Context històric

L’espai de temps que situem entre els segles XII i XV suposa per a Europa una època de canvis substancials en tots els aspectes.
A nivell polític les monarquies europees van consolidant el seu poder, moltes vegades en confrontació amb el papat, el qual pateix, a la vegada, notables conflictes al seu sí que desembocaran en l’anomenat Cisma d’Occident.
En l’economia es dóna un desenvolupament notable de les transaccions comercials i del paper que hi juguen les ciutats i els mercats. Una nova classe social, la burgesia, que ha anat gestant-se en els segles immediatament anteriors, pren un paper preponderant en l’expansió econòmica. A l’altre extrem de l’escala social els pobres i les classes marginals aniran en augment i seran font de conflictes en diverses ocasions. En l’aspecte religiós es dóna l’aparició dels ordes mendicants, que convertiran els seus convents urbans en centres de difusió d’una espiritualitat més personal, a més de fer de les seves biblioteques importants espai d’estudi.

Escut de la Universitat de Bolonya.

En l’aspecte cultural, estretament relacionat amb l’aparició de la lletra gòtica, es produeixen grans transformacions pel que fa al monopoli de la cultura escrita. Aquesta ja no estarà únicament en mans de l’Església si no que altres institucions, com ara la monarquia o els municipis promouran la creació d’escoles. Es donarà una notable expansió de l’alfabetització que comportarà uns nivells més elevats d’alfabetisme entre la població, sobretot en les classes socials ascendents. Aquestes veuran cada vegada més que l’escriptura és una eina de treball indispensable per als seus negocis, per això cal considerar els mercaders, artesans, comerciants... com els que ajuden al desenvolupament de la cultura escrita en els darrers segles medievals. I cal considerar també l’aparició de l’Estudi General de Bolonya com a centre d’estudis superiors, difusor del pensament a través dels llibres i dels estudiants que hi acudeixen d’arreu d’Europa. El seu model serà seguit per altres estudis generals, que avui en dia anomenem universitats, com són París, Montpeller, Salamanca o Lleida, entre altres.