A partir del segle XII es desenvolupà a Europa una escriptura amb unes característiques pròpies que diferia de l’escriptura usada en els segles anteriors. Els humanistes, que van trencar amb aquesta escriptura en favor d’una altra de més clara i que pretenia retornar a l’escriptura carolina, van anomenar-la gòtica. Era una forma de mostrar la seva poca estima vers una escriptura considerada bàrbara.

Els orígens de les grafies gòtiques es troba en l’ús d’un instrument d’escriptura lleugerament diferent: la ploma tindrà un tall diagonal, enlloc de l’horitzontal, habitual en l’escriptura carolina. Cal considerar, però, altres elements que van més enllà dels aspectes físics. Els segles corresponents amb l’anomenada Baixa Edat Mitjana, contenen en el seu sí canvis socials fonamentals, un desenvolupament cultural notable i una evolució de la mentalitat. Tot això configura l’ambient en el que es va donar l’escriptura gòtica com un element més d’aquest llistat però alhora estretament lligat amb els altres.

Aquesta escriptura, amb les seves característiques generals, es va expandir per tot Europa. No obstant, hem de tenir en compte que en els diferents indrets adoptà uns trets que fan que avui en dia haguem de parlar d’escriptures gòtiques, en plural, però individualitzant les diverses variants. Aquestes variants no es restringeixen a espais geogràfics sinó que també cal tenir en compte els diferents usos i els grups socials que accediren a l’escriptura, donant característiques pròpies en molts casos. Totes aquestes escriptures van quedar superades per l’aparició de la humanística, suposant un trencament amb la tradició gòtica, medieval, i donant pas a una estètica que encara perdura en el dia d’avui en el sistema gràfic llatí.