pròpia de la cancelleria reial s’anomena “gòtica catalana”, i amb ella s’escriuen tots els documents generats per aquesta oficina. Per sobre de tots destaquen els Registres de Cancelleria, paradigma de l’ús de l’escriptura per a conservar la memòria en l’àmbit del poder; també són un bon exemple de l’ús de l’escriptura gòtica catalana i de la seva evolució.

Aquest escriptura es difon també entre altres oficines de menor entitat, com ara les escrivanies municipals, les corts dels veguers, les notaries o les cancelleries episcopals. Molts dels escrivans presents en aquestes altres institucions procedeixen de la Cancelleria reial o rebien, des del punt de vista gràfic, la seva influència. Per això les característiques gràfiques de les escriptures utilitzades en aquestes institucions són les mateixes que les de l’escriptura de la cancelleria.

Fragment del Manual de Viatges de Berenguer Benet, 1341-1342. (Reproduït per Daniel Duran i Duelt, Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania,1341-1342, Estudi i edició, Barcelona: CSIC-I.Milà i Fontanals, 2002, p. 43).

Un altre àmbit en el que s’utilitza l’escriptura gòtica és el dels mercaders. S’ha dit que els mercaders, la burgesia, configuren un grup social ascendent. I necessiten l’escriptura per a dur a terme les seves activitats i per a controlar els seus negocis. L’escriptura que tenen al seu abast és la gòtica, prenent unes característiques particulars en el cas dels mercaders italians que farà que sigui anomenada escriptura “mercantesca”. El seu nivell de cursivitat és elevat, però els trets no deixen de ser gòtics. Aquestes característiques les podem veure en els llibres de comptes, en la correspondència, en els llibres de compte i raó o els “libri de famiglia” italians, tots productes escrits relacionats amb la feina i els negocis dels mercaders. Però, sobretot els dos darrers exemples, estan relacionats amb la voluntat de deixar constància escrita de la memòria personal i familiar. Són llibres en els que els mercaders aniran anotant els aconteixements personals i familiars que pensen que mereixen ser recordats.

Dins de l’àmbit privat i familiar encara hem de tenir en compte l’ús de l’escriptura per part de les dones. Els casos coneguts són molt concrets, però sabem que portaven els comptes de la casa , ajudaven els seus marits, gestionaven els seus propis negocis o, com en el cas de Christine de Pizane, vivien de l’escriptura.

Fragment del llibre de comptes de Sança Ximenis de Foix i de Cabrera, 1440-1443. (Reproduït a Jordi Andreu et alii (eds.), El Llibre de Comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV, Barcelona: Fundació Noguera, 1992, p. 54).

Christine de Pizan a La ciutat de les dames.