Usos i Difusió

Aquest tipus gràfic es va estendre per tota Europa amb rapidesa, a través de la difusió cultural i acadèmica i, també, per la seva utilització per part dels professionals del comerç i la mercaderia. Si bé s'utilitzarà sobretot durant els segles XVII i XVIII, la imposició del model gràfic anglès durant el segle XIX no va acabar amb la seva existència, de manera que la humanística s'utilitza encara avui en dia.

Humanistica: Pregó. Barcelona, AHCB.

A partir dels darrers segles medievals, degut a diversos factors, s'estén l'ús de l'escriptura a capes de població que fins aquell moment n'havien estat excloses. Es pot dir que l'escriptura abandona els claustres i ocupa els tallers, les botigues, les institucions públiques... Augmenta el nombre de persones que escriuen i llegeixen i el fenomen es perllonga cap als segles posteriors. D'aquesta manera, a partir del segle XVI l'escriptura s'anirà fent més present en àmbits més amplis de la societat europea. Hi ha un augment important de les escoles -la Companyia de Jesús, per exemple, n'estableix per tot Europa i, a través de les missions, per Amèrica i Àsia- així com un canvi notable en els processos pedagògics promoguts pels ideals de l'humanisme. És redueix l'ensenyament del llatí a un nombre mínim de regles gramaticals; es dosifica l'estudi de la gramàtica en funció de la dificultat dels textos; les matèries van acompanyades d'elements gràfics que fan assimilar els coneixements de forma visual... Cal tenir en compte, a més, l'ideari reformista en els països protestants, que porta a una reflexió entorn l'educació i l'alfabetització. L'analfabetisme es percep com un endarreriment, idea que es manifestarà d'una forma molt més clara a partir del segle XVIII, amb l'aportació de solucions com ara la creació de nous manuals escolars, l'abandonament del llatí en favor de les llengües vernacles, la incorporació de les dones al món escolar...

L'altre element que cal considerar en aquesta difusió de I'escriptura és I'altra vessant d'aquesta, és a dir, la lectura. Hi ha un augment del públic lector, fenomen que arranca també de la Baixa Edat Miijana amb la difusió dels llibres escolàstics en les universitats; apareixen nous formats de llibres -són més petits, es poden portar a sobre (Petrucci els anomena libri da bisaccia, vegeu A. Petrucci, Alle origini del libro moderno. Ubri da banco. Ubri da bisaccia, Ubretti da mano, a "Italia medievale e umanistica", 12 (1969), p.295­313)-; al canviar els sistemes de còpia i també els materials els preus s'abarateixen i més grups de població els poden adquirir. A tot això caldrà afegir-hi la gran difusió de llibres que es produeix arran de la invenció de la impremta, element que, en lloc de condicionar la forma de llegir, farà que la lectura arribi a més gent.