Claustra

Autoria

Laia de Ahumada Batlle; Mercè Gras Casanovas

Nom

Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu

Altres noms

Convent dels Àngels/ Àngels Vells/ Àngels Nous/ Monestir de Sant Domènec

Dades cronològiques

1461 terciaries dom./1497 dominiques

Ordes

Terciàries dominiques
De 1450 a 1450
De 1475 a 1475
Dominiques
De 1500 a 1550

Comunitats relacionades

Mare de Déu de la Consolació de Xàtiva
Santa Caterina de Siena de València
Santa Clara de Manresa
Santa Clara de Vic
Santa Maria Magdalena de Barcelona

Historia Comunitat

El monestir dels Àngels neix d’una comunitat de beates de sant Domènec, constituïda posteriorment a l’any 1461 a Caldes de Montbui. Aquesta antiga comunitat estava organitzada com a beateri i les que la formaven eren conegudes com a «germanes del vel blanc».
El 20 d’octubre de 1478, Joan II va aprovar els capítols i les ordinacions de la Confraria de Nostra Senyora dels Àngels, fundada pel gremi de corders. Constava que volien lliurar a les beates dominiques de Caldes, la capella de Nostra Senyora dels Àngels, situada fora muralles, prop de la porta de sant Daniel i del pont dels Àngels, sobre el rec del Bogatell, en el camí de Mataró.
El trasllat de la comunitat no va ser fàcil perquè el monestir de dominiques de Montsió no veia necessària l’existència, en una mateixa ciutat, de dues comunitats de la mateixa família religiosa i va interposar recurs al Papa Sixt IV, qui va encarregar al mestre de l’orde, Salviano Casetta (1481-1483), la investigació sobre els drets d’ambdues comunitats. Aquest va concloure que no hi havia cap impediment perquè a la ciutat hi hagués un convent del segon orde de sant Domènec i un beateri dominic.
El Papa va autoritzar el trasllat del beateri, i la construcció de l’edifici comunitari, al costat de l’esmentada capella dels Àngels. Per butlla pontifícia signada el 16 d’abril de 1482, la comunitat va ser posada sota la jurisdicció del vicari general dels convents reformats de la província d’Aragó de l’orde de predicadors.
El 18 de febrer de 1485, la comunitat va rebre en donació la capella de Nostra Senyora dels Àngels, segons acta del notari Pere Bell-lloc que donava compliment a la butlla pontifícia.
El 3 d’octubre de 1497, de la mà del mestre general de l’orde de Sant Domènec, fra Joaquim Torriani (1487-1500) van entrar a formar part del segon orde de sant Domènec. Tota la comunitat va haver de fer un any de noviciat per poder fer la professió a la regla de sant Agustí i a les constitucions, i se’ls va imposar el vel negre, com a signe de la seva nova condició religiosa.
L’any 1520 es van sotmetre a la jurisdicció del bisbe de Barcelona, al•legant que no hi havia dominics de l’observança que poguessin assumir la responsabilitat del seu monestir. La decisió quedava matisada per una clàusula, segons la qual podien tornar a la jurisdicció de l’orde quan volguessin, si era aprovat per la comunitat unànimement. Això s’esdevingué l’any 1573 i va ser ratificat el 1577.
Entre els anys 1524-26, durant la segona estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat de Barcelona, aquest anava a predicar al convent dels Àngels i ho feia a favor de la reforma del convent i de la clausura. Les seves prèdiques no van agradar alguns homes que visitaven el convent i el van fer esperar fora i el van apallissar. De tal pallissa va haver d’estar un mes i mig al llit, però després hi va tornar, perquè les monges així ho volien, fins que va marxar de la ciutat. Posteriorment, l’any 1555, en el context de la reforma tridentina, i, essent priora Jerònima de Rocabertí, les monges van prometre guardar clausura rigorosa, davant del bisbe Jaume Caçador.
Posteriorment, encara priora Jerònima de Rocabertí, la comunitat es plantejà l’ampliació de l’edifici, ja que se’ls havia fet petit. Tot i que els terrenys veïns al monestir eren insans, per la gran quantitat de basses que hi havia i per la proximitat de l’escorxador, l’any 1561van començar les obres d’ampliació del temple amb la construcció d’un alt campanar, com a torre defensiva, on es poguessin refugiar en cas d’assalt a la ciutat. Els consellers de la ciutat van preveure la perillositat d’aquell monestir, plantejat com a fortificació vora muralles, si queia en mans de l’enemic. Es van aturar les obres. A causa de la inseguretat del lloc, tant els consellers com les monges van veure la necessitat del trasllat dins les muralles, i la ciutat el va autoritzar. Es va quedar els edificis de l’antic convent per tres mil lliures que van servir a les monges per poder construir el nou emplaçament. La comunitat es va fixar en la capella del Peu de la Creu que havia estat inaugurada l’any 1501. En aquesta capella antigament s’hi aplegaven les dones penedides el dijous sant. Annex a aquesta capella hi havia unes cases que havien acollit diverses comunitats. Va facilitar aquesta decisió, el fet que la casa veïna hagués estat lliurada per Guillem de Josa, com a part de la dot de les seves filles, Beatriu i Victòria de Josa, que havien ingressat aquell mateix any al monestir. El 19 de març de 1562, les 36 monges que formaven la comunitat van fer el trasllat. Aquest convent es va anomenar Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu, conegut també com els Àngels Nous, enfront dels Àngels Vells que es referien a l’antic convent fora muralles, que va restar com a llatzaret o morberia.
El 4 d’abril de 1562 es va començar a construir l’edifici del nou monestir i l’església. Es va obrir al culte el 23 de febrer de 1566, sent consagrada pel bisbe Guillem Caçador l’1 de maig de 1566.

El convent dels Àngels va participar en la reforma d’altres comunitats. Cal destacar l’encàrrec que van rebre del bisbe Dimes Loris, l’any 1586, de reformar la vida religiosa del convent de Santa Maria Magdalena, «les Magdalenes», ja que aquesta comunitat de monges agustines de Barcelona estava passant una profunda crisi. Van ser enviades quatre monges, entre elles Hipòlita de Jesús (1551-1624), com a mestra de novícies, que van conviure amb les agustines fins el 13 d’abril de 1595.
El convent dels Àngels va participar en la fundació d’altres monestirs, com el de Santa Caterina de Siena, l’any 1491, a València. La primera priora sor Eulàlia Fortuny, havia fet la vestició als Àngels, l’any 1482
La comunitat dels Àngels va fundar els monestirs de la Consolació de Xàtiva, l’any 1520. El de la Mare de Déu dels Àngels i Santa Clara de Manresa, l’any 1602; la primera priora va ser Maria Negra, que va fer la vestició als Àngels, l’any 1554. El monestir de Santa Clara de Vic, l’any 1596; la primera priora va ser Beatriu de Josa, va fer la vestició als Àngels, l’any 1561. Van rebre autorització papal, l’11 de maig de 1646 per fundar a Mataró, però aquesta fundació no es va dur a terme a causa de la guerra dels Segadors.
Durant els fets del Corpus de Sang de 1640, un grup de funcionaris reials es va refugiar al palau del marquès de Villafranca, al costat del convent, al carrer de Ferlandina; els seus perseguidors li van calar foc i alguns soldats i criats van fugir i van saltar la paret de l’hort del convent per refugiar-s’hi. De poc els va servir, ja que els amotinats van entrar violentament al convent i en van assassinar sis.
Durant els anys de prelatura del bisbe Josep Climent (1766-1775), compromés en treure el màxim rendiment de la vida religiosa de la diòcesi, la comunitat dels Àngels es va constituir pionera de la reforma a favor de la «vida en comú». La priora Isabel de Feliu i Sayol i la sostpriora Isabel Francesc Escurpí hi van tenir en paper decisiu i tota la comunitat va escriure una carta al prelat el 21 de setembre de 1772 en la qual demanaven que s’instaurés la «vida en comú» al monestir sense la qual no es podia observar el vot solemne de pobresa, renunciant a tots els seus béns personals en favor de la comunitat. Dos anys després, el 14 d’octubre de 1774, el prelat va fer pública la carta de les monges, juntament amb una sèrie d’instruccions sobre els vots de pobresa, castedat i obediència i sobre les pràctiques de la vida religiosa.
L’any 1814 va patir una exclaustració que va durar quatre mesos.
Arran de la desamortització, el convent va ser desallotjat i va ser destinat a correccional. Les trenta-quatre monges de la comunitat van ser acollides entre el convents de Manresa i de Vic i el beateri de dominiques de l’Ensenyança de Barcelona. Després de deu anys, el 20 de gener de 1845, van tornar a ocupar el convent on van acollir, l’any 1869, les monges de Montsió que van ser expulsades del seu convent. L’any 1868 l’església comença a funcionar com a parròquia de sant Antoni Abat i Nostra Senyora dels Àngels. L’any 1888 les monges van demanar permís per vendre una part del convent, però no va poder ser perquè estava afectat per un pla d’urbanització de la ciutat. No va ser fins el 1906 que el van poder vendre. L’església va seguir com a parròquia fins el 1931. L’any 1978 va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona, qui va fer enderrocar les construccions auxiliars i va convertir en espai públic el claustre i l’hort.
L’any 1906 van vendre el convent dels Àngels gràcies al mecenatge de l’empresari Damià Mateu i Bisa (1863-1935) i van comprar la finca “Manso Campanyà” de Pedralbes. L’any 1918 la comunitat es va traslladar a la torre de Pedralbes mentre es duien a terme les obres de l’arquitecte Alexandre Soler i Marc que, l’any 1922, ja els permeteren instal•lar-se en un pavelló del nou convent. L’any 1924 el conjunt arquitectònic de l’antic convent es va convertir en magatzem de ferros i taller de cotxes de la Hispano Suiza.
L’any 1936 el convent va ser desallotjat i saquejat i la comunitat dispersada. Van salvar algunes obres i l’arxiu conventual. Acabada la guerra van retornar al convent.
L’any 1959 va ser erigida canònicament la Federació de la Immaculada Concepció de Monges Dominiques de la Província d’Aragó i això va suposar un bon ajut econòmic i personal per al convent que no tenia mitjans per a concloure la construcció del nou edifici. La penúria econòmica i el creixement del barri de Pedralbes va animar la comunitat a vendre l’edifici i traslladar-se al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. El nou edifici, a la finca Vulpalleres, obra de l’arquitecte Pere Armengol, es va inaugurar el 24 d’abril de 1977.
L’any 2009 es van tancar els convents de Santa Clara de Vic i Santa Caterina de Siena de Palma i les dues comunitats es van fusionar amb la comunitat dels Àngels, passant aquesta nova comunitat a anomenar-se de Sant Domènec.

Figures destacades

Jerònima de Rocabertí i de Soler (1527-1585). Jerònima, pertanyent al llinatge dels Rocabertí, ingressà als 7 anys al monestir dels Àngels Vells, fora muralla, el 24 de març de 1534. Professà el 12 de gener de 1544, i poc temps després, el 1550, n’era escollida priora. Decidida impulsora de la reforma tridentina, aconseguirà atraure al monestir dels Àngels noves vocacions, i va conduir la comunitat al nou emplaçament del convent al Peu de la Creu (1562). Va morir, encara priora, el 27 de febrer de1585.

Isabel de Rocabertí (Hipòlita de Jesús) (1551-1624). Filla natural del vescomte de Rocabertí, Francesc Dalmau. Neix el 22 de gener de 1551 i  ingressa en el convent dels Àngels i Peu de la Creu de Barcelona el 30 de setembre de 1561, on professa als setze anys, el 24 de juny de 1569. Rep l'hàbit de mans de la seva tia, la priora Jerònima de Rocabertí. Va ser trenta anys mestra de novícies, i alguns anys, sots-priora. Va voler fundar el convent de Mallorca, cosa que no va ser possible, ja que va ser destinada, durant cinc anys, al convent d'agustines de Santa Maria Magdalena de Barcelona com a reformadora i mestra de novícies. Sota la direcció del dominic Ramon Samsó, els anys 1600-1604, va escriure la seva autobiografia en quatre volums, on explica la seva vida i les gràcies rebudes. Va escriure també la biografia de la seva tia, la carmelita Estefania de la Concepció i de vint-i-tres monges del convent dels Àngels. A més, va escriure una vintena de llibres de temàtica religiosa, que van ser publicats post mortem pel seu nebot, Joan Tomàs de Rocabertí (1627-1699), arquebisbe de València, fins que van ser posats a l'Index de llibres prohibits l'any 1687. Tots els llibres els va escriure en castellà, tot i que la seva llengua materna era el català. En català només es conserva la seva carta de professió i la seva correspondència.
Mort el 6 d'agost de 1624. Després de la seva mort es va iniciar el procés ordinari de beatificació, recolzat anys més tard pel seu nebot, que va ser aturat amb la prohibició dels llibres per la Inquició l'any 1687.                                                                                          

Teodora Molera. Filla de Gaspar de Molera, de Vic, doctor en medicina, elevat a cavaller el 1599. Nascuda cap a 1598, va vestir l’hàbit dominic al convent dels Àngels i Peu de la Creu el 23 de juny de 1612, on professà el 18 de juny de 1614. Va morir el 30 d'agost de 1650. Va ingressar al convent on ja havia professat el 1606 la seva germana Mª Àngela (1587-1667). El pare, metge, s’obligà a servir al convent durant tota la seva vida. El 15 de març de 1643 participà en el certamen de l’Acadèmia de Sant Tomàs dedicat per a Sant Tomàs, on va concórrer en la categoria de romanços catalans, definida per Francesc Fontanella com “gloriosament singular en ingeni i bellesa”.

Teresa Preixana (i Calvo?) (c.1602-1677). Teresa va vestir l’hàbit dominicà al convent dels Àngels i Peu de la Creu el 7 de juny de 1613. Va professar solemnement el 17 de juliol de1617. Va morir el 22 d'agost de 1677. L’any 1614, amb poc més de dotze anys, presentà una glossa al Certamen dedicat a la beatificació de Teresa de Jesús que surt publicat en el llibre de Josep Dalmau: Relación de la solemnidad... (f.59v-60).

Contesina Fontanella (c.1618-1636), filla del jurista Joan Pere Fontanella. Va ingressar el monestir dels Àngels el 23 de maig de 1627, amb dos anys, juntament amb la seva germana Francesca. Professà el 10 d'agost de 1634.Va escriure diverses composicions poètiques. Dos poemes en castellà, foren impresos al primer volum de l’obra del seu pare Decisiones Cathaloniae (1639).

Isabel Francesch Escurpí (1715-1788) Va néixer a Riudecanyes el 10 d'agost de 1715, en una llar pagesa. Òrfena prematurament, va ser tutel·lada pel seu oncle, rector de la vila. L’arquebisbe de Tarragona va pagar l’import de la seva dot. Va vestir l’hàbit dominic l’1 de març de 1734, professant el 12 de desembre de 1736. Fou priora durant dos triennis. Sabem que va escriure composicions poètiques així com les seves experiències espirituals, però va destruir el text, segons explica el seu biògraf Antoni Morat un any després de la seva mort. Morí el 4 de febrer de 1788.

Patrimoni Documental

L'ARXIU

Compta amb un índex de les sèries documentals de l’Arxiu elaborat modernament per la religiosa M. Carmen Rodríguez. Com altres arxius presenta discontinuïtats i llacunes degudes a les diferents conteses bèl•liques que han saccejat el país al llarg de la història, a l’exclaustració de religioses i als diferents trasllats de la comunitat,
L’Arxiu conserva alguns centenars de pergamins relatius a propietats i rendes anteriors a la fundació del monestir (XI-XV), i d’altres fins al segle XVII.
Diversos llibres de cròniques o memòries recullen, bé que fragmentàriament, la història de la comunitat de religioses, amb una petita secció específica que aplega notícies del monestir en esdeveniments històrics singulars (guerra dels Segadors, Exclaustració), a més de documentació referida als trasllats de la comunitat en les quatre seus que ha tingut al llarg del temps.
També es conserven diversos llibres de rendes, fundacions pies, enterraments a l’església, i confraries instituïdes a l’església, tot i que no es conserven de forma seriada.
La normativa que regia la vida conventual es recull en la sèrie de constitucions, cerimonials i costumaris de divereses èpoques que es conserven.
Possiblement un dels documents més interessants sigui el registre de vesticions i professions de les religioses, que s’iinicia amb el priorat de Jerònima de Rocabertí (mitjan segle XVI) fins al segle XIX.
Cal remarcar els apartats relatius a les religioses més rellevants de la comunitat: Jerònima de Rocabertí, Hipòlita de Rocabertí, Isabel Francesc Escurpí i Josepa Cervera Altimira.
A banda d’aquesta documentació podem trobar altra documentació esparsa relativa al convent en diferents arxius de la ciutat (BC, AHB, ADB) i també es conserven nombroses composicions poètiques, manuscrites i impreses, que revelen la relació dels seus autors amb la comunitat dels Àngels i Peu de la Creu (Francesc Fontanelles, assenyaladament).

LA BIBLIOTECA

Es conserva integra la biblioteca. De l'època moderna (s.XVI-XVIII) podem trobar  més de sis-cents exemplars. El més antics és un Breviarium de l'orde de predicadors, de l'any 1521, que havia utilitzat Hipòlita de Jesús. A part d'aquest, del s. XVI es conserven sis llibres més; del s.XVII, més d'un centenar; i del s. XVIII més de tres-cents.

Preferentment estan escrits en llatí i en castellà i es tracta de  llibres de temàtica religiosa: missals, devocionaris, tractats de pregària i meditació, obres místiques, història eclesiàstica, comentaris bíblics, vides de sants i hagiografies. Trobem també altres llibres, en franca minoria, de gramàtica,  d'història o de literatura.

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Ahumada, L. de, 2011. "Biografías femeninas. Historias de vida dentro de las comunidades religiosas (s.XVII)", Item: Revista Itinerantes. Historia y religión, 1: 41-47.

Paulí Meléndez, A., 1941. Resumen histórico del Monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles y pie de la Cruz de Barcelona, Barcelona.

Ahumada, L.de., 2013. "Hipòlita de Jesús. Biografía y bibliografía", Alabrús, R.M. (ed.), Los dominicos y la sociedad, Barcelona, Arpegio: 133-148.

Galmés, P., 2002. Monestir de la Nostra Senyora dels Angels i Peu de la Creu: Monges Dominiques, s.l: s.n.

Ahumada, L. de, 2011. "Biografías femeninas. Historias de vida dentro de las comunidades religiosas (s.XVII)", Item: Revista Itinerantes. Historia y religión, 1: 41-47.

Ahumada, L.de., 2013. "Hipòlita de Jesús. Biografía y bibliografía", Alabrús, R.M. (ed.), Los dominicos y la sociedad, Barcelona, Arpegio: 133-148.

Galmés, P., 2002. Monestir de la Nostra Senyora dels Angels i Peu de la Creu: Monges Dominiques, s.l: s.n.

Paulí Meléndez, A., 1941. Resumen histórico del Monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles y pie de la Cruz de Barcelona, Barcelona.

Paraules clau

Confraria de Nostra Senyora dels Àngels; Salviano Casetta; fra Joaquim Torriani; Jerònima de Rocabertí; Jaume Caçador; Guillem Caçador; Dimes Loris; Hipòlita de Jesús; Eulàlia Fortuny; Maria Negra; Beatriu de Josa; Isabel Francesc Escurpí; Damià Mateu Bisa

Geogràfics

Catalunya

Notes