Claustra

Autoria

Araceli Rosillo-Luque

Nom

Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya

Altres noms

Els Àngels d'Avinganya

Dades cronològiques

1250

Ordes

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

El lloc d'Avinganya està situat al sud-oest de la província de Lleida, a la vora del riu Segre. A principis del segle XII és propietat del guerrer almoràvit Yahya Ibn Ganiya, i després de la conquesta de Lleida (1149) passa a mans de Pere de Bellvís, cavaller de la cort de Ramon Berenguer IV. Pere cau pres pels musulmans i és alliberat gràcies a la mediació de Joan de Mata, que el 1198 havia aconseguit l'aprovació del papa Innocenci II per fundar l'orde trinitari, dedicat a la redempció de captius. Per aquesta raó, el 31 novembre 1201 Pere dóna als trinitaris una torre islàmica i el seu terme, que es trobava en l'esmentat lloc d'Avinganya. L'any 1202 el bisbe de Lleida consagra l'església del convent, que és el primer establiment trinitari de la península.

L'any 1236, aquesta casa és cedida pel general de l'orde a Constança d'Aragó i Montcada, filla de Pere el Catòlic i vídua de Guillem Ramon de Montcada. El 1250 s'estableix allà una comunitat trinitària femenina de dotze monges, també la primera de la península, que es desenvoluparà sota la protecció del llinatge dels Montcada.

La comunitat entra en decadència durant el segle XV a causa dels conflictes externs i interns que van afectar a la comunitat (Suesa, 2011). Les disputes entre els membres de la família Montcada pel senyoriu d'Aitona i Serós (en el qual es troba el monestir) s'inicien l'any 1456 i uns anys més tard, durant la guerra civil (1462-1472), el territori i els seus habitants, incloses les monges, també pateixen destruccions i abusos.També es produeixen abusos per part dels frares germans de l'orde, com ara l'ocorregut a principis de l'any 1478, quan el provincial Pere Mata dels Rius, va al monestir sense llicència papal, confiscant calzes i altres ornaments religiosos i expulsant les monges del monestir, que acudeixen al rei Joan II reclamant la salvaguarda real que el monestir gaudia des de temps del rei Martí. Joan II disposa que es recuperin els objectes requisats i les monges tornin al cenobi, però al juliol d'aquest mateix any reconeix l'autoritat del provincial, que es defensa al·legant haver actuat segons una disposició real segons la qual les accions del provincial dels trinitaris havien de ser obeïdes i respectades (Suesa, 2011: 148).

A aquesta situació cal afegir freqüents disputes entre les monges per obtenir el càrrec de priora, com les documentades entre Isabel de Prades i Sibilia d'Aragó els anys 1459-1460; i entre Francesca Caldes i Margarida Miranda, entre 1479-1480 (Suesa, 2011: 150-151).

Durant el segle XVI es funden nous monestirs a la província trinitària de Castella, tant femenins com masculins, i els Montcada d'Aitona i Serós es bolquen en la creació dels monestirs de València. El monestir d'Avinganya entra en declivi definitiu i es conserven poques dades documentals d'aquest període. El 1526 no té procurador.

Veient aquesta situació, en 1529 el papa Climent VII disposa que sigui habitat per la branca masculina de l'orde, en quedar només dues monges al monestir. A partir de 1606 és seu del noviciat masculí i és en aquest moment que es duen a terme importants obres de millora en el conjunt monàstic, com la construcció del claustre, del campanar i de les habitacions al sud de l'església (Xandri, 1993) .

Durant la Guerra de la Independència el lloc va ser saquejat i posteriorment es va recuperar per un curt espai de temps, ja que en 1835, amb la desamortització, va passar a mans particulars. L'edifici va quedar abandonat i va ser víctima de l'espoli i destrosses. El 1986, mitjançant un conveni entre la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, es va iniciar la seva recuperació, restauració i investigació històrica i arqueològica.

Figures destacades

Constança d'Aragó i Moncada: benefactora de la comunitat (s.XIII).
Berenguela de Montcada: senyora de Seròs, benefactora de la comunitat (s. XIV).
Joan de Mata: fundador de l'ordre trinitària.

Priores documentades:
s. XIII: Guillerma de Villalta
s. XIV: Alemanda de Foix (c.1310), Saurina de Foix (c.1322), Sibil·la de Montcada (germana de la reina Elisenda de Montcada, priora c. 1325).
s.XV: Isabel de Prades (c.1460), Francina Caldes (c.1480), Margarita de Sant Genís (c.1481), Francisquina de Montcada (c.1482).
XVI: Catalina Ferrer, darrera monja del monestir.

Edifici Arquitectura

Segons Xandri (1993), el recinte monàstic està format per dues parts ben diferenciades, arquitectònicament i funcional: la zona eclesial, articulada a partir de l'església primitiva del segle XIII i de la qual es pot destacar la gran capella gòtica del segle XIV; i la zona residencial, generada a partir del claustre quadrat del segle XVII que originàriament tenia dues plantes.

Patrimoni Documental

No ha pogut localitzar el fons documental propi del monestir, a causa de l'abandó i el continu espoli a què es va veure sotmès l'edifici des de la desamortització. Es conserven transcrits fragments d'aquesta documentació en les diverses cròniques de l'ordre trinitària, que van ser compilades i publicades pel trinitari Antonino de l'Assumpció a 1915.
Segons Suesa (2011: 183), també es troba informació sobre el monestir a l'Arxiu Secret Vaticà, l'Arxiu del Bisbat de Lleida, l'Arxiu de la Catedral de Lleida, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, entre d'altres.

Arqueologia

El monasterio y sus alrededores ha sido objeto de varias campañas de excavación arqueológica y actualmente trabaja en este sentido el Centre d'Arqueologia d'Avinganya.

http://www.fpiei.cat/sites/default/files/opuscleavinganya_0.pdf

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Monjas Trinitarias de Suesa, 2011. Monjas Trinitarias de Avinganya. Monacato femenino medieval, Lleida: Milenio. 

Aliaga, P., 2000. "La Orden de la Santísima Trinidad en Avinganya (1201-1835)", Trinitarium 9: 147–177.

Escolà i Pons, M., 1985. "La casa d’Avinganya (Seròs) i l’activitat redemptorista, 1201-1233", Occidens: homenatge a J. Lladonosa, Barcelona, Centre d’Estudis Baix Segre: 31–37.

Español, F., Escolà i Pons, M., 1987. "Avinganya i els Montcada: La transformació d’una casa trinitària en un panteó familiar", Revista d’Art 13: 147–182.

González, J. R., Xandri, J., 1989. "Intervenció arqueològica al Monestir Trinitari d’Avinganya (Seròs). 1a fase, zona del Temple (1986-1988)", Simposi sobre Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X-XVIII). Quaderns Científics i Tècnics, 3: 281–286.

Xandri, J., 1993. "Els orígens de l’orde trinitària a Catalunya. El monestir d’Avinganya", Ir Congrés d’Història de l’Església Catalana. Actes I, Solsona: 615–624.

Xandri, J., 1993. "Els orígens de l’orde trinitària a Catalunya. El monestir d’Avinganya", Ir Congrés d’Història de l’Església Catalana. Actes I, Solsona: 615–624.

Aliaga, P., 2000. "La Orden de la Santísima Trinidad en Avinganya (1201-1835)", Trinitarium 9: 147–177.

Escolà i Pons, M., 1985. "La casa d’Avinganya (Seròs) i l’activitat redemptorista, 1201-1233", Occidens: homenatge a J. Lladonosa, Barcelona, Centre d’Estudis Baix Segre: 31–37.

Español, F., Escolà i Pons, M., 1987. "Avinganya i els Montcada: La transformació d’una casa trinitària en un panteó familiar", Revista d’Art 13: 147–182.

González, J. R., Xandri, J., 1989. "Intervenció arqueològica al Monestir Trinitari d’Avinganya (Seròs). 1a fase, zona del Temple (1986-1988)", Simposi sobre Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X-XVIII). Quaderns Científics i Tècnics, 3: 281–286.

Monjas Trinitarias de Suesa, 2011. Monjas Trinitarias de Avinganya. Monacato femenino medieval, Lleida: Milenio. 

Paraules clau

Geogràfics

Catalunya

Notes