Vacil·lar
Vacil·lar
- tr. Provocar.
Un tio ens va començar a vacil·lar i va anar d'un pèl que no ens barallem.
- tr. Prendre el pèl, burlar-se.
El Joan i la Maria estan junts? M'estàs vacil·lant, no?
Vegeu també Conya, Catxondejar
Un tio ens va començar a vacil·lar i va anar d'un pèl que no ens barallem.
El Joan i la Maria estan junts? M'estàs vacil·lant, no?
Vegeu també Conya, Catxondejar
No has cardat res en tota la tarda: t'hauria de fer vergonya!
Li van cardar el mòbil enmig del concert i ni se'n va adonar.
Em va cardar molt descobrir que em criticaves a l'esquena.
Em vaig cardar quatre hamburgueses perquè em moria de gana!
Et vas cardar dues cerveses i ja anaves tort.
Vam estar veient-nos molt de temps però no vam cardar mai.
Vau omplir l'aforament del pavelló en aquell concert? No cardis!
Vegeu també Xuscar, Enrotllar-se, Trincar, Fotre, Currar, Liar, Titar, Polvo
Em vaig marcar un Joan i em vaig trencar el braç, exactament igual que ell la setmana passada.
Eh, ens marquem un sprint? Si no arribarem tard al sopar!
Com no paris et fotré una hòstia que fliparàs.
Hòstia, que fort! No sabia que fóssiu cosins!
Quan vam arribar, hi havia l'hòstia de gent i no vam poder entrar.
Va arribar al casament amb un cotxe de l'hòstia.