Claustra: Monestirs

Casbas

Identificació
Descripció
Recursos informació
Contacte i serveis
Paràmetres de cerca
Galeria de fotos

Autoria: Cristina Pérez Galán

Nom: Casbas
Altres noms: Santa María de Casbas, Monasterio de Nuestra Señora de la Gloria
Dades cronològiques: 1173-2004; 2007-

Ordes

Cistercenques
De 1175 a 1550

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

El monestir de Casbas va ser fundat per la comtessa Oria de Pallars el 1173. Oria era la filla primogènita de Bernardo de Entenza i de Garsenda de Pallars, matrimoni pertanyent a la més antiga noblesa ribagorçana. Oria de Pallars va contreure matrimoni amb Arnal Mir, comte de Pallars, i va ser mare -almenys- de dos homes: Ramón, que succeiria al seu pare, i Arnaldo. Es treballa amb la hipòtesi plausible que la comtessa Oria pretengués l'establiment d'una institució que servís de panteó als comtes de Pallars; de fet ella mateixa, el seu fill Ramón i altres familiars van ser enterrats a Casbas. El bisbe d'Osca, Esteban, va intentar adjudicar-se la fundació de Casbas, però ja en l'obra de l'insigne escriptora i abadessa de Casbas, Ana Francisca Abarca de Bolea, " Catorce vidas de santas del Císter " (1655), es manté viva la memòria d'Oria de Pallars, la fundadora, la labor de la qual també va ser clau per la dotació del monestir. La mateixa Oria va firmar en sengles documents del 1173 i del 1178 com a fundadora "Ego, Aurea Paliarensis comitissa, fundatrix supradicti monasterii" (vid. Ascaso Sarvisé pàg. 23).

El 1175, la comtessa lliura a la institució terres a Cascallén i, el 1178, li atorga la vila de Casbas, Labaña, la vila i el castell de Morata de Xaló i Santa Agram, així com heretats a Ricla, Alcolea de Cinca, Peralta d'Alcofea, dos molins al riu Alcanadre, i un serf d’origen musulmà a Agello. Aquest territori constituirà el nucli fundacional de les propietats monàstiques.

Tant el monarca Alfons I el Cast com el papa Celestí III mitjançant la butlla "Prudentibus virginibus" afavorien el monestir de Casbas. I, així mateix, sent abadessa Catalana d'Eril, el rei Pere I el Catòlic atorgà al monestir terres als Monegros argumentant que, al tractar-se de dones al servei de Déu, tenien poques possibilitats d'adquirir béns temporals, llevat per donació induïda per la divinitat.

La butlla del papa Innocenci IV, "Religiosam vitam" significà la incorporació decisiva del monestir al Císter i, alhora, prohibí l'alienació del patrimoni monàstic si no es comptava amb el consentiment de tot el capítol o de la major o més sana part del mateix.

Al segle XIV destacarà la contribució del monestir a la defensa de les fronteres del Regne d'Aragó durant l'anomenada Guerra dels Dos Peres (Pere el Cerimoniós i Pere I de Castella).

L'època de major esplendor de la Comunitat va tenir lloc entre els segles XVI i XVII, sobretot sota l'abadiat de Luisa de Laporta (1652-1656). No en va, en aquesta època Casbas va ser llar de dones tan destacades com l'escriptora Ana Francisca Abarca de Bolea, criada a el Monestir i abadessa entre 1672 i 1676.

Amb la desamortització, el centre va perdre gairebé totes les seves possessions i, com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola del 1936, les seves restes van patir grans destrosses patrimonials. El 2004 va ser declarat Bé d'Interès Cultural, però en aquest mateix any l'abadessa Núria Puigcorbé va anunciar que tancaven el monestir i les religioses cistercenques que l'habitaven es van traslladar a Santo Domingo de la Calzada i van abandonar l'edifici. Posteriorment, el 2007, el lloc va ser venut a la Fundación Progea, que intenta reactivar-lo.

Figures destacades

Oria de Pallars, esposa d'Arnal Mir, comte de Pallars, filla de Bernardo de Entenza, fundadora del Monestir. Segons Ascaso Sarvisé, la comtessa de Pallars va decidir fundar el Monestir de Santa María " pro remedio anime mee et pro remedio anime Raimundis comitis Paliarensis filius meus, pro remedio etiam patris et matris mee et omniu perentum et amicorum meorum presentiu et futurorum " ( Ascaso Sarvisé, pàg. 24). Altres autors consideren que la comtessa pretenia fundar un monestir que servís de panteó pels comtes de Pallars, com van fer, per exemple, els de Barcelona a Ripoll, tot i que la documentació del centre no sustenta aquesta hipòtesi. Al llarg de la seva vida va realitzar diverses donacions patrimonials al Monestir: la vila de Casbas, terres en Cascallén, Morata de Jalón, Lagüerre, Ricla, Alcolea de Cinca, Peralta de Alcofea, dos molins en el riu Alcanadre, etc.

Entre les primeres abadesses del centre, biografiades per Lourdes Ascaso Sarvisé, figuren: Isabel (de 1173 a 1182); Catalana, a la qual Pere II anomena "consanguinea nostra" en un document del 1208; Catalina de Eril (1205); Sancha de Lizana (c. 1235), Sancha Guillén; Inés de Ribas (des del 1259); Urraca de Huerta (que figura com a abadessa en un document del juliol del 1284), Elvira Sánchez de Antillón (1295-1331); i Teresa Gombalt de Entenza (des del 1331).

Ana Francisca Abarca de Bolea (1602-c.1685), poeta i escriptora, autora d'obres com “Catorce vidas de Santas de la Orden del Císter” o “Vigilia y Octavario de San Juan Bautista”. Nascuda a Saragossa en el si de la família Bolea, es va criar al Monestir de Casbas, del qual va arribar a ser abadessa al final de la seva vida. La seva obra poètica és de caràcter sacre i popular, i està escrita en llengua aragonesa i castellana. És autora, a més, d'altres obres en prosa, novel·les curtes i miscel·lànies.

Edifici Arquitectura

El monestir de Casbas obeeix, en línies generals, a les normes arquitectòniques del Cister, ja que es fundà el 1173, coincidint amb l'època d'eclosió de les grans construccions cistercenques de la segona meitat del segle XII i la primera del XIII. La seva planta es va anar modificant amb el pas del temps d'acord amb les necessitats de la comunitat i està composta per construccions d'èpoques diverses, des del segle XII fins al XVIII. Lourdes Ascaso Sarvisé inclou en la seva monografia una representació de la mateixa molt detallada.

El monestir compta amb una muralla, com correspon a l'estil cistercenc, de la qual a l'actualitat es conserven restes, i els seus edificis s'organitzen al voltant de dos patis rectangulars i un claustre del segle XV, annex a l'església, al voltant del qual es distribueixen les dependències monacals (celler, refetor i sala capitular, entre altres). Al lateral esquerre, un altre accés voltat facilita l’ingrés a un pati menor, al voltant del qual hi ha la casa abacial, l'hostatgeria, el locutori, la porteria, les cases del confessor, el metge i els capellans, així com les antigues dependències dels homes que servien a la institució. L'església és romànica, de planta cruciforme, amb una llarga nau central i creuer cobertes amb volta de canó. Va ser consagrada el 1208 i és la part més antiga del conjunt monàstic. La portalada del costat de l'Epístola consta d'onze arquivoltes de mig punt pròpies de l'escola llemosina. En el timpà s'observa el monograma de Crist amb el be al centre. La resta de la construcció, tal com es podia veure el 2004, pertany als segles XVI i següents, amb considerables reformes efectuades al segle XVII. No en van, en aquest moment es van aixecar les sepultures d'Oria de Pallars i d'alguns dels seus familiars i es van col·locar les cendres en unes urnes a la part alta de les columnes del presbiteri. El claustre, del segle XV, té un cos de maó aixecat en època moderna (s. XVI-XVII). Es conserven també la sala capitular i el refetor.

Patrimoni Documental

La documentació del monestir de Casbas es conserva actualment a l'Arxiu Diocesà d'Osca.

Patrimoni Artistic

L'església romànica de Santa María de la Gloria de Casbas és un edifici de carreus que ha patit diverses modificacions. Actualment l'església, de planta de creu llatina, consta d'una nau dividida en tres trams amb creuer transversal i tres absis semicirculars. Profundament reconstruïda, l'església presenta a l'actualitat un creuer amb cúpula i una nau única amb cor alt i baix.

Una de les peces més destacades del monestir de Santa María de Casbas és el retaule dedicat a Santa Úrsula, obra de l'anomenat Segon Mestre de Bierge, que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

A l'església es venerava també una talla romànica de la Mare de Déu (s.XIII) procedent del monestir masculí de Santa María de Gloria, situat a la vall d’Abena, Jaca, i que va ser fotografiada per Ricardo Compairé entre els anys 1920 i 1936.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Ascaso Sarvise, L., El Monasterio cisterciense de Santa María de Casbas: 1173-1350, Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses.

Moreno Rodríguez, P., 2002. Espacios y silencios: el Monasterio de Casbas: guía de cultura monástica, Huesca: Monasterio Cisterciense de Casbas.

Ubieto Arteta, A., 1979. “La documentación eclesial aragonesa de los siglos XI al XIII dentro del contexto socioeconómico de la época", Aragón en la Edad Media, 2: 23-72.

Durán Gudiol, A., 1975. "El Monasterio Cisterciense femenino de Santa María de Casbas", Miscelánea J. Zunzunegui (1911-1974), Vitoria, Eset: 127-162.

Ascaso Sarvise, L., El Monasterio cisterciense de Santa María de Casbas: 1173-1350, Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses.

Durán Gudiol, A., 1975. "El Monasterio Cisterciense femenino de Santa María de Casbas", Miscelánea J. Zunzunegui (1911-1974), Vitoria, Eset: 127-162.

Moreno Rodríguez, P., 2002. Espacios y silencios: el Monasterio de Casbas: guía de cultura monástica, Huesca: Monasterio Cisterciense de Casbas.

Ubieto Arteta, A., 1979. “La documentación eclesial aragonesa de los siglos XI al XIII dentro del contexto socioeconómico de la época", Aragón en la Edad Media, 2: 23-72.

Enllaços