Mare de Déu d'Alguaire i Sant Joan de Jerusalem
- Identificació
- Descripció
- Recursos informació
- Contacte i serveis
- Parà metres de cerca
- Galeria de fotos
Autoria
-
Araceli Rosillo-Luque
Nom
-
Mare de Déu d'Alguaire i Sant Joan de Jerusalem
Dades cronològiques
-
1250
Ordes
SantjoanistesDe 1250 a 1550
Comunitats relacionades
Sant Joan de Cervera- Historia Comunitat
-
L'any 1186 el castell d'Alguaire va ser cedit per Alfons el Cast a l'Orde de l'Hospital, que va establir la seva seu fins l'any 1250. Aquest any al capítol de l'Orde, reunit a Osca, es va acceptar l'exposició que va elaborar Marquesa de la Guàrdia, per fundar un monestir de monges hospitalàries vingudes de la comanda de Cervera, i se li concedí la comanda d'Alguaire. La decisió va ser ratificada per una butlla papal l'any 1262.
D'aquesta manera es van traslladar a Alguaire Marquesa de la Guardía, fundadora i priora del nou monestir, la seva filla Gueralda, Ermessèn de Castellnou i Elisèn de Jorba, i aviat van atreure a la comanda a les filles de la noblesa. La comanda va aconseguir estar exempta de la jurisdicció episcopal i va comptar amb la protecció dels comtes d'Urgell i de la corona.
Segon Coll Sanabra (2010:101), al setembre de l'any 1252 el rei Jaume I va intercedir en favor de la priora Marquesa sentenciant al seu favor en relació a les pretensions que el cavaller Guillem d'Aguiló tenia sobre unes possessions del monestir.
L'any 1265 Marquesa patrocina l'edificació, potser sobre un edifici anterior com assenyalen Miret i Lladonosa, d'una capella dedicada a la Mare de Déu del Merli, a la qual s'atribuïen propietats miraculoses.
Durant el priorat de Francesquina de Carcassona (1446-1496) la comunitat entra en decadència a causa de la guerra civil catalana i el 1568 intenta sense èxit reformar-se segons les disposicions tridentines. La vida comunitària es deteriora per les freqüents disputes internes (1585) i el 1616 és enverinada la priora Anna Joana d'Àger.
Va patir especialment durant la Guerra dels Segadors i la comunitat de monges es va veure obligada a abandonar el lloc i refugiar-se a Lleida i Barcelona. Van tornar a Alguaire l'any1653 però davant l'estat ruïnós de l'establiment els comendadors de l'Orde les van fer retornar a Barcelona, on van residir a l'antic palau del gran priorat fins al 1835.L'any 1860 van habitar un nou monestir a Sant Gervasi de Cassoles i el 1977 es van traslladar a Valldoreix, on actualment resideixen.
- Figures destacades
-
Marquesa de Guàrdia: fundadora i primera priora.
Gueralda de la Guàrdia: segona priora.
- Edifici Arquitectura
-
L'antic monestir va ser arrasat successivament i venut a particulars durant la desamortització. Actualment només són identificables fragments de la muralla de tàpia.
Bibliografia i enllaços
- Bibliografia
-
Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Paulí Meléndez, A., 1951. El Real monasterio de Ntra. Sra. de Alguaire y San Juan de Jerusalén de Barcelona: 1250-1950, Barcelona: Bartrés.
Fuguet i Sans, Joan. 2000. Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de Ponent i la Franja, Barcelona: Rafael Dalmau.
Alturo i Perucho, J., 1993. "Marquesa de Guàrdia, fundadora, comanadora i benefactora del monestir femení d’Alguaire, de l’ordre de St. Joan de Jerusalém", Ilerda 50: 51–54.
Alturo i Perucho, J., 1999. Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de 1076 a 1244, Barcelona: Fundació Noguera; Lleida : Pagès.
Bertran i Roigé, P., 1977. "Les ordinacions del convent d’Alguaire", Cuadernos de Historia Económica de Catalunya 17: 25–56.
Bertran i Roigé, P., 1994. "L’Orde de l’Hospital a les terres catalanes", Actes de les primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als Païssos Catalans (s.XII-XIX), Tarragona, Diputació de Tarragona: 229-240.
Cierbide Martinena, R., 2002. Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant Joan de Jerusalem: segles XIV-XV, Barcelona: Fundació Noguera.
Coll Sanabra, A., 2009. La Senyoria jurisdiccional a Alguaire (1301-1310): edició i estudi, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
Coll Sanabra, A., 2010. "El domini senyorial a Alguaire (1301-1310), a través dels seus documents", Paratge 23: 93–115.
Costa i Paretas, M. M., 1968. "Els necrologis del convent d’Alguaire", Miscelánea Martínez Ferrando, Barcelona, Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos: 117–147.
Forey, A. J., 1987. "Women and military orders in the XIIth and XIIIth centuries", Studia Monastica 29: 63–92.
Lladonosa, J., 1981. Història de la vila d’Alguaire i el seu monestir santjoanista, Alguaire: Ajuntament d’Alguaire.
Lladonosa, J., 1985. L’Art decoratiu al monestir de Santa Maria d'Alguaire, a través dels llibres de visites dels grans priors de Catalunya. Lleida : [s.n.].
Luttrell, A., 1998. "Margarida d’Erill, Hospitaller of Alguaire: 1415-1456", Anuario de Estudios Medievales 28: 219–249.
Miret i Sans, J., 1899. Notícia històrica del monestir d’Alguayre, de l'orde sagrada y militar del Hospital de Sant Joan de Jerusalem, Barcelona: Tip. L’Avenç.
Palà, J., 1885. Apuntes históricos relativos al pontificio, real e insigne monasterio de religiosas nobles, bajo el título de Ntra. Sra. De Alguaire y San Juan, Barcelona: s.n.
Palacios, J. M., 1977. La sagrada soberana e ínclita Orden Militar de San Juan de Jerusalén (Orden de Malta) y sus monasterios de religiosas en España, Logroño: s.n.
Alturo i Perucho, J., 1999. Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de 1076 a 1244, Barcelona: Fundació Noguera; Lleida : Pagès.
Bertran i Roigé, P., 1977. "Les ordinacions del convent d’Alguaire", Cuadernos de Historia Económica de Catalunya 17: 25–56.
Lladonosa, J., 1981. Història de la vila d’Alguaire i el seu monestir santjoanista, Alguaire: Ajuntament d’Alguaire.
Lladonosa, J., 1985. L’Art decoratiu al monestir de Santa Maria d'Alguaire, a través dels llibres de visites dels grans priors de Catalunya. Lleida : [s.n.].
Palacios, J. M., 1977. La sagrada soberana e ínclita Orden Militar de San Juan de Jerusalén (Orden de Malta) y sus monasterios de religiosas en España, Logroño: s.n.
Alturo i Perucho, J., 1993. "Marquesa de Guàrdia, fundadora, comanadora i benefactora del monestir femení d’Alguaire, de l’ordre de St. Joan de Jerusalém", Ilerda 50: 51–54.
Bertran i Roigé, P., 1994. "L’Orde de l’Hospital a les terres catalanes", Actes de les primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als Païssos Catalans (s.XII-XIX), Tarragona, Diputació de Tarragona: 229-240.
Cierbide Martinena, R., 2002. Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant Joan de Jerusalem: segles XIV-XV, Barcelona: Fundació Noguera.
Coll Sanabra, A., 2009. La Senyoria jurisdiccional a Alguaire (1301-1310): edició i estudi, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
Coll Sanabra, A., 2010. "El domini senyorial a Alguaire (1301-1310), a través dels seus documents", Paratge 23: 93–115.
Costa i Paretas, M. M., 1968. "Els necrologis del convent d’Alguaire", Miscelánea Martínez Ferrando, Barcelona, Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos: 117–147.
Forey, A. J., 1987. "Women and military orders in the XIIth and XIIIth centuries", Studia Monastica 29: 63–92.
Fuguet i Sans, Joan. 2000. Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de Ponent i la Franja, Barcelona: Rafael Dalmau.
Luttrell, A., 1998. "Margarida d’Erill, Hospitaller of Alguaire: 1415-1456", Anuario de Estudios Medievales 28: 219–249.
Miret i Sans, J., 1899. Notícia històrica del monestir d’Alguayre, de l'orde sagrada y militar del Hospital de Sant Joan de Jerusalem, Barcelona: Tip. L’Avenç.
Palà, J., 1885. Apuntes históricos relativos al pontificio, real e insigne monasterio de religiosas nobles, bajo el título de Ntra. Sra. De Alguaire y San Juan, Barcelona: s.n.
Paulí Meléndez, A., 1951. El Real monasterio de Ntra. Sra. de Alguaire y San Juan de Jerusalén de Barcelona: 1250-1950, Barcelona: Bartrés.
Zaragoza Pascual, E., 1997. Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- Paraules clau
-
Marquesa de la Guardia; Gueralda; Ermessèn de Castellnou; Elisèn de Jorba; Francesquina de Carcassona; Anna Joana d'Àger
- Geogrà fics
-
Catalunya
- Notes