Sant Hilari de Lleida
- Identificació
- Descripció
- Recursos informació
- Contacte i serveis
- Parà metres de cerca
- Galeria de fotos
Autoria
-
Karen Stöber
Nom
-
Sant Hilari de Lleida
Dades cronològiques
-
c.1200
Ordes
CistercenquesDe 1200 a 1550
Comunitats relacionades
Santa MarÃa de Vallbona de les MongesSanta Maria de Vallsanta
Santa Maria del Pedregal
- Historia Comunitat
-
El lloc de “Sant Hilari” es coneix ja des de la conquesta de Lleida (c.1152); l’església s’esmenta per primera vegada l’any 1168. La comtessa Elvira de Subirats, esposa d’Ermengol VIII d’Urgell, recolzada pel bisbe de Lleida, va donar l’església de Sant Hilari al monestir de Vallbona de les Monges, amb l’objectiu d’establir-hi un nou monestir, mantenint la dedicació a aquest sant. Tant ella com la seva filla van ser sebollides a aquesta església. Segons algunes fonts, el rei Alfons II El Benigne (mort l’any 1196) suposadament va demanar a l’abadessa de Vallbona de les Monges que enviés a un grup de monges d’aquest monestir per a crear una nova comunitat, i per aquest motiu va proporcionar terres a les monges fora de les muralles de la ciutat de Lleida. Honori III va confirmar la nova fundació amb una butlla datada l’any 1220.
Durant la seva història posterior, les monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida van viure temps difícils. El monestir va ser cremat durant la Guerra Civil Catalana de 1464 i les monges van haver de buscar refugi dins de la ciutat de Lleida. Més tard, al 1604, la comunitat es va fusionar amb les monges de Vallsanta (Urgell) i Santa Maria del Pedregal (Urgell). El lloc va ser destruït en gran part durant la Guerra dels Segadors; la comunitat de monges es va traslladar una vegada més a la relativa seguretat d'un espai dins la ciutat de Lleida, on van romandre fins a la dissolució final del monestir l’any 1717.
- Figures destacades
-
Elvira de Subirats: esposa del comte Ermengol VIII d’Urgell.
- Edifici Arquitectura
-
Res hi resta de l’antic monestir de monges de Sant Hilari a Lleida.
Bibliografia i enllaços
- Bibliografia
-
Piquer i Jover, J.J., 1966. "Monestirs cistercencs femenins de la Corona d' Aragó al segle XIX", Studia monastica, V(8): 71-132.
Lladonosa, J. 1972. Història de Lleida, Tàrrega: Camps Calmet.
Sainz de Baranda, P., 1850. De la Santa Iglesia de Lérida en su estado moderno, Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia.
Lladonosa, J. 1972. Història de Lleida, Tàrrega: Camps Calmet.
Piquer i Jover, J.J., 1966. "Monestirs cistercencs femenins de la Corona d' Aragó al segle XIX", Studia monastica, V(8): 71-132.
Sainz de Baranda, P., 1850. De la Santa Iglesia de Lérida en su estado moderno, Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia.
- Paraules clau
-
Elvira de Subirats; Ermengol VIII d’Urgell; Alfons II; Honori III
- Geogrà fics
-
Catalunya
- Notes