Difusió

Pel que fa a la difusió en parlem diferenciant molt bé dos aspectes. Per una banda la difusió a nivell geogràfic, és a dir, en quins llocs d’Europa arriba aquesta nova escriptura; per una altra, a nivell social, entre quins grups socials s’implanta, la utilitzen i com hi arriba.

Ja s’ha dit que es noten canvis en les grafies carolines escrites en alguns escriptoris britànics i altres centre-europeus. A partir d’aquests centres es va escampant arribant fins i tot a la part meridional de la Península Itàlica, zona que en gran part no havia conegut l’ús de l’escriptura carolina. El monestir de Montecassino, com a centre religiós i cultural més important, va continuar utilitzant l’escriptura beneventana fins el segle XIII, en que fou substituïda per l’escriptura gòtica.

Però tan important és la difusió geogràfica com la social. Un dels canvis més notables que s’experimenten en aquest temps es palesa en l’àmbit cultural i es pot afirmar que la cultura escrita ja no estarà únicament en mans de l’Església. Ara, a més de les escoles monacals i catedralícies, aquestes darreres obligatòries des del III Concili del Laterà de 1179, també hi haurà escoles promogudes per les institucions municipals. I encara els estudis generals com a grans centres d’ensenyament superior. El primer, el de Bolonya, es va fundar ja a l’any 1080, i el van seguir els de París, Salamanca o Lleida, entre altres. Dins d’aquest context escolàstic els llibres deixaran de ser objectes gairebé sagrats per a ser eines de treball i de reflexió, cosa que farà que canviïn el seu aspecte i que el sistema de producció hagi de ser diferent de l’utilitzat en èpoques anteriors. Per això a l’entorn de les universitats, que a l’època reben el nom d’Estudi General, es copiaran llibres pel sistema de la pecia. Aquest sistema permetia obtenir varies còpies d’un mateix exemplar en poc temps, produint-se llibres amb unes característiques que el convertien veritablement en una eina de treball: text disposat en dues columnes, amb grans marges per a incloure els comentaris i les glosses dels mestres. Aquest sistema de producció abaratia molt els costos, tot i que cal considerar encara l’elevat preu dels llibres escolàstics. Per això els estudiants els llogaven, com ho demostren els documents localitzats a l’entorn de l’Estudi General de Bolonya. Aquests llibres, i els estudiants que els compraven o llogaven, van ser un dels elements principals de difusió de la nova escriptura per tot Europa. Si els estudiants anaven a centres tan destacats com Bolonya, París, Montpeller o Salamanca, al tornar als seus llocs d’origen portaven amb ells els nous models de llibres.

Estatuts de l’Estudi General de Lleida, f. 18v.-19: Sobre l’ofici de l’estacioner.
(extret del facsímil del manuscrit de l’Arxiu Capitular de Lleida, ed. a càrrec de Joan Josep Busqueta,
Universitat de Lleida, 2000).

Però un altre factor de difusió de la nova escriptura va ser també l’interès que tenien la burgesia, els petits mercaders, alguns menestrals i petits artesans, per la lectura. Una expansió de l’alfabetització comportava un nivell més elevat d’alfabetisme i, per tant, de familiaritat amb la cultura escrita. La demanda de literatura en vulgar va augmentar al llarg del segle XIV i també al XV per part d’aquestes classes socials ascendents, cosa que va fer aparèixer un tipus de llibre més barat, escrit en paper, de petit tamany i amb el text disposat a línia tirada, escrit en lletra gòtica usual, amb tendència a la cursivització. Per altra banda continuaven en us els llibres propis de l’aristocràcia, il·lustrats, molts d’ells considerats llibres “per a mostrar” com un objecte de luxe, però la majoria de petit tamany per a facilitar la lectura individual o la pregària privada, segons es tractés de llibres d’hores. L’aparició i ús d’aquests darrers està relacionat amb l’evolució de la pietat a la Baixa Edat Mitjana, que tendia cap a la individualització i la intimitat.

Un altre element a tenir en compte en la difusió de l’escriptura gòtica és la invenció del paper que va permetre un abaratiment notable en els costos de producció dels llibres, i va permetre també una més ràpida difusió, fins i tot en alguns estaments inferiors de l’escala social.

Liber Feudorum Maior.

Des de l’àmbit del poder l’escriptura era un instrument indispensable per a govern. Aquesta característica s’incrementà a partir del segle XIII i ja no trobaria ningú que l’aturés en el camí cap a la burocratització dels estat europeus en els segles posteriors. De moment l’escriptura servia per a transmetre les ordres dels monarques, per a establir el repartiment de territoris, per a conservar la memòria amb la creació dels primers arxius. Per això es crearen oficines adequades per a l’escripturació dels actes reials, la majoria d’elles per imitació de la cancelleria pontifícia que tenia un eficaç sistema de gènesi, tramitació i difusió documental. El paradigma d’oficina especialitzada per a la redacció de la documentació i també per a la seva conservació era la cancelleria reial.

Al costat de les grans cancelleries cal situar altres oficines de menor entitat com ara les municipals o també les cancelleries senyorials, totes elles amb sistemes de funcionament similar. I també considerem les oficines notarials, que estaven escampades arreu. Els notaris, amb les seves fórmules, aportaven solucions jurídiques a les necessitats de les noves classes en expansió, escripturant, per exemple, tots els contractes de tipus comercial.

Totes aquestes oficines van fer que l’escriptura que anomenem gòtica fos utilitzada de manera uniforme arreu d’Europa. No obstant, cal tenir en compte les característiques particulars que prenia en cada lloc. Els especialistes venen a determinar que les escriptures gòtiques utilitzades als països del nord d’Europa són més punxegudes, amb contrastos molt més acusats entre traços clars i traços obscurs; en canvi, les gòtiques dels països mediterranis són més arrodonides.