Al moment de l’aparició de l’escriptura gòtica, a principis del segle XII i a partir de l’evolució de la carolina les característiques d’aquesta escriptura són:

-tendència a la regularitat, la uniformitat i la verticalitat.
-traços angulosos a causa de l’ús de la ploma amb el tall en bisell.
-els traços inferiors d’algunes lletres acostumen a acabar en punxa, i alguns, com la “f” o la “s” llarga acaben corvades i girades vers l’esquerra.
-els traços superior de les lletres es giren cap a la dreta i els extrems superiors d’aquestes astes tenen una aparença triangular.
-l’últim traç de les lletres “m”, “n” i “u” s’utilitza per a fer l’enllaç amb les lletres següents.

Aquestes característiques generals s’apliquen a la gran diversitat d’escriptures gòtiques que es donen, classificades en grups i subgrups i amb una nomenclatura difícil de fixar. En tot cas són característiques presents tant en les anomenades gòtiques libràries com en les documentals.

Grafies de l’escriptura gòtica librària. (Extret de....)