Claustra: Monestirs

Santa Maria de Vallvanera

Identificació
Descripció
Recursos informació
Contacte i serveis
Paràmetres de cerca
Galeria de fotos

Autoria: Anna Castellano / Marta Segarra

Nom: Santa Maria de Vallvanera
Altres noms: Sant Cugat del Far
Dades cronològiques: c. 1170-c.1338

Ordes

Benedictines
De 1400 a 1545

Comunitats relacionades

Santa Maria del Mar de Calonge

Historia Comunitat: El nostre coneixement d’aquest monestir és pràcticament inexistent. Només comptem amb els estudis d'Ernest Zaragoza, que ens ha llegat les úniques notícies documentals que, a dia d’avui, conservem.

Santa Maria de Vallvanera es trobava situat al Baix Empordà, dins dels límits parroquials de Santa Maria de Fenals d’Aro, i va quedar constituït com a priorat de Sant Feliu de Guíxols.

No coneixem exactament el moment de la seva fundació, si bé, com a priorat depenent del monestir de Sant Feliu de Guíxols, la documentació procedent d’aquest últim ens brinda algunes pistes.

En primer lloc, perquè el monestir de Sant Feliu va rebre dues confirmacions dels béns i rendes que posseïa, una feta per Lotari (968) i una altra pel papa Alexandre III (1163), i en cap d’aquests dos casos apareix el nom de la nostra comunitat. Per altra banda, la tradició diu que el monestir de Sant Cugat del Far (un altre dels noms del monestir) va ser destruït en una ràtzia musulmana per mar. Amb aquesta informació podríem pensar que es tracta de la que va tenir lloc l’any 1178, amb certa seguretat donat que durant aquesta mateixa ràtzia es varen endur presos els monjos d’Ullà, un altre monestir del Baix Empordà. Per tant, hem de situar la formació de la comunitat entre 1163 i 1178, malgrat que desconeixem per complet les condicions d’aquesta fundació.

L’any 1338, una religiosa documentada a Santa Maria de Fenals d’Aro, Geralda de Labià, va llegar al monestir de Santa Maria de Calonge, abans de morir, la meitat de les rendes d’aquesta parròquia. Hauríem d’extreure d’aquesta notícia que segurament la comunitat de Sant Cugat s’hauria suprimit, i probablement s’haurien sumat al de Calonge, el qual, segurament, ja es trobava amb problemes per a sobreviure.

L’any 1439 es traslladen en aquest emplaçament quatre monjos procedents del monestir de Sant Feliu, que no havien volgut acceptar la nova observança establerta. A partir d’aquí però, ja no comptem amb cap més notícia documental que ens indiqui que aquest lloc estava ocupat.

Al 1653 l’església va ser destruïda pels francesos, i el culte va passar a la capella de Sant Cugat del Far.

Val a dir però, que en un document de l’any 1703, un ciutadà de la zona anomenat Feliu Domènech afirmava que la seva família posseïa, des de temps immemorials, una propietat del monestir de Sant Feliu que comprenia les terres immediatament tocants a la muralla del monestir i la “capella de Sant Cugat del Far”.

A més, hi ha una notícia interessant de justament l’any anterior de la que acabem d’esmentar. El mateix propietari de les terres on es trobava el monestir, afirmava en una carta enviada a l’abat del monestir de Valvanera (La Rioja), que va introduir l’any 1698 a l’església de Sant Cugat la devoció a la Mare de Déu de Valvanera. És per això que el monestir va passar a agafar el nom d’aquesta devoció – Vallvanera – en la traducció catalana.

Malgrat tot l’edifici es deuria anar deteriorant amb el temps, i avui en dia no en tenim cap rastre. Sabem però que havia de situar-se en algun punt al Nord del Castell d’Aro.