Claustra

Autoria

Karen Stöber

Nom

Santa Maria de les Franqueses

Dades cronològiques

c.1186

Ordes

Cistercenques
De 1175 a 1475

Comunitats relacionades

Historia Comunitat

Fundada pels comtes d’Urgell, que afavoriren especialment l’orde del Cister, Santa Maria de les Franqueses era una casa de monges blanques establerta per ordre de Dolça, vídua d’Ermengol VII d’Urgell, al voltant del 1186. La fundadora havia rebut prèviament el lloc del seu fill, Ermengol VIII, amb l’intenció d’establir-hi un monestir cistercenc dedicat a la Mare de Déu. La comtessa va assignar un subsidi anual a la comunitat de 1000 sous, durant deu anys.

Inicialment, el monestir va gaudir d’un període d’estabilitat, fins i tot de prosperitat. Va ser governat per una sèrie de abadesses aparentment competents, i va ser recordat als testaments de la noblesa i la reialesa, augmentant gradualment les seves terres i propietats, així com el nombre de monges residents a la casa, que es va elevar a 50 al segle XIII. La llista de nobles que van testar al seu favor inclou a Guerau de Cabrera (1204); Ermengol VIII (1208); el rei Pere el Catòlic (1211); Elvira de Subirats, vídua d'Ermengol VIII (1236); Àlvar d’Urgell (1267); Ermengol X (1314); Cecília, vídua de Jaume I d’Urgell (1350) i Ferran d’Antequera.

Malgrat els llegats d’aquests i d’altres benefactors, Santa Maria de les Franqueses va decaure gradudalment i vers mitjans del segle XIV la comunitat va tancar les seves portes. Una butlla papal de Sixt IV de 1470 va confirmar el tancament de la casa.

Figures destacades

Els succesius comtes d’Urgell van ser els principals benefactors de Santa Maria de Les Franqueses, però altres mebres de la noblesa catalana també van mostrar-se generosos amb les monges, entre ells els reis Jaume I i Pere el Catòlic.

Dolça, vídua d’Ermengol VII d’Urgell

Guerau de Cabrera

Ermengol VIII d’Urgell

Elvira de Subirats, vídua d’Ermengol VIII d’Urgell

Àlvar d'Urgell

Ermengol X d’Urgell

Ferran d'Antequera

Papa Sixt IV

Els noms de nombroses abadesses de Les Franqueses ha sobreviscut a la documentació. Entre elles, trobem a Gila (1187-89), Ricarda (1190-1200), Comdora (1200-1202), Guillelma (1203-1206), Raimunda (priora, no abadessa, des del 1206 al 1208), Berenguera de Rocafort (1208-19), Maria (1224), Sibil·la d’Urtx (1282), Eleanor (1302), Isabel de Zaya (1452), i Elvira de Sant Martí (1474).

Bibliografia i enllaços

Bibliografia

Piquer i Jover, J.J., 1966. "Monestirs cistercencs femenins de la Corona d' Aragó al segle XIX", Studia monastica, V(8): 71-132.

Bertran i Roigé, P., 1982. El Monestir de Santa Maria de les Franqueses: notes per a la seva història, Lleida: Institut dʼEstudis Ilerdencs. 

Bertran i Roigé, P., 1982. El Monestir de Santa Maria de les Franqueses: notes per a la seva història, Lleida: Institut dʼEstudis Ilerdencs. 

Piquer i Jover, J.J., 1966. "Monestirs cistercencs femenins de la Corona d' Aragó al segle XIX", Studia monastica, V(8): 71-132.

Paraules clau

Dolça d'Urgell; Ermengol VIII; Guerau de Cabrera; Pere el Catòlic; Elvira de Subirats; Àlvar d’Urgell; Ermengol X; Cecília d’Urgell; Ferran d’Antequera; Sixt IV

Geogràfics

Catalunya

Notes