Claustra

Autoria

Blanca Garí

Nom

Sant Maties de Barcelona

Altres noms

Santa Margarida

Ordes

Comunidades de beguinas o beatas
De 1425 a 1475
Jerònimes
De 1475 a 1550

Comunitats relacionades

Sor Agnès
Sor Sança
Sor Teresa

Historia Comunitat

Coneixem la història dels orígens de la casa de beguines recluses de Santa Margarida de Barcelona des de principis del segle XIV gràcies al que d'ella ens diu Brígida Terrera, més de cent anys més tard, el 18 de novembre 1448, en un document en què es dirigeix al Consell de Cent per demanar protecció per a la comunitat de beguines que dirigeix. Brígida inclou en la seva suplicació la història del beguinat, anomenat també "reclusatge".

Aquest, situat al costat del hospital de leprosos, havia estat, segons les seves pròpies paraules "hedificat per espay de més de cent anys per cert honorable ciutada de la dita ciutat, en lo qual certa doncella filla sua, inspirada per lo sant sperit, se reclusi, e aquí fini gloriosament sos días…. E après si reclusi una molt devota dona appellada sor Sança, companyona de Santa Brigida, e après altres, les quals en santa conversació per tot lo temps de lur vida han continuat loablement lo Servey divinal” (Arxiu Històric Municipal de Barcelona, Registre de Deliberacions del Consell de Cent, Suplicació, fol 171r-172r,. Botinas 2002, pág.83). Per tant, d'acord amb aquesta descripció, el beguinat, o casa de recluses, s'havia iniciat en la primera meitat del segle XIII i havia estat habitat al principi, com a mínim, per aquesta jove filla d'un ciutadà de Barcelona. No és impossible, encara que es tracta només d'una hipòtesi, que aquesta jove no fos altra que la beguina Sor Agnès documentada en 1328 com a “dona de vida honesta” que vivia al carrer que portava a l'hospital de leprosos. Anys després va habitar el beguinat Sor Sança, la companya de Santa Brígida, famosa i respectada beguina (anomenada així mateix en la documentació terciària i reclusa) que va haver d'arribar a Barcelona en l'últim quart del segle XIV; amb ella va viure també una tercera beguina anomenada Sor Teresa. Finalment, morta ja Sor Sança, altres dones dedicades a la santa conversa i el servei diví van continuar vivint a la casa al costat del hospital.

L'hospital de leprosos de Sant Llàtzer tenia una capella consagrada a Santa Maria dels Malalts, però posseïa també un altar dedicat a Santa Margarida, i per això era conegut ja com la “Casa dels Mesells”, ja com a “hospital de Santa Margarida”, nom que prendrà la casa de recluses.

Brigida Terrera va iniciar la seva vida de reclusa a Santa Margarida molt probablement cap a l'any 1418, ja que en l'esmentada súplica al Consell datada el 1448 afirma que porta allà uns trenta anys. El 1428, però, la mare i els germans li havien concedit davant notari una renda anual per raó de la llegítima i altres drets, pensió que l'ajudaria a consolidar la comunitat de recluses. Aquestes, l'any 1431 són cinc, a més d'ella i inclosa la seva mare que un cop vídua s'havia unit al beguinat; però el grup anirà en augment al llarg del segle XV. Les "terreres", com se les coneixerà també, combinaven com tantes comunitats beguines medievals la vida activa i la contemplativa: tenien al seu càrrec, probablement, la cura dels malalts leprosos de Santa Margarida; amb certesa, realitzaven treballs d'ensenyament, així per exemple, a una reclusa de Santa Margarida li van ser encomanades dues nenes expòsites, anomenades Beatriu i la Sarda, procedents de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, perquè estiguessin al seu càrrec i els ensenyés "de lletra (Memorial dels infants qui són eixits del Spital de Santa Creu de Barchinona 1401-1446 f. 8r Arxiu de l'Hospital, Botinas 2002, p.86); així mateix es dedicaven a tasques caritatives funeràries, i al mateix temps eren hereves de les pràctiques de "santa conversa" i de "servey divinal" de les seves antecessores del segle XIV, és a dir, de les pràctiques que trenquen el tabú del silenci femení i que relacionen a les dones amb la paraula i el coneixement de les coses sagrades. En aquest sentit parla el llegat que Brígida va rebre de la barcelonina Margarida Safont en 1433, que testava en aquesta data deixant tots els seus béns a la "Escola Lul·liana" establerta a la ciutat el 1431 en un edifici davant de l'hospital de Sant Macià al costat a Santa Margarida; entre aquests béns figurava un important lot de manuscrits d'obres de Ramon Llull, de les quals seixanta-tres estaven escrites en llatí i van passar directament a la biblioteca de l'escola, però quaranta figuraven en llengua vulgar, és a dir, al català matern del beat, i van passar a Brígida i al beguinat de Santa Margarida (Lasarte 1946, pp.117-122).

Les terreres no tenien vinculació institucional amb cap orde doncs, tal com assenyala Brígida al Consell de la ciutat, elles “no sien sots alguna obediencia, ne stiguin supposades a alguna subieccio continuant voluntariament lur bon proposit” (Suplicació f.172 v. Botinas p.87) i és per mantenir aquest estatus de llibertat i independència que el 1448 Brígida fa un últim esforç, demanant ajuda i protecció secular al govern ciutadà, perquè les tingui sota la custòdia de la ciutat ja que no poden sobreviure sense almoina (Paulí p .12; Botinas 87). Però al segle XV la pressió cap a la regularització de la vida religiosa s'anava fent cada vegada més present. A això es deu probablement que des dels anys cinquanta la comunitat es plantegi ja la possibilitat de transformar-se en un orde regular. És en aquells dies quan obtenen del papa Calixte III autorització per a construir un monestir i posar campana a la petita església de l'hospital de leprosos, si bé la decisió d'enquadrar definitivament la comunitat sota una regla no es porta a terme fins el 1475, quatre anys després de la mort de Brígida i sota la direcció de Caterina Ferrera, prenent la regla de Sant Agustí i acollint-se a l'orde de Sant Jeroni.

El 1477 es duu a terme definitivament la reestructuració de la comunitat en jerònimes i uns anys més tard la comunitat es trasllada al veí hospital de Sant Macià, dedicat des de mitjans de la XIII a acollir pobres i pelegrins. A l'abril de 1484 es tanca jurídicament la permuta entre la casa de Santa Margarida i l'hospital de Sant Macià, les ara jerònimes es comprometien en ella a mantenir l'hospitalitat assistencial en les noves dependències i a donar als administradors de l'hospital de la Santa Creu, del qual Sant Macià depenia, un cens anual per la seva pèrdua (AHMB Deliberacions II-23, f.145r-v; Botinas pàg. 90). Per aquesta època a més, monges de Sant Macià participen en la fundació i consolidació de la comunitat de Jerònimes de Palma de Mallorca.

Ja com monges de l'Orde de Sant Jeroni, la comunitat de Barcelona va viure, no sense resistències, durant la primera meitat del segle XVI, el procés d'imposició de la reforma i la clausura restrictiva, de l'incompliment estricte de la qual donen compte l'any 1551 les queixes del bisbe de Barcelona.

Durant tots aquests anys, la memòria de Brígida Terrera es va conservar en la comunitat i el 28 març 1654 les monges van rebre al monestir les restes mortals de la reclusa-beguina enterrats fins llavors a l'antiga casa de Santa Margarida (Arxiu de l 'Hospital, Botinas p.91).

A Sant Macià durant el segle XVII les jerònimes van anar ampliant les seves dependències amb l'adquisició de cases dels voltants. Després de l'incendi del convent en 1909 durant la Setmana Tràgica, la comunitat es va traslladar a Sarrià, on el 1927 van consagrar una nova església que va quedar danyada durant la Guerra Civil. Des de 1980 es troben al seu actual emplaçament en Bellesguard.

Figures destacades

Brígida Terrera

Sor Agnès

Sor Sança

Caterina Ferrera

Edifici Arquitectura

No es conserven restes del monestir enderrocat després de l'incendí que va patir durant la Setmana Tràgica al 1909. El lloc està ocupat ara per l'església parroquial del Carme que es troba a la cantonada dels carrers de Sant Antoni i Bisbe Laguarda, aquest últim obert al caure el conjunt de les Jerònimes. Conservem però una planta del monestir feta al 1858 per Miquel Garriga i Roca. ("Quarterons", núm. 51, Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona)

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Paulí Meléndez, A., 1941. Efemérides históricas del Real Monasterio de San Matías (Monjas Jerónimas) de Barcelona: 1426-1941, Barcelona: el Monestir.

Vergés i Forns, T., 1988. Les Jerònimes de Barcelona i la seva història: 1475-1980, Barcelona: Monestir de Sant Maties. 

Pi y Arimón, A.A., 1854. Barcelona antigua y moderna, ó Descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros dias, Barcelona: Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs. 

Botinas i Montero, E., Cabaleiro Manzanedo, J., Duran i Vinyeta, M. dels À., Vinyoles, T., 2002. Les Beguines: la raó il·luminada per amor, Barcelona: Publicacions de lʼAbadia de Montserrat. 

Ainaud y de Lasarte, J., 1946. "Bibliotecas públicas en la Barcelona medieval", Durán y Sanpere, A. (ed.), Barcelona: divulgación histórica. Textos radiados desde la emisora de Radio Barcelona por el Instituto Municipal de Historia de la Ciudad, vol. II, Barcelona, Aym.: 117-122.

Ainaud y de Lasarte, J., 1946. "Bibliotecas públicas en la Barcelona medieval", Durán y Sanpere, A. (ed.), Barcelona: divulgación histórica. Textos radiados desde la emisora de Radio Barcelona por el Instituto Municipal de Historia de la Ciudad, vol. II, Barcelona, Aym.: 117-122.

Botinas i Montero, E., Cabaleiro Manzanedo, J., Duran i Vinyeta, M. dels À., Vinyoles, T., 2002. Les Beguines: la raó il·luminada per amor, Barcelona: Publicacions de lʼAbadia de Montserrat. 

Paulí Meléndez, A., 1941. Efemérides históricas del Real Monasterio de San Matías (Monjas Jerónimas) de Barcelona: 1426-1941, Barcelona: el Monestir.

Pi y Arimón, A.A., 1854. Barcelona antigua y moderna, ó Descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros dias, Barcelona: Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs. 

Vergés i Forns, T., 1988. Les Jerònimes de Barcelona i la seva història: 1475-1980, Barcelona: Monestir de Sant Maties. 

Contacte

MONESTIR DE SANT MATIES Monges Jerónimes
c/ Mercè Rodoreda, 7
08035 - BARCELONA
Tel. 93 417 36 66
e-mail: jeronimes@jeronimes.net

http://www.jeronimes.net

Serveis

CASAL BELLESGUARD
Casa de silenci Bellesguard és una llar de silenci que vol afavorir el treball personal d’interiorització, de serenor d’esperit, de pregària. El Casal disposa de 18 cambres individuals i 4 dobles, una sala per a estar-hi, una biblioteca especialitzada,

Tel. 93 211 82 40

Paraules clau

Brígida Terrera Consell de Cent

Geogràfics

Catalunya

Notes